JuicyFields, l’estafa de la “gran família italo-russo-colombiana” del cànnabis

Barcelona"No sabem si denunciar, si no, si acollir-nos a la demanda grupal –pagant i probablement sense rebre ni un euro–, etcètera. No ho veig gens clar. Tinc la sensació que molts intenten aprofitar-se de la nostra situació". "He perdut 27.000 euros meus. 54.000 en total, si es compten les reinversions. He perdut la fe de recuperar ni un cèntim, però s'ha d'intentar". "La meva parella i jo vam demanar un crèdit per posar diners a JuicyFields. Ara hem perdut més de 90.000 euros. Estic fotut".

Aquestes són només algunes dels milers de queixes que des de mitjans de juliol corren pels grups de Telegram que han creat els usuaris afectats pel col·lapse de la plataforma JuicyFields, considerada l'última estafa piramidal d'inversions en plantacions de cànnabis legal digitalment. Tot i que sona com un negoci d'un altre planeta, el que feia la plataforma era fàcil: prometia rendibilitats de fins al 66% en tres mesos a canvi de fer una petita inversió a la seva plataforma. L'inversor es convertia aleshores en "cultivador de cànnabis sense haver de tocar una sola planta". Ho van batejar amb el nom de crowdgrowing, fruit d'ajuntar les paraules angleses crowdfunding (finançament col·lectiu) i growing (créixer o plantar).

El que semblava la inversió del segle, i que prometia invertir en cultius de cànnabis legal sense haver de tocar cap planta, ha resultat ser un frau. Els propietaris de l'empresa, JuicyFields, amb seu a Holanda, han desaparegut amb els centenars de milions de dòlars que els inversors tenien a la plataforma. De fet, queda per confirmar la xifra total de les pèrdues: alguns advocats asseguren que són 500 milions, d'altres augmenten la xifra fins als 9.000 milions.

En total, hi ha més de mig milió d'afectats que tenen els comptes congelats, i entre 40.000 i 50.000 són espanyols, el país amb més afectats, segons dades de la Plataforma Nacional d'Afectats per JuicyFields.

Davant la situació, centenars d'afectats han presentat querelles col·lectives, i els grups de Telegram –habituals en inversions online no regulades, com les criptomonedes– treuen fum amb noves vies per reclamar els diners.

El negoci perfecte

"Era un negoci rodó", explica un dels afectats. "Podies fer una inversió petita, de només 50 euros, i obtenir-ne més de 80 en només tres mesos; o fer una inversió inicial més gran, de 2.000 euros, amb rendibilitats encara més altes", detalla aquest usuari. Cada inversió representava una planta de marihuana medicinal, de més o menys qualitat: quan ja havia brotat, la plataforma avisava l'usuari que ja podia vendre el producte i obtenir així aquest retorn. O bé reinvertir-lo en una altra planta, cosa que feien gran part dels usuaris.

Però no tot podia ser tan idíl·lic. Quan la plataforma va començar a créixer, diversos inversors i mitjans de comunicació van començar a alertar d'una possible estafa. D'entrada, ja hi havia alguns detalls que no feien bona espina. Primer: qualsevol persona de més de 21 anys podia crear-se un usuari i vincular-lo al seu banc o a la seva cartera de criptomonedes, i convertir-se així en cultivador digital. Des de la plataforma no es requeria el DNI ni cap tipus de document legal o identitari. I segon: unes rendibilitats astronòmiques.

També els organismes oficials, com la Comissió Nacional del Mercat de Valors espanyola o l'Autoritat Federal de Supervisió Financera alemanya, van incloure JuicyFields a la llista de possibles organitzacions fraudulentes. De fet, en un reportatge sobre la plataforma publicat a Eldiario.es, l'advocat Luis Garvía ja alertava que els usuaris "no tenen cap tipus de protecció legal en cas que l'empresa desaparegui". Fins i tot les autoritats holandeses, on en principi estava inscrita la seu de JuicyFields, van avisar que era una possible estafa, ja que, tot i que estava correctament registrada, no tenia cap llicència per oferir serveis financers.

El principi de la fi va ser l'11 de juliol, quan els usuaris van rebre per correu electrònic un avís que "a causa de diferències entre la plantilla i la direcció" els treballadors es declaraven en vaga. Seguidament, es van congelar els comptes dels usuaris sota la promesa que només seria per un parell de dies. Al cap de tres dies, es va fer pública la renúncia del conseller delegat de l'empresa, Willem van der Merwe, quan portava només dos mesos al càrrec. El seu predecessor, Alan Glanse, va declarar a través de les seves xarxes que l'empresa l'havia fet fora feia uns mesos i que ell no s'ha "emportat els diners de ningú".

La resta de directius han anat desapareixent. La cara visible, Zvezda Lauric, que es presentava com la directora de comunicació de l'empresa, va explicar públicament que les xarxes de l'empresa havien estat hackejades i que estaven a l'espera d'alliberar els fons; més tard va anunciar que el nou director general havia renunciat i ella mateixa es va desmarcar de l'empresa. Els treballadors de la companyia van enviar una carta als inversors explicant que des del juny havien deixat de cobrar i que no podien "entendre que tot fos mentida".

L'últim comunicat de l'empresa data del 19 de juliol, però aquesta vegada "semblava una broma", explica un inversor. El comunicat en qüestió, sota l'assumpte "Es necessiten voluntaris" i que encara es pot consultar a la web oficial, diu el següent: "Utilitzeu les següents adreces de correu electrònic per enviar la vostra història, expressar en veu alta el que heu de dir, enviar una garantia per a un reemborsament d'emergència o fer un llarg camí de converses interminables amb els nostres advocats. [...] Així mateix, els nois amb caputxa negra poden enviar les seves propostes indicant les quantitats d'haixix o flors que poden vendre mensualment a mafia@juicyholdings.com. Al cap i a la fi, és bo formar part d'una gran família italo-russo-colombiana".

Tot apunta que els inversors no recuperaran la totalitat dels seus diners.