Una decisió del TJUE afavoreix que els Pujol recuperin la multa que van pagar per no declarar béns a l'estranger

Brussel·les / MadridEl Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) ha tombat la normativa espanyola que sanciona els contribuents que no declarin els béns i drets a l'estranger dels residents fiscals a l'Estat. Es tracta de l'anomenat "model 720", que, segons el TJUE, imposa multes "desproporcionades" i vulnera el principi de lliure circulació de capitals a la Unió Europea. Així, el tribunal amb seu a Luxemburg dona la raó a la Comissió Europea, que ja el 2017 va recórrer aquesta normativa després de demanar reiteradament a Espanya que la canviés.

La justícia europea considera, doncs, que Espanya vulnera l'obligació de respectar la lliure circulació de capitals perquè incomplir-la pot implicar sancions de fins a un 150% de l'impost eludit, un càstig que s'afegeix a les multes d'entre 5.000 i 10.000 euros de preu fix per cada dada omesa. El TJUE veu aquestes sancions clarament "desproporcionades". "El tipus molt elevat dona a aquesta multa un caràcter extremadament repressiu i la seva acumulació amb multes de quantitat fixa fixades prèviament pot comportar en molts casos que l'import total de les quantitats que es deuen superi el 100% del valor dels béns o drets a l'estranger", diu la sentència. Això, al seu torn, suposa per al TJUE una vulneració de la lliure circulació de capitals a Europa perquè s'hi posen massa entrebancs.

Aquesta sentència obre la porta a què contribuents afectats per alguna de les sancions imposades per les autoritats puguin reclamar recuperar els diners que se'ls va imposar. És el cas de la família de l’expresident de la Generalitat Jordi Pujol, que pot ser una de les beneficiades amb aquesta sentència. En el seu moment, quan les autoritats van aflorar l'any 2014 els seus diners a Andorra després de la regularització i repatriació d'uns fons no declarats procedents del banc andorrà BPA, se’ls va imposar una multa d’1,7 milions d’euros que ja van recórrer a Europa. La sentència d'aquest dijous els dona “més motius” per insistir en la devolució per part d'Hisenda d'aquests diners que van reclamar, expliquen fonts jurídiques a l’ARA. També caldria veure com afecta el cas del rei emèrit Joan Carles I a l'hora de rebre sancions pels diners que pot arribar a regularitzar i que té en paradisos fiscals

Davant aquest embolic jurídic, la ministra d'Hisenda, María Jesús Montero, ha afirmat que el govern espanyol "reformularà de forma ràpida" els elements del model 720 afectats per la sentència del TJUE, és a dir, els terminis de prescripció i la quantitat de les sancions aplicables. Això vol dir, doncs, que Hisenda argumenta que el TJUE no ha tombat l'obligació de declarar els béns a l'estranger, sinó només les sancions associades a no fer-ho. Montero ha assegurat que la intenció és actualitzar-la abans del 31 de març (quan venç el termini per presentar el model). Fins aleshores, ha dit la ministra, el model està actiu i les persones que hagin de declarar comptes corrents, valors o rendes a l'estranger "ho han de seguir fent amb normalitat". "La sentència no suspèn l'obligació de declarar els béns a l'exterior", ha reiterat.

Montero ha detallat que "tan sols" uns 60.000 contribuents presenten el model 720 anualment i que, per tant, "no té un fort efecte recaptatori directe". De fet, des que es va posar en marxa la norma l'any 2013, les multes imposades per incomplir aquesta declaració s'han elevat fins a 230 milions d'euros, ha dit Montero. Amb tot, la sentència és un cop dur per a l'Agència Tributària, perquè aquest model havia permès tenir localitzats fins a 225.000 milions d'euros des que es va començar a aplicar. Ara bé, aquests no són tots els diners que s'han pogut aflorar, expliquen fonts de l'Agència Tributària a l'ARA, perquè hi ha béns i drets sobre els quals les autoritats "tenen coneixement per altres vies".

Amnistia fiscal del PP

Aquesta normativa de l'Agència Tributària té arrels en l'amnistia fiscal que va aprovar el govern del Partit Popular el 2012. Si bé l'aleshores ministre d'Hisenda, Cristóbal Montoro, va facilitar la regularització de diners no declarats fora d'Espanya, a partir de l'any següent va voler desincentivar aquesta pràctica a través del model 720, que obligava a declarar béns i drets a l'estranger (immobles, comptes bancaris i altres patrimonis) que tinguessin un valor superior als 50.000 euros.

Quan l'advocat general de la UE va emetre la seva opinió, pas previ a la sentència definitiva d'aquest dijous, ja va destacar que les sancions vinculades a l'incompliment d'aquesta directiva eren fins a 66 vegades superiors a les que s'apliquen per incompliments fiscals dins de l'Estat. El mateix lletrat considerava que aquestes represàlies "poden dissuadir els residents fiscals a Espanya d'invertir en altres estats o limitar les seves possibilitats de fer-ho". Com passa en la majoria de casos, el TJUE s'ha alineat amb l'advocat general i ha tombat definitivament aquesta normativa, que ja estava sota qüestió des del 2017, quan la Comissió Europea va emetre el seu primer dictamen motivat en contra.

¿Implica aquesta sentència que totes les persones que van ser sancionades per incomplir aquest model recuperaran els diners? No directament. La sentència és declarativa, fixa que Espanya té una normativa contrària a la llei europea i l'ha de rectificar en un període de temps determinat. No implica de manera automàtica cap retroactivitat. El que sí que poden fer els contribuents, segons explica una portaveu del TJUE, és invocar la sentència d'aquest dijous en un recurs. El reemborsament dependrà, doncs, del dret espanyol i les vies que prevegi. Un ciutadà afectat pot, doncs, presentar un recurs i al·legar possiblement danys i perjudicis, però caldrà veure quin recorregut té la seva demanda.

Respecte a aquesta qüestió, la ministra Montero ha dit que caldrà veure "la lletra petita" de la sentència per determinar si "afecta la totalitat" dels contribuents o només alguns casos en concret. De fet, fonts jurídiques expliquen a l'ARA que la sentència del TJUE "no fixa" com ha d'actuar el ministeri i que caldrà tenir en compte que hi pot haver multes relacionades amb períodes que no hagin prescrit i que, per tant, no caldria retornar. Amb tot, la titular d'Hisenda ha dit que les correccions s'introduiran a través de lleis que s'estiguin tramitant al Congrés o al Senat.