La justícia europea avala que els jutges puguin declarar abusives les clàusules IRPH

Brussel·lesEls jutges espanyols hauran de comprovar en cada cas si les clàusules IRPH de les hipoteques van ser aplicades de manera abusiva i poc transparent. Així ho ha decidit aquest dimarts el Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE), que deixa clar que aquestes clàusules queden emmarcades dins de la directiva europea i, per tant, han de ser "clares i comprensibles", com requereix aquesta normativa. Aquesta és, d'entrada, una victòria per als consumidors, que podran lluitar per reivindicar que se'ls va aplicar una clàusula de manera abusiva, però la sentència del TJUE deixa en bona posició els bancs, perquè si els jutges arriben a la conclusió que són abusives, no s'hauran de retornar els diners cobrats en funció de l'interès aplicat per l'IRPH (l'opció més temuda), sinó que hauran de substituir-lo per l'Euríbor. A més, fixa uns criteris de transparència elevats perquè puguin ser considerades abusives, ja que considera que complien diversos requisits de transparència. Malgrat això, la sentència deixa el conflicte just on el volien els bancs: en l'anàlisi, cas a cas, de cada hipoteca referenciada a aquest índex i, per tant, sense automatismes sancionadors. El sector financer no ha dissimulat la seva satisfacció amb la decisió.

La sentència del TJUE va en la línia de les conclusions de l'advocat general de la UE, que ja apuntava que calia que els jutges espanyols poguessin determinar si la vinculació d'un contracte hipotecari a l'IRPH es va fer de manera abusiva, contràriament al que havia dictat inicialment el Tribunal Suprem espanyol, que havia considerat que, com que era un índex calculat pel Banc d'Espanya, era oficial i no estava sotmès a la directiva europea. En tot cas, però, com que s'espera una allau de denúncies als tribunals espanyols, haurà de ser el Tribunal Suprem qui torni a unificar doctrina i a consultar a la justícia europea si ho considera necessari.

La sentència d'aquest dimarts, però, no és ni de bon tros el pitjor escenari per a la banca. El cas va arribar al TJUE perquè un consumidor de Barcelona va denunciar Bankia per un préstec hipotecari referenciat a l'IRPH perquè resultava ser més favorable que l'Euríbor. Segons el càlcul del jutjat de Barcelona que va decidir preguntar al TJUE, fer servir l'IRPH en comptes de l'Euríbor suposava un cost extra d'entre 18.000 i 21.000 euros per hipoteca. El jutjat de primera instància de Barcelona preguntava primer de tot si l'IRPH dels contractes hipotecaris ha de ser sotmès a tutela judicial per poder ser considerat abusiu. En aquest cas, el TJUE dona la raó al consumidor. Però hi ha una segona pregunta en què la resposta del tribunal europeu permet que la banca respiri més tranquil·la. El jutjat barceloní preguntava a Luxemburg quina informació era necessària transmetre al client per considerar l'aplicació de l'IRPH com a prou transparent tenint en compte que "les dades proporcionades no són públiques, en comparació amb l'altre índex habitual, l'Euríbor". També preguntava si se li ha de deixar clara al consumidor l'evolució passada i futura de l'IRPH en comparació amb l'Euríbor perquè pugui decidir rebutjar-lo o no.

Davant d'aquestes preguntes, el TJUE diu que les clàusules han de ser transparents, i no només comprensibles a nivell "formal i gramatical", sinó també permetre que el consumidor mitjà, "normalment informat i raonablement atent i perspicaç", estigui en condicions de comprendre el funcionament concret del mètode a partir del qual es calcula aquest índex i valorar així les conseqüències econòmiques. Però on posa el llindar el tribunal? Considera que "és pertinent" considerar que el càlcul de l'IRPH de les caixes d'estalvis "resultava fàcilment assequible per a qualsevol persona que volgués contractar un préstec hipotecari" perquè s'havia publicat al Butlletí Oficial de l'Estat (BOE). El tribunal europeu creu que aquest fet ja permetia que "un consumidor raonablement atent i perspicaç" entengués com es calculava l'índex. A més, creu que sí que s'hauria d'informar el client de l'evolució de l'IRPH en el temps, però no de la seva comparativa amb l'Euríbor, que ni tan sols esmenta. Creu que amb la informació de l'IRPH un consumidor mitjà ja en tenia prou per fer les seves pròpies comparatives. Per tant, es posa difícil als consumidors la possibilitat de defensar que no van rebre la informació suficient i que se'ls va aplicar la clàusula de manera abusiva. Potser aquest fet explica que CaixaBank hagi sigut el segon valor de l'Íbex-35 que més ha pujat avui, amb un repunt del 3,7%.

Els matisos de la sentència han fet possible que durant la jornada s'hagin succeït interpretacions oposades de la decisió judicial. Les associacions de consumidors com l'OCU, Adicae o Asufin l'han celebrat. "Perquè canviï el sistema hem de reclamar", ha dit Patrícia Suárez, presidenta d'aquesta última organització. Les patronals bancàries AEB i CECA, per contra, afirmen que la justícia europea ha constatat que els bancs respectaven "la normativa de transparència bancària", fet que "confirma que la clàusula de l'IRPH era transparent".

Ni tan sols entre agències de ràting hi ha hagut unanimitat. DBRS Morningstar considera que la sentència és "positiva" per als bancs espanyols, una opinió oposada a la de Moody's, que afirma que és "negativa per al sector".

El ministeri d'Economia espanyol ha recalcat que la sentència fixa que l'índex IRPH "no és abusiu" i ha afegit que els bancs tenen prou recursos per afrontar les indemnitzacions que es derivin dels casos denunciats. Al seu torn, la consellera de Justícia de la Generalitat, Ester Capella, ha demanat als bancs que optin per la mediació.

Què és l'IRPH?

L'IRPH és un índex per als càlculs dels préstecs hipotecaris que es va fer servir com a alternativa a l'Euríbor i que, segons dades del Banc d'Espanya, afecta unes 760.000 hipoteques de tot l'estat espanyol. Els consumidors, a través d'organitzacions com l'van portar els bancs als tribunals per l'aplicació d'aquest índex

Aquest índex existeix des del 1990, però la seva comercialització es va popularitzar entre el 2003 i el 2005, en plena escalada del sector immobiliari prèvia a l'esclat de la bombolla. El calcula el Banc d'Espanya amb una mitjana aritmètica entre tipus d'interès de diferents préstecs. La primera denúncia la va posar un client de Barcelona que tenia una hipoteca amb Bankia, però les entitats bancàries més afectades són CaixaBank, el Santander, el BBVA i, en un segon terme, Bankia, Banc Sabadell, Kutxabank i Liberbank, segons el registre de la Comissió Nacional del Mercat de Valors (CNMV).