La justícia avala que els accionistes de Bankia recuperin la inversió

BarcelonaEls pèrits independents del Banc d’Espanya en el cas Bankia han elaborat per al jutge de l’Audiència Nacional Fernando Andreu un informe on deixen ben clar que els comptes que va aportar l’entitat per a la sortida a la borsa no reflectien la realitat patrimonial. L’entitat va captar 3.090 milions d’euros en l’oferta pública de venda d’accions (OPV) que va dur a terme l’estiu del 2011.

Els pèrits certifiquen que es van falsejar els comptes, però ara serà l’Audiència Nacional la que ho haurà de validar. Tot i això, alguns jutges ja s’han avançat i han dictat sentències en contra de Bankia per aquest engany amb un argument realment senzill: els estats comptables de Bankia no es corresponien amb la realitat, com es va demostrar després, quan l’entitat es va endur la part més important del rescat al sistema bancari espanyol, l’astronòmica xifra de 23.000 milions d’euros.

Una sentència del 13 de novembre d’aquest any dictada pel jutjat de primera instància número 5 de Mataró condemna Bankia a tornar els 15.000 euros que un client es va gastar en la compra d’accions de l’entitat. En aquest cas, els empleats de l’entitat van aconsellar als seus clients que compressin accions. I ho van fer el juliol del 2011, quan Bankia sortia als parquets. El jutge entén que els clients “van ser enganyats en la subscripció de les accions de Bankia el juliol del 2011, ja que l’entitat bancària va proporcionar en el moment de la venda [...] informació de la solvència de l’entitat molt allunyada de la realitat, i això va comportar per als compradors una voluntat viciada per l’engany en la compra de les accions, de manera que si haguessin conegut la situació financera real de l’entitat no haurien comprat els títols”.

La fallida com a argument

Per remarcar l’argument, el jutge recorda que a l’OPV es va presentar Bankia com “una de les principals entitats financeres de l’Estat”, amb 300.000 milions d’euros d’actius, més d’11,2 milions de clients i 3.284 oficines. Però en la sentència el jutge insisteix que Bankia, fins que va rebre el rescat, el maig del 2012, “estava en situació tècnica de declaració de concurs de creditors”. També diu que els empleats que van col·locar les accions presentaven l’entitat com a solvent, fins al punt de dir als compradors de les accions que tindrien beneficis immediats d’entre 0,25 i 1,30 euros, quan realment l’acció, que va sortir a 3,75 euros al mercat, havia caigut fins als 1,75 euros el maig del 2012, quan la mateixa entitat va demanar que se’n suspengués la negociació abans del rescat que en va fer l’Estat. En aquest cas concret el jutge assegura que Bankia ha d’indemnitzar els clients amb els 15.000 euros que van pagar per les accions, més els interessos legals i descomptant els rendiments que hagin pogut rebre per les accions.

En l’escrit el jutge destacava que els comptes no només no eren reals, sinó que “ocultaven la situació de fallida tècnica de l’entitat” i assenyalava els supervisors i reguladors.

Al Maresme hi ha altres casos similars a aquest perquè Caixa Laietana, que era l’entitat de referència a la zona, va acabar integrant-se dins de Bankia. Un altre exemple, també a Mataró, es va produir l’estiu passat, i també va acabar amb la condemna de Bankia. En aquesta ocasió l’entitat va ser condemnada a pagar al demandant els 41.000 euros que es va gastar en la compra d’accions. En aquesta sentència el jutge deia que Bankia “no només va ometre la informació real de la seva situació patrimonial i de solvència econòmica, sinó que pot dir-se que va exagerar sense rubor (per no dir falsejar) la seva situació de solvència aparent”.

Via lliure per reclamar

L’Audiència Provincial de València va fer pública ahir, només unes hores després que sortís a la llum pública el contundent informe dels pèrits del Banc d’Espanya, una sentència que estima el dret dels accionistes a reclamar per la via civil. Bankia havia sol·licitat la paralització de totes aquestes sentències -“milers a tot Espanya”, segons la nota emesa pel Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana- fins que es resolgués en ferm el procediment que investiga l’Audiència Nacional.

L’Audiència entén que no és necessari esperar al procediment que investiga Fernando Andreu i que no es pot ajornar la resposta als afectats. El tribunal considera que en l’actuació de Bankia abans de la sortida a la borsa hi pot haver un delicte de falsedat però diu que “no es consideren decisius per resoldre sobre el fons de l’assumpte” perquè “es pot donar per acreditada que la imatge de solvència de Bankia no era correcta”. En aquest sentit, recorda el rescat de què va ser objecte i conclou que per resoldre sobre les compres d’accions no és necessari que una sentència declari que els comptes presentats eren falsos. Cal recordar que només el dia de la seva sortida a la borsa, 347.388 petits inversors van comprar accions per un valor total de 3.300 milions d’euros.