Com t'afecta la nova sentència europea sobre els interins de llarga durada?

Brussel·lesLa sentència d'aquest dijous del Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) sobre la temporalitat dels contractes d'interins de la Generalitat i del global de les institucions de l'Estat era molt esperada, tant per milers de treballadors que estan en aquesta situació des de fa anys com per les administracions públiques implicades. Finalment, el veredicte de la cort de Luxemburg ha tornat a donar la raó als treballadors, com ja va passar en un dictamen emès el febrer passat, i ratifica que els treballadors interins de llarga durada tenen dret a passar a ser indefinits.

Què diu exactament la sentència?

El tribunal de màxima instància de la Unió Europea ha qualificat d'"abús" la pràctica de les administracions catalana i espanyola de tenir milers de treballadors públics en situació d'interinatge durant molts anys. A més, considera que la legislació espanyola no preveu cap mena de mesura efectiva per evitar ni sancionar aquesta utilització dels successius contractes temporals.

En la mateixa línia, el TJUE assegura que el canvi de tipus de contracte laboral pot compensar l'"abús" que han patit els interins de llarga durada, segons l'acord marc de la Unió Europea sobre el treball de duració determinada dels treballadors públics interins. Així doncs, Luxemburg aposta perquè la seva relació laboral amb l'administració passi a ser de durada indefinida i que estiguin subjectes a les mateixes causes d'acomiadament que afecten els funcionaris de carrera, tot i que no adquireixin aquesta condició.

Així, el tribunal europeu considera insuficient la reforma que va aprovar Espanya l'estiu del 2021 per reduir la temporalitat dels interins a les seves administracions públiques i que actualment encara s'està desplegant. De fet, el govern espanyol va impulsar aquesta nova llei perquè s'hi havia compromès amb Brussel·les a canvi de rebre els fons de recuperació postpandèmia de la Unió Europea.

Per què es contradiu amb el Tribunal Suprem?

No és la primera vegada que el TJUE es pronuncia en aquest sentit, fet que suposa un revés important per a la normativa espanyola que pretenia reduir la temporalitat dels interins. Al febrer el mateix tribunal ja va obrir la porta a convertir en fixos els treballadors interins als quals es prorroga sistemàticament els contractes i va assegurar que la legislació espanyola és insuficient per evitar aquest "abús".

Ara bé, tot i que la justícia europea ho té clar, el Tribunal Suprem va contradir el TJUE i va sentenciar el mes passat que la conversió "automàtica" d'aquests treballadors temporals en indefinits no és una mesura que es derivi "en cap cas" de la decisió de la cort europea. Encara més: el tribunal afirmava que aquesta mesura resulta "incompatible" amb el sistema espanyol d'accés a la funció pública, basat en "els principis d'igualtat, capacitat i mèrit".

Fonts del Tribunal Suprem van explicar que sempre han respectat i respectaran les sentències del TJUE, però van matisar que la sentència de la justícia europea del febrer "no deia que l'única solució per als indefinits no fixos fos la declaració de fixesa" i que ja preveia expressament solucions alternatives. Però en aquesta batalla entre la justícia espanyola i l'europea, Luxemburg es mostra taxatiu i no dona lloc a l'equívoc: assegura que si la jurisprudència consolidada pel Tribunal Suprem s'oposa a la conversió d'interins en fixos, s'haurà de deixar d'aplicar.

Quins són els següents passos?

La sentència de la cort de Luxemburg no té un efecte immediat, sinó que dirimeix sobre una qüestió prejudicial i estableix jurisprudència al respecte. Així, a partir d'ara, els tribunals espanyols que hagin de jutjar casos similars s'hauran de basar en els arguments i les conclusions de la màxima instància de la Unió Europea.

Ara bé, el Tribunal Suprem li va remetre una altra qüestió prejudicial al TJUE sobre el mateix tema i, per tant, Luxemburg s'haurà de tornar a pronunciar sobre els interins de llarga durada. De moment, la cort comunitària encara no ha posat data a la publicació d'aquesta tercera sentència sobre el mateix tema i es preveu que trigui uns quants mesos.

