Els pèrits judicials insisteixen: Bankia va ocultar pèrdues
Si bé la Fiscalia acusa Rato i tres administradors més pel delicte d’estafa als inversors, ahir va advertir una vegada més que valora l’opció d’acusar-los també d’un delicte de falsedat comptable
MadridSols davant el perill.
Els pèrits judicials -els inspectors del Banc d’Espanya Víctor Sánchez i Antonio Busquets- van començar ahir a defensar, en la recta final del judici oral de la sortida a borsa de Bankia, els seus sis informes aportats al jutge Fernando Andreu en gairebé sis anys d’instrucció. Ho van fer davant del foc granejat de deu pèrits, catedràtics i professors contractats a partir del 2014 per Rodrigo Rato (acusat), José Ignacio Goirigolzarri, quatre experts en nom de Bankia i BFA i els també acusats Francisco Celma, soci auditor de Deloitte, i Araceli Mora, exconsellera de l’entitat.
“Els comptes de Bankia al sortir a borsa el juliol del 2011 no reflectien una imatge fidel de l’entitat; hi havia sanejaments [pèrdues] pendents, la qual cosa va ser captada pel mercat, que al fixar un preu de 3,75 euros per acció va aplicar un descompte del 74% sobre el preu dels títols en els llibres de l’accionista principal, BFA”, va explicar el pèrit Víctor Sánchez a preguntes de la fiscal Carmen Launa. Ho va repetir, també, davant la divisió de deu pèrits de part, que van qüestionar les seves afirmacions, fins i tot arribant a posar en dubte la seva credibilitat professional.
El desenllaç és decisiu, perquè si bé la Fiscalia acusa Rato i tres administradors més pel delicte d’estafa als inversors, ahir va advertir una vegada més que valora l’opció d’acusar-los també d’un delicte de falsedat comptable. Si guanyen els arguments dels pèrits, aquesta acusació està assegurada.
Antonio Busquets va explicar, així, que la crisi econòmica i financera i la segona recessió després de la sortida a borsa de Bankia no expliquen els problemes que van propulsar la caiguda, la nacionalització i la reformulació dels comptes anuals del 2011 per part de José Ignacio Goirigolzarri, que va substituir Rato el 9 de maig d’aquell mateix any. “Cap altra entitat espanyola va reformular els seus comptes del 2011 per la crisi o perquè el Fons Monetari Internacional emetés un informe negatiu”, va assenyalar Busquets.
Els pèrits, doncs, s’enfronten a actors poderosos: el Banc d’Espanya, que va aprovar la fusió de set caixes per crear BFA-Bankia; la Comissió Nacional del Mercat de Valors, que va donar llum verda perquè no fos Caja Madrid l’entitat capdavantera de la fusió; la BFA-Bankia (persones jurídiques acusades) de Goirigolzarri, i l’empresa Deloitte, que s’asseu al banc dels acusats.
El Banc d’Espanya, assenyalat
Juan Zornoza, catedràtic de dret tributari i financer, va ser qui ho va expressar, en nom de Rato, de manera més crua. Va venir a dir que no hi havia res a discutir. “La fusió, el càrrec comptable de les pèrdues contra les reserves... Tot ho va aprovar qui tenia la potestat per fer-ho, la comissió executiva del Banc d’Espanya. Hi estem d’acord?”, va assenyalar.
Però al banc dels acusats no hi són els màxims responsables de l’organisme: el jutge instructor i el fiscal van rebutjar acusar la cúpula del Banc d’Espanya.