Jubilar-se 24 mesos abans: una opció que cau a la meitat en només dos anys

MADRIDL'any 2021, el ministre de la Seguretat Social, José Luis Escrivá, va declarar la guerra a les jubilacions anticipades. Aquesta va ser una de les mesures estrella de la primera part de la reforma del sistema de pensions, que tot just s'ha culminat aquest 2023. Ara, les mesures desplegades per incentivar que s'allargui la vida laboral i penalitzar la decisió de jubilar-se abans de l'edat legal comencen a donar els seus fruits, o com a mínim així ho veuen des de la Seguretat Social, que defensen que s'ha "consolidat" la tendència a endarrerir la jubilació anticipada voluntària.

Des de la cartera que dirigeix Escrivá donen xifres que il·lustren la qüestió: només el 18% dels treballadors que decideixen jubilar-se anticipadament de manera voluntària opten pel màxim permès, és a dir, 24 mesos (dos anys abans de l'edat permesa per jubilar-se). Des de la Seguretat Social destaquen que es tracta d'una xifra que queda lluny de la que es va registrar l'any 2021, que era del 46%, però també de la registrada el 2022, any en què aquesta opció ja va caure fins al 26%. "Ha contribuït a incrementar l'edat efectiva de jubilació a 65 anys", defensen des del ministeri.

Actualment, l'edat de jubilació ordinària a Espanya és de 66 anys i dos mesos, però es pretén arribar als 67 anys l'any 2027. Si bé hi ha l'opció de jubilar-se als 65 anys sempre que es compleixin determinats requisits, la primera part de la reforma del sistema de les pensions pretenia que l’edat de jubilació real (la mitjana fins ara era de 64,6 anys) assolis amb el temps l'edat legal.

Compromís amb Brussel·les

De fet, el principal compromís amb la Comissió Europea amb aquesta pota de la reforma de les pensions era el "d'alinear l'edat efectiva de jubilació amb l'edat legal de jubilació" i fer-ho a través "d'incentius a la demora de la jubilació i ajustant els elements distorsionadors de les jubilacions anticipades", tal com es recull al Pla de Recuperació vinculat als fons europeus antipandèmia.

També hi tenen un paper els incentius a la jubilació demorada, que han passat d'utilitzar-se un 4% a doblar-se l'any 2022 i créixer fins a un 8% en el conjunt d'altes de jubilació. "Això és un senyal clar que els incentius per allargar la vida laboral han estat ben acollits per la població", defensen fonts de la Seguretat Social, que afegeixen que "és una manera efectiva de conciliar l'interès entre cobrar la pensió i aprofitar l'oportunitat de seguir treballant un temps més".

La reforma del 2021 regulava els incentius per treballar més. A tall d'exemple, hi ha regals com ara un xec que va dels 4.786,27 euros per a les pensions més baixes fins als 12.060,12 euros per a les més altes i amb més de 44 anys de cotització. També inclou, però, una reducció de la quantia de la pensió de forma mensual i no trimestral, com abans de la reforma, quan el treballador es jubila anticipadament.

Dos anys marcats per la inflació

Allargar la vida laboral i endarrerir l'edat de jubilació és una tendència majoritària a Europa. La decisió, impulsada sobretot per l'augment de l'esperança de vida, també és una manera de reduir la despesa en pensions, reconeix la mateixa Seguretat Social. Des de l'acadèmia, però, diferents informes apunten que a l'hora de plantejar mesures en aquesta direcció cal tenir en compte el tipus de feina (si es tracta d'una ocupació que físicament és més exigent, però també emocionalment i mentalment) i també l'efecte de la classe social: si per exemple no s'ha tingut capacitat d'estalvi o s'ha cotitzat poc i la prestació per jubilació és minsa.

De fet, aquesta tendència a l'alça a l'hora de demorar l'edat de jubilació coincideix amb dos anys marcats per una inflació desbocada. "En la decisió de jubilar-se hi intervenen molts factors. L'evolució dels preus és un condicionant, sens dubte, però amb la reforma també s'evita aquesta preocupació o es fa que, com a mínim, no sigui un condicionant", defensen des de la Seguretat Social.