La justícia alemanya avala la compra massiva de deute públic del BCE

El Constitucional germànic veu provat que l'adquisició de deute s'ajusta als tractats europeus

El logotip del BCE a la seu central de la institució a Frankfurt.
3 min

BarcelonaEl Tribunal Constitucional d'Alemanya ha avalat aquest dimarts el programa de compra massiva de deute públic del Banc Central Europeu. El tribunal amb seu a la ciutat de Karlsruhe ha emès una sentència en la qual assegura que la institució monetària comunitària ha demostrat tant al govern com al Parlament germànics que el seu programa d'adquisició de deute, conegut amb les sigles PSPP, s'ajusta als tractats de la Unió Europea.

Inscriu-te a la newsletter Economia Informació que afecta la teva butxaca
Inscriu-t’hi

La sentència del Constitucional respon a dues demandes, una de les quals presentada per dos polítics conservadors, que argumenten que els tractats europeus i la Constitució alemanya prohibeixen tant que els bancs centrals financin directament les administracions públiques com la mutualització del deute dels diferents països europeus, és a dir, l'ús de diners d'un país per pagar el deute d'un altre. En aquest sentit, els demandants consideren que el fet que el BCE utilitzi fons per adquirir deute d'altres estats de l'eurozona suposa un cost addicional per als contribuents alemanys, ja que el BCE destina més diners a la compra de bons d'estats perifèrics, com Itàlia i Espanya, que d'Alemanya.

La compra de bons de tots els països de la zona euro per part del BCE rep fortes crítiques a Alemanya, la principal economia del continent. La majoria de crítics provenen de partits conservadors, com els euroescèptics Alternativa per a Alemanya (AfD) o alguns sectors de dos partits que actualment formen part de l'executiu federal, com la CSU bavaresa i els cristianodemòcrates de la CDU, el partit de la cancellera Angela Merkel. A nivell econòmic, les crítiques provenen dels anomenats falcons, economistes partidaris de la disciplina fiscal i que posen el control del deute al centre de les polítiques econòmiques. El Bundesbank, el banc central germànic que alhora forma part del BCE, ha estat el principal opositor al PSPP, juntament amb els bancs centrals austríac, neerlandès i finès.

En una sentència publicada a principis d'aquest mes, el Constitucional va considerar que les autoritats alemanyes no havien exercit prou control sobre el BCE per justificar que les polítiques d'adquisició de deute complien la legislació tant nacional com comunitària. És per això que el tribunal va obligar el Bundestag, el Parlament federal, i el govern de Merkel a reclamar al BCE que aportés una justificació que el programa de compres s'ajusta a la legalitat.

El BCE va complir i va enviar un gruix important de documentació que va ser analitzat per les dues institucions alemanyes, que van concloure que el PSPP s'ajusta a la Constitució i a la llei. Davant d'aquesta situació, els crítics van tornar a portar la decisió al tribunal, que ara ha sentenciat que n'hi ha prou amb la decisió del govern i el Parlament per considerar que la compra de deute del BCE és constitucional.

Dubtes sobre el programa antipandèmia

El BCE va posar en marxa el PSPP, al qual ha dedicat 2,4 bilions d'euros, el 2015. Una sentència contrària al programa hauria posat en una posició impossible el Bundesbank, ja que s'hauria vist obligat, d'un banda, a mantenir l'adquisició de bons que li ordenés el regulador monetari europeu però, de l'altra, tindria prohibit fer-ho pels tribunals del seu propi país. Una situació així hauria pogut representar un cop fatal per a l'euro, ja que hauria deixat el BCE sense una de les seves eines principals per mantenir la cohesió interna a l'eurozona i garantir per igual la solvència de tots els governs estatals.

El Constitucional germànic dona llum verda, doncs, al PSPP, però s'haurà de pronunciar encara sobre una demanda contra el PEPP, un altre programa d'1,35 bilions d'euros per a la compra massiva de bons estatals aprovat per pal·liar els efectes de la pandèmia sobre l'economia i el sector financer que està sent especialment beneficiós per a les economies del sud del continent.

stats