L’adeu definitiu a la pesseta

BarcelonaSi encara té pessetes per casa, el temps per fer el bescanvi a euros s’acaba. Dimecres serà l’últim dia per convertir l’antiga moneda espanyola en bitllets o monedes d’euro. El termini havia d’acabar el 31 de desembre passat, però, a causa de la pandèmia, es va allargar fins aquest 30 de juny. Un canvi que només és pot fer a la seu del Banc d’Espanya i les seves sucursals –a Catalunya només hi ha la de la cantonada de la plaça Catalunya amb el Portal de l’Àngel de Barcelona–. Tot i que han passat més de 18 anys des que la pesseta va deixar de circular, divendres a la seu del Banc d’Espanya de Madrid hi va haver cues de persones que anaven a convertir les seves monedes o bitllets d’abans en euros.

És la fi definitiva d’una moneda que va regnar a Espanya gairebé un segle i mig i d’origen català que es va estendre a tot l’Estat. El creador de la pesseta va ser un català: Laureà Figuerola, nascut a Calaf. Després de la Gloriosa, la revolució del 1868, el general Prim va nomenar Figuerola ministre d’Hisenda. Ell va adoptar com a moneda la pesseta, una unitat monetària que introduïa per primer cop el sistema mètric decimal. El nom revela l’origen català: pesseta ve de peça petita.

Va ser la unitat monetària espanyola fins a l’any 2002. Llavors va entrar en circulació l’euro, la moneda única europea. Durant tres mesos van conviure les dues i, després, fins al juny d’aquell any, les pessetes es podien bescanviar per euros en qualsevol banc. Posteriorment ja només es podia fer al Banc d’Espanya i, a partir de l’1 de juliol, s’haurà exhaurit aquesta possibilitat per sempre.

Segons el mateix Banc d’Espanya, fa un mes encara quedaven gairebé 1.600 milions d’euros en pessetes que no s’havien canviat. I, malgrat les cues d’aquests últims dies, no es preveu que la xifra baixi gaire. Fins ara, com a conseqüència de la pandèmia, per fer el canvi calia demanar cita prèvia, però aquests últims dies s'ha aixecat la mesura.

Les pessetes que es poden canviar són totes les monedes que estaven en circulació el 2002 i tots els bitlles emesos des del 1939.També alguns entre el 1936 i el 1939, però en aquest cas caldrà una anàlisi prèvia i el vistiplau dels tècnics del Banc d’Espanya.

El canvi es fa pel valor que es va fixar en el seu dia, quan va començar a circular l’euro. L’equivalència és, doncs, de 166,386 pessetes per cada unitat de la moneda única europea, independentment que el seu valor pogués ser més alt per als col·leccionistes.

Valor numismàtic

Aquest fet, precisament, ha aixecat més d’un dubte entre els que anaven a la plaça Catalunya a fer el canvi. ¿Un bitllet o una moneda en pessetes pot tenir un valor superior al seu valor facial? El experts indiquen que possiblement no. Segons l’Associació Espanyola de Numismàtica, la majoria de monedes i bitllets de pesseta que el tenen ja són en mans de col·leccionistes.

Els factors principals que fan que tinguin un valor superior és l’escassetat, la raresa i el grau de conservació. La mala notícia per a la gent que encara té pessetes és que no són escasses, sinó que n’hi ha moltes, no són rares (ben al contrari), van estar circulant fins fa relativament poc i la majoria que encara hi ha a les llars no tenen una gran conservació perquè tenen el desgast que va comportar en el seu moment el seu ús habitual.

Pietro Anoè, expert en numismàtica espanyola a Catawiki, ho explica molt clarament. Les pessetes d’abans de la Guerra Civil tenen l’estima dels col·leccionistes, però les de l’etapa franquista i les del rei Joan Carles “no tenen valor numismàtic”. De tota manera, els experts recomanen que, davant del dubte, es consulti amb un professional.

La majoria de pessetes que tenen un valor superior són d’abans de Franco. Per exemple, una sèrie de monedes de 100 pessetes d’or de la Unió Catalanista, de l’any 1900, que es pot arribar a canviar per més de 2.000 euros si està ben conservada, o una sèrie de 100 pessetes, també d’or i del 1897 amb la imatge d’Alfons XIII, gairebé nen, a la cara, que poden valer uns 1.600 euros. També hi ha altres monedes i bitllets anteriors a la Guerra Civil que tenen un valor superior, però els posteriors, que són els que ara es poden canviar, no són gairebé més que un record d’una època, o poden tenir un interès docent, però poc més, expliquen els experts.

Segons explica Bankia en el seu blog, sí que hi ha algunes monedes de pesseta que poden tenir un valor superior al que marquen, però sense exagerar, malgrat que la majoria ja són en mans de col·leccionistes. És el cas del duros del 1949 (que es van emetre fins al 1952) i de les pessets del 1987, encunyades el 1983 amb motiu de la 2a Exposició Nacional de Numismàtica.