Economia05/06/2018

La justícia europea avala ara que els treballadors fixos i temporals a Espanya tinguin diferents indemnitzacions

La sentència rectifica una decisió del mateix tribunal del 2016 que rebutjava aquesta desigualtat

Ara
i Ara

BarcelonaEls treballadors fixos i temporals a Espanya podran rebre diferents indemnitzacions un cop finalitzin els seus contractes. Així ho ha decretat aquest dimarts el Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) després d'avalar dues sentències que van plantejar el Tribunal Superior de Justícia de Galícia i el jutjat social número 33 de Madrid. A partir d'ara, els treballadors amb un contracte indefinit hauran de ser indemnitzats amb 20 dies per any treballat, mentre que per als temporals aquesta xifra es redueix a 12 dies.

Inscriu-te a la newsletter Primer set per al SabadellInformació que afecta la teva butxaca
Inscriu-t’hi

Així, el tribunal de Luxemburg rectifica la decisió que va prendre el 2016, quan va decretar que els treballadors espanyols havien de rebre la mateixa indemnització independentment del tipus de contracte. En aquella ocasió, el TJUE va definir el sistema espanyol com a discriminatori i va dictaminar que tots els treballadors passessin a ser indemnitzats amb 20 dies per any treballat.

Cargando
No hay anuncios

A través d'un comunicat, el TJUE justifica la seva resolució argumentant que, en un contracte temporal, les parts saben quan finalitzarà el contracte, mentre que en el cas dels indefinits el contracte acaba "per circumstàncies que no estaven previstes". "La bonificació al treballador acomiadat que gaudeix d'una indemnització equivalent a 20 dies de salari per any de servei tracta, precisament, de compensar el caràcter imprevist de la ruptura de la relació de treball per causes d'aquesta índole", afegeix el tribunal en el mateix comunicat.

A part d'aquesta decisió, la justícia europea també s'alinea amb la normativa espanyola pel que fa als treballadors interins, els quals no perceben cap mena d'indemnització en finalitzar el seu contracte. En aquest cas, el Tribunal europeu defensa que la seva decisió "respon purament i simplement al fet que un contracte de durada determinada deixa de produir efectes per al futur quan acaba el termini assignat".