L'Estat aconsegueix nomenar Marc Murtra, català i pròxim al PSC, com a president no executiu d'Indra

El govern espanyol ha aconseguit nomenar Marc Murtra com a president d'Indra, però finalment el càrrec no tindrà caràcter executiu, a diferència del que passava fins ara. Murtra, català i molt pròxim al PSC –ha ocupat diversos càrrecs en administracions socialistes–, substituirà així Fernando Abril-Martorell, que fins ara liderava la companyia dedicada a serveis de tecnologia, transport i defensa, entre d'altres.

L'Estat és el primer accionista d'Indra, amb gairebé un 19% del capital. Tot i així, la destitució i possible nomenament de Murtra havia aixecat polèmica i havia generat quantioses pèrdues a la borsa, on la cotització d'Indra ha baixat molt des que es va conèixer el possible relleu, divendres passat.

Com que el càrrec de Murtra no serà executiu, aquestes funcions que fins ara feia Abril-Martorell les assumiran dos consellers delegats que hauran de cohabitar: d'una banda, Ignacio Mataix (responsable de la divisió de transports i defensa), i, de l'altra, Cristina Ruiz (que ara està al càrrec de Minisait, la divisió de serveis tecnològics), segons ha explicat Indra en un comunicat enviat a la CNMV, el regulador de la borsa. El consell d’administració ha près la decisió després d’un informe de la comissió de nomenaments.

El comunicat de l’empresa assegura que és obligatori que el líder d’Indra tingui la “plena confiança” del primer accionista (l’Estat) atès que, a més, també és el principal client de la companyia. Tot i això, la portaveu del govern, María Jesús Montero, va sostenir dimarts passat que el relleu d’Abril-Martorell “no té lectures polítiques” i que es produeix en “condicions de normalitat”. Al fins ara president d’Indra –que portava des del 2015 al càrrec– se li esgotava el mandat i l’Estat ha decidit no renovar-lo.

Sis milions per al president sortint

A la seva sortida d’Abril-Martorell s’endurà una retribució que pot superar els 6 milions d’euros: 3,1 milions pel pla de pensions que tenia acumulat fins ara; 2,3 milions com a compensació per l’any en què no podrà treballar a altres empreses (per evitar la fuga de secrets industrials) i 750.000 euros per no haver rebut un preavís d’almenys tres mesos, segons ha informat Europa Press.