L’advertència del catedràtic Pol Antràs: “El covid tindrà uns efectes molt importants sobre la desigualtat”

La crisi econòmica provocada per la pandèmia del covid-19 tindrà “uns efectes sobre la desigualtat molt molt importants”, segons ha alertat Pol Antràs, economista i catedràtic de Harvard. Especialista en comerç internacional, Antràs ha assegurat que la crisi és preocupant perquè “molts en sortiran amb una pèrdua de renda molt important”. Això provocarà una successió d’esdeveniments indesitjables, ha avisat: primer un augment del populisme i, posteriorment, més pressió contra el comerç internacional i la globalització. Així ho ha explicat durant una conferència que ha impartit telemàticament durant la inauguració de la jornada anual del Col·legi dels Economistes de Catalunya.

Antràs també ha mostrat “una preocupació molt gran” pel “xoc dramàtic” que s'ha produït com a conseqüència del Covid. Tot i això, Antràs no creu que tota l’experiència de l’últim any i mig incentivi una relocalització –o retorn– de fàbriques d’Orient a Occident, com en alguns moments s’ha especulat. “Hi ha molt poca evidència que això estigui passant. Sempre podem trobar una empresa que ha decidit tornar a casa, però a nivell agregat aquestes semblen decisions molt puntuals”, ha dit abans de reiterar: “La gent que defensa que estem vivint una desglobalització es basa en exemples puntuals”. Amb tot, ha reconegut que “això no vol dir que no pugui passar en el futur”, justament per l’augment dels populismes.

L’economista considera que la relocalització de fàbriques és molt més cara per a les empreses del que pot semblar en un principi. “Tot i que el covid i altres casos et puguin portar a replantejar-te l’estratègia, quan seus a fer números segurament no ho fas”, opina. El motiu és que, quan vols tornar una planta, el cost que vas tenir muntant-la fora “no el recuperes” i, en canvi, sí que tindràs un cost afegit per tornar a fer la fàbrica al teu país d’origen. Segons Antràs, els xocs puntuals difícilment seran un argument prou sòlid perquè les empreses prenguin aquesta decisió. El que sí que les convenceria són els xocs persistents com per exemple, un cop més, l’existència d'"un percentatge molt alt de població que se senti alienada i segueixi votant partits antiglobalització". “Això sí que ho veig un xoc persistent –ha dit– que pot fer que les empreses canviïn d’opinió”.

Més globalització, més desigualtats

A jutjar per les paraules d’Antràs, l’augment del populisme no és un caprici de la ciutadania, sinó que s’explica amb dades. L’expert s’ha preguntat per què la gent no veia els beneficis de la globalització que pregonaven els economistes. La resposta l’ha ofert ell mateix: “A pesar que el PIB mundial i de gairebé tots els països ha crescut, brutalment en el cas de la Xina, els beneficis no s’han repartit de manera proporcional a tothom: alguns se n’han beneficiat molt i d’altres han perdut en aquest procés. Tenien feines que s’han deslocalitzat i, si n’han trobat una de nova, els seus salaris han baixat”.

De fet, el catedràtic ha mostrat un gràfic d’un estudi que ell mateix ha fet en el qual es mostra com l’obertura del comerç dels Estats Units ha crescut de manera gairebé calcada a l’índex Gini (que reflecteix l’evolució de les desigualtats). Al mateix temps, en canvi, la progressivitat dels impostos ha caigut amb molta força a la primera potència mundial. “S’han reduït els impostos als rics i els subsidis als pobres”, ha resumit Antràs.

Per acabar, l’economista ha avisat aquells que esperin que els avenços tecnològics (com la robotització, la impressió 3D o el blockchain) reduiran la globalització. En la seva opinió, “històricament, la tecnologia fomenta el comerç i la globalització”, i aquest cop no serà diferent. “Les empreses que han adoptat robots [a les seves fàbriques] han tendit a augmentar les seves importacions i exportacions. I amb el 3D i el blockchain també passarà”.