“El Julián deia que aquells vidres li feien respecte”

Barcelona“El Julián deia que aquells vidres li feien respecte perquè havia de treure mig cos per netejar-los. No sabem com va passar, però sí que només ell feia aquella feina tot sol”. Un treballador que parla amb l’ARA des de l’anonimat posa veu a l’estupor del personal que neteja els edificis de l’Ajuntament de Mollet del Vallès, colpit per l’accident en què un veterà de la plantilla va perdre la vida. Julián Peña feia 28 anys que es movia amb un cubell, un drap i un netejavidres pels equipaments de la ciutat quan va morir al precipitar-se des de sis metres d’alçada el 26 de febrer, després que cedís la teulada on s’havia enfilat per netejar unes finestres. 

El Julián no duia arnès i els Mossos investiguen què va passar perquè es produís el fatal desenllaç. Companys i familiars de la víctima diuen que els últims mesos estava angoixat per les ordres i les amonestacions d’unes supervisores de l’adjudicatària Ramcon, a qui el consistori va encomanar el servei.

“Se sentia pressionat i assetjat; li havien obert dues faltes per una suposada picabaralla amb una treballadora i per uns vidres que deien que no havia netejat prou bé”, detalla un operari, que sosté que “molts cops li havien manat netejar els vidres per fora”, cosa que l’empresa nega. “Es queixava perquè d’allò se n’hauria d’haver encarregat un especialista –afegeixen des de la plantilla–, però ho feia ell per evitar queixes. Va posar denúncies perquè li manaven feines que no li pertocaven, no cobrava el que corresponia per aquestes feines i no l'apujaven de categoria”. Els treballadors havien fet vaga el novembre passat per protestar contra un increment de la càrrega de treball, sancions “arbitràries” i mancances en equips de protecció.

El Julián –58 anys, solter i sense fills– n’havia parlat al seu nucli íntim. “Ens deia que l’obligaven a anar a llocs i a fer feines que no li tocaven. No hauria d’haver estat on va caure, i mai no hauria sortit d’ell enfilar-s’hi”, diu la família a l’ARA. 

Mesos abans del sinistre la víctima va presentar una demanda contra les faltes que li imputaven i una altra per presumpta discriminació salarial. “Les infraccions es van rebaixar a lleus, però l’expedient va quedar obert. Si hagués comès un error que s’hagués considerat greu, l’empresa ho hauria tingut fàcil per acomiadar-lo”, raona l’advocat Ramón Álvarez, que diu que “pressionaven” el seu client. “Per exemple, perquè no es deixés una cantonada de res sense polir. Quina iniciativa havia de tenir, llavors? Doncs sortir fora per netejar els vidres”, diu.

L’empresa nega pressions

“L’empresa no li va ordenar en cap moment que sortís a la teulada i no ho havia fet mai”, rebat la directora general de Ramcon, Imma Gómez, que nega que s’induís l’operari ni cap altre a prendre riscos: “No tenia la formació ni la categoria ni els equips de protecció per fer aquest servei, que tenim externalitzat a una empresa especialitzada”.

Alhora, Gómez desmenteix que s’amenacés el treballador amb acomiadar-lo: “Va rebre una carta perquè el client es va queixar per una feina incompleta”. L’Ajuntament de Mollet –que ha declinat atendre aquest diari– paga 2,8 milions des del 2020 pel contracte bianual de neteja a Ramcon, un milió per sota del preu de licitació. El lletrat de la víctima oposa a la versió de l’empresa el relat dels empleats.

“Els dos elements d’aquest accident són típics: subcontractació i caiguda en alçada”, subratlla la responsable de salut laboral de CCOO, Mònica Pérez. “És habitual que una empresa derivi la responsabilitat en l’altra, en aquests casos. L’empleat es troba al mig i es pot negar a fer una tasca amb risc, però és possible que l’endemà el facin fora”, diu. “La norma no dona prou garanties per no haver d'escollir entre vida, salut i salari”, rebla.

“L’empresa i l’Ajuntament es volen espolsar culpes, però no és just”, retreu la família, que descriu el Julián com un treballador abnegat que es desvivia per la seva mare, malalta en una residència. A ella li han estalviat assabentar-se de la tragèdia del seu fill.