La justícia prohibeix contractar becaris per fer feines estructurals

BarcelonaLa feina d’un becari, sigui remunerada o no, no pot substituir la pròpia d’una categoria professional. O dit d’una altra manera: les empreses no poden contractar becaris per fer una feina que correspondria a un treballador de plantilla. Aquesta és la conclusió a la qual va arribar el Tribunal Suprem el 2005 i que després la justícia ha reiterat en diverses sentències arreu d’Espanya.

A la resolució, el Suprem remarca que “les tasques encomanades a un becari han d’estar en consonància amb la finalitat de la beca, i si no és així, i les tasques que se li ordena realitzar integren les funcions pròpies d’una categoria professional, la relació entre les parts haurà de ser laboral”. En aquesta mateixa sentència, el tribunal precisa que el problema rau en la valoració que es fa de la prestació del becari.

“Dins dels convenis regulats, que es fan amb els centres de formació, l’empresa no està obligada a remunerar el becari perquè, de fet, no està contractat”, explica Enric Juez, advocat expert en dret laboral de Foz Associats, que afegeix: “El problema sorgeix quan, dins d’aquest buit legal, les empreses se n’aprofiten”. “Un becari no hauria d’entrar a la roda de treball i mà d’obra barata, però el sistema ho permet i les empreses se n’aprofiten”, denuncia Irene Ortiz, coordinadora d’Acció Jove de CCOO de Catalunya.

El debat s’ha reobert després de les declaracions del cuiner Jordi Cruz en una entrevista al diari El Confidencial. El xef, guardonat amb tres estrelles Michelin als restaurants de Barcelona -dues a l'ABaC i una a l'Angle-, defensava que els estudiants en pràctiques del seu restaurant no cobren i que si ho fessin el local no seria rendible. Els sindicats, en canvi, defensen -com les sentències judicials- que si la relació excedeix el marc purament formatiu les companyies haurien de remunerar els estudiants. “Si, encara que s’estigui formant i aprenent, el becari en qüestió genera un benefici o una productivitat per a l’empresa, aleshores hauria de cobrar”, argumenta Ortiz.

Becaris i contractes de formació

Amb el marc legal actual, però, els drets i les obligacions dels candidats i les empreses queden desdibuixats. Els experts remarquen les diferents tipologies de contractes per evitar confusions. Segons Juez, els convenis de pràctiques tenen com a objectiu que una part de la formació se substitueixi per la integració laboral dels estudiants en una empresa. “En aquest cas l’empresa no tria el seu candidat i tampoc paga les cotitzacions a la Seguretat Social, és el centre educatiu qui se’n fa càrrec; legalment, l’empresa no està obligada a res”, explica l’advocat.

Els contractes de formació -que va impulsar l’última reforma laboral del Partit Popular- funcionen diferent. En aquest cas la relació és directament entre empresa i candidat i “es tracta d’una relació purament laboral, que inclou elements formatius que sí que estan regulats”, matisa Juez, que afegeix: “En aquest cas no és que l’empresa s’aprofiti d’un becari, és que directament aprofita aquests contractes per tenir plantilla a un cost baix”. “Això de pagar amb formació acaba sent xauxa, i els estudiants no tenen ni tan sols tutors visibles que els controlin”, assegura Ortiz.

La patronal també defensa els límits i ha sortit al pas de les declaracions de Cruz. El president de Foment del Treball, Joaquim Gay de Montellà, va dir ahir que les empreses no haurien d’intentar “eliminar costos laborals” a través dels becaris.Els límits, però, són difícils de controlar. Quan la relació entre estudiant i empresa forma part d’un conveni, la Inspecció de Treball no té potestat per fer inspeccions de les condicions de treball dels becaris, perquè, tècnicament, no es tracta d’una relació laboral. “En els casos de contractes de formació, on sí que poden entrar, vigilen que la feina s’adigui al curs de formació”, conclou Juez.