Jubilacions daurades en el sector bancari

Les indemnitzacions de María Dolores Amorós o d'alts directius d'Unnim han fet intervenir la justícia i l'Oficina Antifrau de Catalunya

L'exdirectora de la CAM volia deu milions d'indemnització
Vicenç Moliné
29/05/2012
2 min

BarcelonaLa indemnització de 14 milions d'euros per a la hipotètica sortida del director financer de Bankia, Aurelio Izquierdo, enmig del rescat públic i les abundants pèrdues de l'entitat és l'últim d'un seguit d'escàndols i polèmiques no només entorn dels sous dels alts directius del sector bancari sinó també de les pensions i indemnitzacions que els membres dels consells d'administració s'autoassignen de cara a quan marxin de l'empresa. Aquests són els casos més sonats que han sortit a la llum:

Inscriu-te a la newsletter Economia Informació que afecta la teva butxaca
Inscriu-t’hi

Caja Mediterráneo

L'entitat valenciana va ser intervinguda pel Banc d'Espanya i rescatada amb diners del FROB. Tot i que tenia pèrdues per valor de 1.136 milions d'euros, la seva presidenta, María Dolores Amorós, va intentar enganyar el Banc d'Espanya presentant beneficis. Amb la nacionalització, Miguel Ángel Fernández-Ordóñez, president del Banc d'Espanya, va acomiadar la cúpula de l'entitat i Amorós va reclamar els 10 milions d'euros que el seu contracte estipulava en cas d'acomiadament. Va portar el cas als tribunals, on, enmig d'una gran polèmica, el jutge va decidir que no se li havia de pagar la pensió, que mereixia "el màxim rebuig".

Unnim

El rescat de l'entitat sorgida de la fusió de Caixa Sabadell, Terrassa i Manlleu per part del FROB també va suposar una gran polèmica entorn de les indemnitzacions que van rebre sis alts directius que van abandonar el nou banc. En total sumaven 8 milions d'euros. L'Oficina Antifrau de Catalunya va obrir una investigació per determinar si s'havien fet servir diners del FROB per a les indemnitzacions però no va trobar cap irregularitat i va arxivar el cas.

Catalunya Caixa

El director general de Catalunya Caixa, Jose María Loza, que va dirigir l'entitat del 1998 al 2008 va abandonar l'entitat amb una paga de 10 milions d'euros. Quan Adolf Todò va succeir-lo, va firmar un contracte amb una indemnització 2,4 milions d'euros. La intervenció del Frob, però, va obligar a reduïr la suma, que es va limitar a dos sous anuals, 600.000 euros.

Novacaixagalicia

Amb el rescat del FROB, per valor de 2.465 milions d'euros, va arribar un canvi en la direcció de l'entitat. Davant la nova cúpula, l'equip executiu de l'entitat va demanar la prejubilació i va saltar la polèmica. Les indemnitzacions de tres directius sumaven 23 milions d'euros. La vicepresidenta econòmica del govern, Elena Salgado, va qualificar els pagaments d'inadmissibles i va anunciar una investigació. Les indemnitzacions, però, eren legals.

stats