Complir el dèficit sense fer res

BarcelonaImaginem un ciutadà qualsevol que es compra una casa i que signa una hipoteca amb el banc que l’obliga a pagar uns interessos determinats. Set anys després, el mateix ciutadà es compra dues cases més per un import similar, i per a cada una signa una nova hipoteca. Ara aquest ciutadà té tres cases i, consegüentment, el seu deute s’ha triplicat. Però hi ha una particularitat: els interessos que paga per les tres hipoteques són els mateixos que quan només en tenia una. Oi que és estrany? Doncs això és exactament el que el Govern preveu que passi aquest any amb els interessos que paga pel seu deute.

Una dècada sense complir el dèficit

Entre el 2009 i el 2016 el deute de la Generalitat s’haurà triplicat, ja que haurà passat en xifres rodones dels 26.000 als 77.000 milions d’euros. Tot i així, els pressupostos per al 2016 preveuen que la despesa en interessos sigui de només 863 milions, la més baixa des del 2009, és a dir, en tota la crisi. Si es compleix aquesta previsió, suposarà reduir a la meitat els 1.700 milions d’interessos pressupostats l’any passat (tot i que finalment se’n van acabar pagant 1.200 per la millora de les condicions del fons de liquiditat autonòmic, FLA).

Aquest és un punt clau. L’estalvi en interessos és un dels factors que permetran, si es compleix el pressupost presentat pel vicepresident Oriol Junqueras, complir tant l’objectiu de dèficit del 2016 com finançar el pla de xoc social pactat amb la CUP. Complir el dèficit implica reduir-lo de l’1,95% al 0,7%, la reducció més important que s’ha fet des del 2012, en plena onada d’austeritat. L’objectiu és, per tant, ambiciós. Però el més sorprenent és que la Generalitat preveu assolir el repte d’una manera senzilla: activant el pilot automàtic. O sigui, sense necessitat d’apujar impostos ni fer retallades. Només deixant que les coses passin per si soles.

Com quadrar els comptes

La manera com Junqueras preveu quadrar els comptes es basa en tres factors. D’una banda, hi ha l’augment automàtic dels ingressos del finançament autonòmic, que aportaran prop de 2.000 milions addicionals a les arques de la Generalitat (1.244 milions per la liquidació del 2014, que l’Estat va calcular malament i que ara pagarà, i 724 milions per la millora de la previsió de recaptació d’aquest any). De l’altra, hi ha l’ampliació de l’objectiu de dèficit: a l’abril l’Estat va decidir unilateralment apujar el límit de les comunitats autònomes del 0,3% al 0,7%, cosa que en el cas de la Generalitat li va comportar un oxigen de 800 milions. I finalment hi ha l’esmentat estalvi de 850 milions en interessos.

En tots tres casos són millores que s’han produït de manera automàtica i sense necessitat de negociació política. “El que permet que aquests pressupostos siguin rigorosos i ambiciosos és la millora del context econòmic general”, va reconèixer ahir Junqueras. Encara més: el vicepresident va afirmar que l’actual govern central s’ha compromès a aplicar –com va fer el 2015– un tipus del 0% al deute del FLA també aquest 2016 si el Partit Popular continua governant després de les eleccions espanyoles del 26-J. Segons els càlculs del departament d’Economia, si això succeís, la Generalitat tindria un estalvi addicional de 150 milions en interessos. És a dir, que en comptes de pagar els 863 milions pressupostats se n’acabarien pagant poc més de 700, una xifra no vista des del 2008.

És una previsió realista?

Seguint amb els interessos, ¿és realista preveure un estalvi tan espectacular? Oriol Junqueras i el secretari d’Economia, Pere Aragonès, van insistir ahir que sí. “És una xifra versemblant”, va corroborar ahir Albert Carreras, secretari d’Economia durant l’etapa d’Andreu Mas-Colell, consultat per aquest diari. Segons va explicar Pere Aragonès, la reducció en interessos respon a tres motius.

Primer, una part de l’estalvi es deu als venciments del deute de la Generalitat. Quan venç, el deute l’assumeix el FLA a un tipus màxim del 0,86%, que tot i ser més alt que el que paga ara el mercat pel deute espanyol, és un interès més baix que el que es pagava fins ara.

Segon, la renovació del deute a curt termini que la Generalitat té amb els bancs cada vegada es paga més barata gràcies a l’entorn de tipus baixos que hi ha a tot Occident, tot i que Aragonès no va concretar quina proporció dels interessos es paguen a la banca actualment.

Finalment, hi ha un tercer factor: la inèrcia dels interessos al 0% que es van aplicar l’any passat encara té un efecte sobre els interessos que es paguen aquest exercici.

En definitiva, si es compleix el seu pla, Junqueras faria una reducció del dèficit només comparable al pitjor moment de les retallades, però sense necessitat de fer-ne cap. Només el temps dirà si tenia raó.