Els pensionistes d'Espanya, entre els menys pobres de l'OCDE

BarcelonaLa factura de la crisi sobre el sistema de pensions espanyol s'ha traduït en una reforma que pràcticament les ha congelat i que, quan es desplegui els propers anys, abaixarà la pensió mitjana dels futurs jubilats. Però quina és la fotografia actual dels pensionistes espanyols? L'estadística mostra que la seva situació és millor, de mitjana, que la del global de la població, segons el darrer informe de l'OCDE. L'estudi, però, també avisa que aquesta situació està canviant cap a pitjor, tant a Espanya com a la resta de països.

L'OCDE veu un "perill creixent" en alguns països que les pensions acabin sent massa minses, segons ha dit Ángel Gurría, secretari general de l'OCDE. "Arreglar els reptes financers dels sistemes de pensions és només una part de l'equació; l'altra està lligada a la sostenibilitat social i a si les pensions futures seran suficients per dotar d'unes condicions de vida adequades les persones grans", resumeix l'organisme.

La taxa de pobresa entre els majors de 65 anys a Espanya és avui del 7%, per sota de la mitjana dels països de l'OCDE, on la taxa és del 12,6%, i més baixa que la de països com Alemanya (9,4%), Bèlgica (10,7%) o Itàlia (9,3%). La pobresa dels jubilats als països de l'eurozona està molt per sota de la d'altres economies de l'OCDE, com Corea del Sud, on castiga la meitat dels ciutadans d'aquesta franja d'edat, o bé a Austràlia (35%) o Mèxic (31%).

Taxa de pobresa dels majors de 65 anys

El que sobta és que a Espanya la taxa de pobresa entre els pensionistes és la meitat que en la mitjana de la població. Així, mentre un 7% dels majors de 65 anys són pobres, un 14% del global de la població està en aquesta situació, segons les dades de l'OCDE. En canvi, a països com a Alemanya la situació és contrària i la taxa de pobresa global al país (8,4%) és un punt inferior a la que pateix el col·lectiu de jubilats.

Una febre de reformes global

Només 8 països no han tocat les pensions en els últims dos anys

Les pensions han estat un focus central de les reformes dels governs en els últims dos anys, en plena croada per controlar els comptes públics i reduir el dèficit. La sostenibilitat del sistema, en economies on l'esperança de vida creix, és un debat recurrent. Només vuit països dels 34 que formen part de l'OCDE no han introduït cap canvi al seu sistema, mentre que Espanya està en el grup dels que han fet reformes més profundes.

La despesa en pensions ha crescut amb força els últims anys a tots els països pel mateix procés d'envelliment de la població. A Espanya, aquesta partida de despesa pública equival al 10,5% del PIB, segons les darreres dades del 2011, quan fa deu anys era del 8,1%. La xifra supera la mitjana de despesa a l'OCDE, que és de quasi el 8% del PIB. La progressió de les darreres dècades ha estat molt important, la despesa a Espanya en pensions ha crescut més del 33% des del 1990 i quasi el 30% al conjunt de l'OCDE.

Despesa pública en pensions sobre PIB

El finançament futur del sistema està directament lligat al major pes que tindran els pensionistes (a Espanya quan es comenci a jubilar la generació del 'baby boom', per exemple). Ara, els majors de 65 anys representen el 16% de la població de l'OCDE i passaran a ser el 27% l'any 2050, segons l'organisme.

La posada en marxa de les reformes recents tindrà un efecte que l'organisme ja ha incorporat a les seves previsions de futur. La despesa actual en pensions suposa el 9% del PIB d'aquestes economies avançades, i el 2050 passarà a ser el 10%, i no el 12% que, prèviament a les reformes, havia pronosticat l'OCDE.

Els 67 són els nous 65

La majoria d'economies de l'OCDE han afrontat reformes que també van en la línia d'allargar la vida laboral dels treballadors. A Espanya, hi ha vigent allargar l'edat legal de jubilació des dels 65 anys actuals fins als 67 anys de manera progressiva. "Els 67 s'han convertit en els nous 65 a molts països", resumeix Gurría. Alguns, com el Regne Unit, Itàlia o Dinamarca, ja sondegen la possibilitat d'arribar, de manera voluntària i amb avantatges, als 70 anys.

A Espanya, a més, la reforma va tocar altres aspectes centrals de l'actual sistema que abaixaran la pensió mitjana quan entrin en funcionament els propers anys. Entre ells hi ha la creació d'un coeficient (el factor de sostenibilitat) que començarà a actuar a partir del 2019 i que recalcularà la pensió no només amb els paràmetre actuals, d'edat i anys cotitzats, sinó també en funció de l'esperança de vida del moment.

La del 2013 és la segona reforma al sistema en quatre anys i, fins i tot abans que arribi a desplegar-se plenament, no està clar que acabi entrant en vigor tal com està redactada. Les properes eleccions generals portaran nous canvis en funció de qui acabi arribant a la Moncloa. El més improbable, però, és que tot quedi igual, segons els experts. El PP ja va obrir la porta a finançar pensions amb impostos i el PSOE ha dit aquesta setmana que estudia crear un impost específic del qual no ha donat detalls. Hi ha debat per a estona.