Els tribunals espanyols, tot i que el Suprem ho va evitar en la sentència del mes passat, hauran de basar-se tant sí com no en la jurisprudència establerta pel TJUE i aplicar-la en els pròxims casos similars que hagin de jutjar. En la mateixa línia, el govern espanyol ha dit que de moment no modificarà la normativa que afecta els interins de llarga durada, i que, en tot cas, s'espera al pronunciament de Luxemburg sobre l'última qüestió prejudicial que li ha traslladat el Tribunal Suprem.

Quins eren els tres casos concrets que s'han jutjat?

La cort de Luxemburg ha avaluat dos litigis de tres treballadores que, després de molts anys d'interines a l'administració pública catalana, demanaven passar de tenir contractes d'interinatge a indefinits. El primer assumpte prejudicial es tracta d'una dona que el 5 de maig del 2005 va ser nomenada tècnica superior de l'administració de la Generalitat i des d'aleshores ha anat encadenant contractes successius d'interinatge.

La denunciant, per treballar en aquesta posició, ja va haver de passar un procediment de selecció basat en mèrits i capacitats, però al cap d'uns anys la Generalitat va convocar un procés selectiu obert per cobrir la seva feina i la treballadora va demanar una mesura cautelar perquè la seva plaça en quedés exclosa, sol·licitud que els jutjats de Barcelona van acceptar.

La treballadora al·legava que, amb l'objectiu d'evitar la utilització abusiva de nomenaments temporals successius que ella havia patit, se li hauria de concedir la condició de personal indefinit no fix o, almenys, que s'adoptés alguna mesura que la mantingués en el càrrec, tal com assenyala la sentència del TJUE. L'administració pública catalana, en canvi, nega que hi hagués una situació d'abús i assegura que la llei espanyola no permet transformar un contracte temporal en un de permanent d'aquesta manera, en la línia de la sentència del mes passat del Tribunal Suprem.

L'altre cas que la justícia espanyola ha elevat al tribunal de Luxemburg és el de dues interines, que treballen per a l'administració catalana des del 14 de desembre del 1984 i el 15 de maig del 1991. També han anat encadenant diferents nomenaments i contractes, i durant tots aquests anys han fet les mateixes funcions que els funcionaris que tenen plaça fixa.

Per això consideren que la seva feina no ha respost a necessitats temporals, urgents o excepcionals, sinó completament ordinàries, duradores i permanents. Sol·licitaven, doncs, que la justícia declarés que la Generalitat ha fet un ús abusiu dels contractes de duració determinada i demanaven que se'ls reconegui el dret a mantenir-se en les feines que ocupaven actualment. El TJUE també els ha donat la raó i insisteix en convertir-les en treballadores amb contracte indefinit.

Què hi diuen les parts afectades?

El ministre de Funció Pública, José Luis Escrivá, ha dit que la situació de les tres treballadores sobre les quals ha dictat sentència el TJUE és "molt trista" i "injusta", però ha apuntat que no es tracta d'un problema general, sinó de casos "individuals". També ha defensat que la reforma per reduir la temporalitat dels interins que va aprovar el govern espanyol l'estiu del 2021 encara s'està desplegant i, per tant, preveu que el nombre d'afectats per aquesta pràctica vagi disminuint.

L'advocat que portava els casos de les tres treballadores, Javier Araúz, ha assegurat en declaracions a la premsa que la sentència del TJUE d'aquest dijous és un "cop dur" al govern espanyol i al Tribunal Suprem. Així, considera que el "correcte compliment" del dictamen de Luxemburg "exigeix transformar en fixos o de carrera els empleats públics temporals víctimes d'un abús". El sindicat Comissions Obreres també ha celebrat la sentència del TJUE i destaca que pot contribuir en l'objectiu d'acabar amb "l'elevadíssima temporalitat que hi ha a les administracions" catalanes i espanyoles.