Les juntes fora, però els empleats i el múscul a casa
Les seus operatives dels bancs seguiran a Catalunya
BarcelonaEls dos principals bancs catalans porten anys vivint amb incomoditat el procés independentista. La gestió que han de fer és doble: d’una banda, mesurar el discurs per no ferir les sensibilitats dels clients; de l’altra, garantir que l’operativa de les entitats podrà seguir amb normalitat. Aquests són els principals dubtes que suscita el canvi de seu.
Canvi de domicili amb poques conseqüències
El canvi de seu consisteix en un canvi del domicili social, un tràmit senzill que es fa al notari. Això fa referència al domicili oficial de l’empresa, però no implica un canvi de les oficines centrals. Tampoc propicia una retirada de treballadors o oficines de Catalunya. El conseller delegat del Sabadell, Jaume Guardiola, ha especificat recentment que no plantegen en cap cas “moure la gent” perquè “ja hi ha unes inversions tancades en un entorn que les ha propiciat”.
El que en teoria implica el canvi de seu social és que l’empresa deixi de celebrar en territori català la junta general d’accionistes, tot i que no ha de ser obligatòriament així. Des del punt de vista de la fiscalitat, té impacte, però no és gegant: l’impost de societats és estatal i es recapta el mateix a Barcelona, Alacant o Palma. On sí hi podrien haver canvis és en la recaptació de l’IVA, la meitat de la qual va a la Generalitat, però els bancs no generen gaires diners per a aquest tribut.
Els arguments per canviar la seu social
Els bancs entenen que una independència unilateral de Catalunya “comportaria automàticament la seva exclusió de la Unió Europea i de l’euro”. Això, segons la seva anàlisi, implicaria “que totes les entitats bancàries amb presència a Catalunya afrontarien greus problemes d’inseguretat jurídica” que en última instància “obligarien les entitats a reconsiderar la seva estratègia d’implantació”.
Cal recordar que el supervisor de la banca espanyola és el Banc Central Europeu (BCE) i que si un banc té la seva seu fora de l’eurozona queda fora del seu paraigües. Això implica que no té accés a la liquiditat del BCE. Dit això, la sortida no és mai automàtica i trigaria anys a fer-se efectiva, com s’ha vist en el cas del Brexit. CaixaBank té aproximadament el 65% del negoci fora de Catalunya. El Sabadell eleva aquest percentatge fins al 80%.
Per què la decisió s’ha pres ara?
El Sabadell argumentava ahir que percebia que “el risc ha augmentat” i indicava que hi ha hagut molts moviments de dipòsits els últims dies. Aquests moviments consisteixen sobretot en clients que transfereixen els seus diners d’oficines catalanes a oficines del mateix banc amb seu fora de Catalunya, però també hi ha clients -un terç- que marxen del banc. A més, ha resultat clau el càstig en borsa dels últims dies: entre dilluns i dimecres CaixaBank va perdre un 7,7% del seu valor, equivalent a 1.955 milions, i el Sabadell havia perdut un 9,9% del seu valor, equivalent a 982 milions.