BarcelonaL'ex director general de CatalunyaCaixa Adolf Todó, que s'enfronta a quatre anys de presó pels augments de sou pactats a l'entitat el 2010, s'ha volgut desvincular d'un dels acords en què es van votar aquests increments. Mentre el cas s'estava investigant, Todó havia reconegut que havia participat en les dues votacions que han arribat a judici, la del gener del 2010 i la d'octubre d'aquell mateix any. Aquest dimarts, però, ho ha volgut "matisar" i ha assegurat al tribunal que es va absentar de la primera de les votacions per ordre de l'expresident Narcís Serra. Todó és el primer directiu que ha reconegut davant del tribunal que es va beneficiar dels augments de sou que s'estan jutjant a l'Audiència de Barcelona.
Inscriu-te a la newsletter Primer set per al SabadellInformació que afecta la teva butxaca
Inscriu-t’hi
D'altra banda, Todó ha insistit en els mateixos arguments que ja va fer servir Serra durant la seva declaració dijous passat i ha assegurat que el Banc d'Espanya va avalar aquests increments perquè considerava que CatalunyaCaixa era una entitat "fonamentalment sòlida". De fet, l'ex director general ha explicat que els responsables del Banc d'Espanya el van trucar pocs dies després que es fessin públics els augments. "Però no em van suggerir mai que els tirés enrere", ha dit Todó, que també ha assegurat que si li haguessin fet aquesta recomanació ho hauria reconsiderat. "Per a mi el Banc d'Espanya era la llei", ha dit.
Todó també ha recordat que en cas que el Banc d'Espanya no els hagués considerat solvents, els hauria pogut "absorbir", igual que va fer, "per exemple, en el cas de Caja Castilla-La Mancha o amb la CAM", i que ell mai s'hauria compromès a formar part d'un projecte sense futur. "No soc cap kamikaze".
Aprovat en la seva absència
El que es jutja a l'Audiència de Barcelona són dos acords del consell d'administració de l'entitat del gener i l'octubre de 2010. El primer, del qual s'ha desvinculat avui Todó, va suposar segons la fiscalia que la seva retribució fixa anual incrementés dels 700.000 als 800.000 euros i la variable, del 35% al 50%. Todó ha reconegut que fins ara havia mantingut que va participar en la votació, però que en els cinc anys que han passat des que van declarar per primer cop als jutjats Serra i el seu director adjunt, Jaume Masana, li han "recordat" que en realitat no hi va estar present: "Abans que comencés el debat, el senyor Serra ens va demanar a mi i al senyor Masana que sortíssim de la sala", ha explicat Todó, que ha assegurat que quan van tornar a entrar a la reunió els van dir que "ja s'havia aprovat".
En canvi, Todó sí que ha admès la seva participació en la segona votació, en la qual es va aprovar la segona pujada de sou per la qual se'l jutja, l'octubre del 2010 –mesos després que el Fons de Reestructuració Ordenada Bancària (FROB) injectés 1.250 milions d'euros a l'entitat– i que va va suposar un increment del seu salari fix d'uns 12.000 euros. El fiscal Fernando Maldonado li ha retret a l'ex director general que participés en la votació perquè la normativa interna l'obligava a absentar-se'n. Todó ha contestat que que el consell va acordar el desembre del 2011 l'augment de les retribucions als consellers en un 80% amb el vot favorable dels representants del FROB.
Segons el fiscal, l'any 2010 Todó va passar a cobrar més de 800.000 euros de retribució fixa i 568.000 de variable –més del doble que l'any anterior–. Interrogat per la seva defensa, exercida per l'advocat Joan Segarra, Todó també ha matisat que les seves retribucions variables el 2010 no tenien res a veure amb els acords que s'estan jutjant.
A més, ha insistit que les retribucions estaven "en la mitjana del sector", que sempre van comptar amb el vistiplau del Banc d'Espanya, tot i que "fins al juny del 2011", segons la llei vigent en aquell moment, l'organisme no tenia "cap obligació" de "controlar" les retribucions de les caixes ni aquestes entitats estaven obligades a "comunicar-les".
La fiscalia, però, considera "imprudents" els augments aprovats quan l'entitat ja estava en una situació econòmica delicada, i que es van mantenir després que rebés les injeccions de diners del FROB. Entre el 2009 i el 2011 la fiscalia calcula que Todó va arribar a percebre 1,3 milions d'euros tenint en compte les retribucions fixes i les variables. El juliol del 2010 CatalunyaCaixa va rebre una injecció de 1.250 milions d'euros del FROB, que també exerceix l'acusació en el judici.
Un exvicepresident diu que els augments eren "justos i legals"
Durant la sessió d'aquest dimarts també ha declarat un dels exvicepresidents de l'entitat, Joan Güell, que també s'enfronta a quatre anys de presó pels increments retributius pactats el 2010. L'acusat ha admès que no té una formació especialitzada en el sector financer, però ha assegurat que tenien a disposició la documentació dels acords, que es refiava de les explicacions de Serra i Todó i que sempre va creure que els acords s'havien fet correctament. "Em demanen quatre anys de presó per prendre una decisió que creia que era justa i legal", ha argumentat Güell.
L'exvicepresident ha explicat que va accedir al càrrec per designació a través d'un sorteig al 2006, com a representant dels clients, que va ser a l'entitat fins al 2010 i que cobrava en concepte de dietes però que no va exercir mai com a executiu de la caixa. També ha al·legat que no va participar en la negociació ni en la redacció del contracte de Todó.