La degana dels jutges crida a la "responsabilitat de les entitats bancàries" amb les clàusules terra
El jutjat de Barcelona que tramita els casos de clàusules terra a la província ha rebut prop de 350 demandes en només vuit dies. Un volum inabastable, segons els jutges
BarcelonaLes reclamacions de les clàusules terra amenacen de col·lapsar el sistema de justícia. "Si seguim amb aquest ritme, al desembre ens podríem trobar amb més de 5.000 demandes noves per clàusules terra, i això és inabastable, per al sistema judicial", ha assegurat avui la jutgessa degana de Barcelona, Mercè Caso. Durant l'acte de presentació de la 'Memòria dels jutjats del 2016', Caso ha indicat que el jutjat que tramita aquestes demandes n'ha rebut en els darrers vuit dies 348. Una mitjana de 43,5 al dia.
Per aquesta raó, Mercè Caso ha fet una crida "a la responsabilitat de les entitats bancàries" i ha demanat que siguin conscients "que aquest volum, no només a Catalunya sinó a tot l'Estat, serà insuportable per l'administració de justícia". Caso ha reconegut que "tothom té dret a la tutela judicial i a portar un conflicte davant un tribunal", però ha instat els bancs que, un cop es comencin a dictar les sentències i el criteri sigui clar, facin una reflexió i comencin a "negociar veritablement amb totes les persones que tenen una reclamació".
Per altra banda, Caso ha demanat a la ciutadania que "s'ho prenguin amb calma i amb paciència", perquè difícilment el jutjat podrà donar una resposta "limitada en el temps". En aquest sentit, a més, la degana ha indicat que les demandes per les clàusules terra no són tan urgents com casos de violència o de menors. "Estem parlant de recuperar uns diners", ha afirmat, "no estem davant una realitat tan imminent com la que tenen els jutjats socials".
La saturació del sistema
Des de l'1 de juny, totes les demandes per clàusules terra de Catalunya es centralitzen en quatre tribunals: el jutjat de primera instància número 50 de Barcelona, el 8 de Tarragona, el 6 de Lleida i el número 3 de Girona. Al de Barcelona li corresponen tots els casos de la seva província i, per tant, rep la majoria de demandes. "Imagineu-vos el que pot ser amuntegar totes les demandes de municipis tan importants com Terrassa, Sabadell, Granollers, l'Hospitalet i Barcelona...", s'ha lamentat Caso.
La concentració dels casos en un sol jutjat és una decisió del Consell General del Poder Judicial (CPGJ) que cercava, precisament, combatre el previsible augment de casos per clàusules terra. Segons Mercè Caso, "el projecte en si mateix tenia sentit", però la falta de mitjans i coordinació entre les administracions ho ha fet inviable. Actualment, al jutjat número 50 de Barcelona hi treballa un jutge titular, Carlos Ricardo Puigcerver, una jutgessa en pràctiques que fa de substituta i porta la majoria dels casos i una lletrada de l'administració en comissió de servei.
Segons ha explicat Caso, el departament de Justícia està començant a fer els possibles per trobar mitjans i espais de treball, i el proper dilluns es nomenaran dos funcionaris de reforç; però és probable que l'allau de casos sigui tan gran que no la puguin assumir. La degana dels jutges ha indicat que, segurament, caldrà replantejar si "aquesta 'provincialització' té sentit o caldrà valorar la necessitat de tornar a distribuir aquesta matèria" en altres òrgans.
Les alternatives al judici
El gener passat, el govern espanyol va aprovar, amb el suport del PSOE, un decret de llei que obliga els bancs a donar resposta als usuaris si hi ha reclamacions per clàusules terra. La llei preveu, a més que les entitats comuniquin l'existència de la via extrajudicial als clients, calcular la quantitat que s'ha de retornar si ho reclamen.
El decret, però no obliga a activar automàticament la devolució dels diners si els bancs consideren que la clàusula no és abusiva i, a més, el banc pot decidir no fer cap oferta al client i forçar-lo a anar als tribunals. La pilota, doncs, és sempre a la teulada de l'entitat bancària. Per a Mercè Caso, el decret és "poc imperatiu de cara a les entitats bancàries" i lamenta que "el nombre d'acords que s'han assolit ha estat molt minso".