La justícia europea ratifica que els estats han de forçar les empreses a implementar el registre horari
El TJUE determina que no fer-ho incompleix la Carta dels Drets Fonamentals de la Unió Europea
Brussel·lesLa justícia europea ho té clar. Els estats de la Unió Europea han d'obligar les empreses a implementar un registre horari perquè aquest és l'únic mecanisme que permet determinar d'una manera "objectiva i fiable" el nombre d'hores de treball efectives i també les extraordinàries i, per tant, que els treballadors "aconsegueixin fer respectar els seus drets". Així ho ha determinat aquest dimarts el Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) en una sentència que tenia origen en un recurs del sindicat CCOO a Deutsche Bank davant l'Audiència Nacional.
El TJUE recorda que el treballador ha de ser considerat "la part dèbil" de la relació laboral i que, per tant, cal "impedir que l'empresari pugui imposar-li una restricció dels seus drets". En el procés judicial que va tenir lloc en altes instàncies espanyoles, el Deutsche Bank sostenia que de la jurisprudència del Tribunal Suprem podria interpretar-se que el dret espanyol no fixa cap obligació amb caràcter general perquè les empreses implementin aquest registre d'horari, sinó que només obliga a registrar les hores extraordinàries al final de cada mes. L'Audiència Nacional, però, va tenir dubtes sobre la interpretació d'aquesta jurisprudència i va preguntar al TJUE (perquè aquesta normativa té origen en directives europees) a través de les anomenades qüestions prejudicials.
En aquest sentit, l'Audiència Nacional creu que la interpretació del dret espanyol que feia el Suprem "priva a la pràctica" que els treballadors tinguin un "mitjà provatori essencial per demostrar que la seva jornada laboral ha superat la durada màxima de treball" i impedeix als seus representants comprovar si es respecten les normes. És a dir, que la interpretació que el Tribunal Suprem feia de la normativa espanyola impedia que els empleats tinguin un mitjà efectiu que serveixi com a prova de les hores que treballen.
Per tot plegat, el TJUE considera que cal que la normativa estatal fixi l'obligació d'establir un mecanisme que permeti fer aquesta comprovació, perquè si no no es pot assegurar que es respectin els drets de la Carta dels Drets Fonamentals de la Unió Europea i la directiva europea del 2003 relativa als temps de treball, ja que es "priva tant els empresaris com els treballadors de la possibilitat de comprovar si es respecten aquests drets".
Què diu la directiva europea?
Es tracta de la Directiva 2003/88 que té diversos apartats en què s'estableixen els diferents descansos que cada estat membre ha de garantir. D'una banda el "descans diari" en què queda establert que "els estats membres adoptaran les mesures necessàries perquè tots els treballadors gaudeixin d'un període mínim de descans diari d'11 hores consecutives en el curs de cada període de 24 hores". També estableix el "Descans setmanal" d'un mínim de 24 hores seguides per cada set dies de feina a les quals cal afegir les 11 hores de descans.
També compta amb un altre article on s'estableix la "durada màxima de temps de treball setmanal" en la qual es responsabilitza de nou als estats membres a "prendre les mesures necessàries per protegir la seguretat i la salut dels treballadors". S'hauria de fer limitant la durada tel temps de treball setmanal i garantint que la mitjana de la durada de la feina no passi de les 48 hores, incloses les extraordinàries en set dies. Aquesta directiva sumada a l'Estatut dels Treballadors espanyol és el marc juríric en què es basa el TJUE per determinar que ha de ser obligatori un sistema de registre de jornada laboral com el que ha impulsat el govern de Pedro Sánchez.
Les preguntes de l' Audiència Nacional i la resposta del TJUE
Davant els dubtes sobre l'argumentació de Deutsche Bank basada en sentències anteriors del Tribunal Suprem i les al·legacions de CCCOO, l'Audiència Nacional va decidir preguntar si el Regne d'Espanya havia fet prou amb els normatives i l'Estatut del Treballador per garantir que els treballadors no treballen més del màxim establert i tenen garantits els seus descansos. També si resulta "exigible" a les empreses establir un sistema de registre horari per garantir aquests drets.
A aquestes preguntes (o qüestions prejudicials en llenguatge jurídic) el TJUE recorda que tot treballador té dret a limitar la durada màxima del temps de treball i a uns períodes de descans diaris i setmanals. Un dret que queda establert a la Carta de Drets Fonamentals de la Unió Europea. Per això, recorda que els estats "tenen l'obligació" de prendre les mesures necessàries perquè totes els treballadors tinguin garantits aquests drets.