El jutge rep els correus que faltaven del cas Bankia

MadridL’Audiència Nacional ja ha rebut els correus electrònics escrits pel principal inspector del Banc d’Espanya al grup BFA-Bankia, José Antonio Casaus, que aporten suposadament la informació clau sobre la inviabilitat del projecte de sortida a borsa de l’entitat. Casaus va declarar en qualitat de testimoni a l’Audiència Nacional el 5 de setembre, i va descriure els correus, que com a mínim van ser quatre, com una mostra de la seva preocupació pel fet que la sortida a borsa de Bankia acabés en nacionalització.

Com que el jutge Fernando Andreu havia requerit aquests correus tant a l’inspector com al mateix Banc d’Espanya, totes dues parts van entregar-los a l’Audiència Nacional, segons expliquen fonts jurídiques. Els correus són de l’abril i el maig del 2011, unes dates molt pròimes a la sortida a borsa de Bankia, que va ser el juliol del 2011.

A principi de setembre, el Banc d’Espanya ja havia entregat una quantitat important de documents, comunicacions i correus electrònics relacionats amb reunions entre els inspectors i la intervenció comptable de Bankia, com a compliment d’un requeriment del jutge del juliol. Entre tots aquests documents ja hi havia correus de Casaus, però el Banc d’Espanya no hi va incloure els quatre correus que s’han entregat ara. De fet, l’existència d’aquests correus va sortir a la llum en la declaració del mateix Casaus del 5 de setembre, quan va explicar que BFA-Bankia era un grup inviable. Casaus va explicar que ell mateix havia manifestat en dos correus de l’abril i dos del maig que “el pla no era la solució per al grup perquè el grup no era viable sense un canvi de control”. De fet, davant del jutge Casaus va concretar fins i tot la data aproximada dels correus electrònics.

Casaus va apuntar davant del jutge el 5 de setembre que havia avisat que la sortida a borsa no seria una solució i que BFA-Bankia acabaria nacionalitzant-se, com va acabar passant. En un dels correus, precisament, Casaus adverteix sobre la “nacionalització de pèrdues” cap a la qual s’encaminava l’operació, un desenllaç que l’inspector condemnava sense matisos.