La justícia europea avala la compra de deute del BCE

Brussel·lesMario Draghi respira més tranquil. La justícia europea va avalar ahir provisionalment la compra de bons sobirans per part del Banc Central Europeu (BCE). L’advocat general del Tribunal de la Unió Europea va emetre un dictamen en què considera que el pla del BCE llançat el 2012 per impulsar una compra il·limitada de deute públic és compatible amb els tractats europeus, tot i que hi posa condicions.

El pla que el president del BCE va anunciar l’estiu del 2012 -quan es va comprometre a fer “el que fos necessari” per preservar l’euro i que finalment no es va arribar a aplicar- estava dirigit a aturar la crisi de deute que afectava els països del sud d’Europa. El pronunciament a favor de l’advocat general, però, dóna via lliure al nou pla de Draghi per comprar deute sobirà dels països de la moneda única. No són plans idèntics però sí que són molt similars.

De fet, l’opinió de la justícia europea, tot i que no és definitiva, dóna tots els arguments jurídics al BCE per iniciar en els pròxims dies la compra de bons. S’espera que Draghi anunciï la mesura el 22 de gener, malgrat que encara té oposició interna en el consell de govern del BCE. L’aval de la justícia europea posarà les coses més fàcils al president de l’entitat.

Oposició d’Alemanya

La idea de comprar bons sobirans també havia aixecat les crítiques d’Alemanya i comptava amb l’oposició del Bundesbank. De fet, la justícia europea s’hi ha hagut de pronunciar perquè un grup de professors i juristes alemanys van denunciar el pla del BCE per comprar bons sobirans al Tribunal Constitucional alemany, que va elevar la qüestió al Tribunal de la UE.

L’advocat general entén que la compra de deute permet al BCE “desenvolupar la seva política monetària en condicions de més certesa i estabilitat” i considera que el mecanisme és “necessari i proporcionat, ja que el BCE no assumeix un risc que el porti necessàriament a un escenari d’insolvència”. L’opinió del jurista no és vinculant, però en la majoria de casos la sentència final, que tardarà mesos a fer-se pública, respecta el seu dictamen.

En el seu escrit, Pedro Cruz Villalón deixa clar que el BCE haurà de justificar adequadament l’activació de la compra de deute i aplicar el pla “proporcionadament”, amb “cautela” i limitat en el temps. L’advocat general del Tribunal de Justícia de la UE també posa com a condició que la compra de deute no posi en perill la solvència del Banc Central Europeu.

La fi de la ‘troika’

A més, Cruz Villalón exigeix que l’entitat monetària no formi part de l’anomenada troika en el cas que compri bons d’un país rescatat. Aquesta última condició fa referència únicament al pla del 2012. Té, però, certa importància atès que imposa la fi de la participació del BCE en la supervisió de futurs rescats si l’entitat que dirigeix Mario Draghi compra deute públic del país afectat.

Conscient de la importància del dictamen per poder impulsar el seu pla, el BCE el va valorar molt positivament. El membre luxemburguès del comitè executiu del BCE, Yves Mersch, va dir ahir que l’opinió de l’advocat general és “una fita important”. Si el dictamen hagués sigut contrari a la iniciativa del 2012, l’actual pla de compra de bons s’hauria vist compromès.

Menys amables van ser les valoracions procedents d’Alemanya. El president de l’Institut d’Investigació Econòmica alemany (IFO), Hans-Werner Sinn, va carregar durament contra l’opinió de l’advocat general. El pla de Draghi “és l’equivalent a una carta blanca perquè el BCE justifiqui el seu comportament”. Segons Sinn, la justícia europea contradiu el Tribunal Constitucional alemany, que va considerar que el programa és incompatible amb la carta magna del país.

Mario Draghi no va fer declaracions públiques, tot i que, coincidint amb la publicació del dictamen de l’advocat general, va enviar un missatge a Alemanya en una entrevista al diari Die Zeit. Draghi va defensar una política monetària flexible per aconseguir l’estabilitat de preus i va assegurar que “els alemanys han d’entendre que la política monetària és per a 19 països i no només per a un”. Segons el rotatiu alemany, el president del BCE es va reunir ahir amb la cancellera alemanya, Angela Merkel, i amb el seu ministre de Finances.

Hèlsinki diu que no condonarà deute grec

La pressió d’alguns governs europeus per evitar la victòria de Syriza continua a poc més d’una setmana per a les eleccions a Grècia. El primer ministre de Finlàndia, Alex Stubb, va advertir ahir en una entrevista al diari econòmic Financial Times que el seu país no condonarà deute grec. “No volem influir en les eleccions gregues, però crec que és just de cara als ciutadans grecs i finlandesos expressar en veu alta que algunes de les afirmacions dels partits grecs són simplement inacceptables per a Finlàndia”, va assegurar.

Una de les principals promeses de Syriza que fa tremolar governs com l’alemany és la renegociació del deute grec. La formació liderada per Alexis Tsipras encapçala les enquestes d’intenció de vot. Finlàndia se suma a altres capitals com Berlín que estan en contra de renegociar el deute.