La justícia europea dona la raó a Madrid, París i Brussel·les sobre les emissions del dièsel

BarcelonaEl Tribunal General de la Unió Europea ha donat la raó aquest dijous als ajuntaments de Madrid, París i Brussel·les que van queixar-se quan la Comissió Europea va augmentar el topall de les emissions d'òxid de nitrogen dels vehicles dièsel. Les capitals van interposar els recursos perquè consideraven que els nous límits eren "menys exigents" que els de la normativa europea, l'anomenada Euro 6, que regula els assajos que han de superar els vehicles abans de ser homologats.

Després de setmanes estudiant el cas, la justícia europea ha anul·lat aquests nous límits perquè ha conclòs que l'executiu comunitari no tenia competències per modificar-los. Les ciutats han guanyat una batalla legal sense precedents: "És de les sentències més importants en anys per al mediambient, però sobretot per als països amb un sector automobilístic fort, com Alemanya, que volien debilitar la legislació", afirma el coordinador de la qualitat de l'aire i el dièsel de la federació ecologista Transport&Enviroment, Jens Müller. Espanya és el segon fabricant de cotxes més important del continent.

Literalment, el que ha dit el tribunal és que els límits que va establir la Comissió Europea -que van fer saltar les emissions permeses dels 80 mg/km als 168 mg/km- són "massa elevats". Les emissions es mesuren a les anomenades 'proves per calcular les emissions reals de conducció', que detecten el nivell d'emissions contaminants que produeixen els cotxes. Es tracta d'evitar que hi hagi casos de manipulació com en el Dieselgate, quan l'empresa alemanya Volkswagen va admetre que havia alterat els motors de vehicles per amagar els nivells reals d'emissió de gasos contaminants.

De fet, va ser l'any 2016, poc després d'aquest escàndol, que la Comissió Europea va fixar aquests nous límits. Ho va fer assignant uns coeficients de correcció que, 'de facto', multiplicaven els límits de la norma Euro 6. L'argument eren "incerteses estadístiques i tècniques" que feien que les companyies de cotxes necessitessin més temps d'adaptació abans d'arribar als 80 mg/km que vol la Unió Europea. La conseqüència més clara d'aquest nou topall, però, va ser que, malgrat que la Comissió va assegurar que els límits anirien caient progressivament, a la pràctica l'exigència en emissions contaminants es va reduir.

Les ciutats contra el canvi climàtic

Les que van patir més aquests nous límits van ser les ciutats europees que, en el marc de xarxes com el c40, són precisament les que estan liderant el camí cap a un aire més net. Segurament per això van ser tres, Brussel·les, París i Madrid, les que es van atrevir a fer escac a la Comissió Europea. "Les capitals van sentir que els governs les havien deixat soles davant l'augment de la Comissió perquè són elles les que reben les conseqüències de la contaminació el dia a dia, però sense l'ajuda d'altres administracions no poden controlar com es revisen els cotxes nous", afegeix Müller.

Ara la pilota és al sostre de la Comissió, que podria recórrer la decisió en les pròximes dues setmanes o acceptar l'esbroncada i proposar una nova llei que no debiliti el límit d'òxids de nitrogen de l'Euro 6. "La gent pot estar contenta perquè la sentència demostra que la llei només pot ser modificada pels legisladors competents", explica l'expert consultat per l'ARA mentre assegura que "si passés això en el límit de la velocitat dels cotxes, els límits del consum d'alcohol dels conductors o la contaminació de l'aigua, segur que no ho acceptaríem".