Josep Sánchez Llibre: “L’octubre del 2017 l’Estat va fer el que havia de fer”

BarcelonaFa poc més d’un any que Josep Sánchez Llibre (Vilassar de Mar, 1949) és president de Foment del Treball i ja ha tingut temps de capgirar la patronal. Ha resolt els conflictes amb Cecot i, sobretot, l’enquistament històric amb Pimec. Hi ha portat nous aires, que es veuen tot just entrar al seu despatx.

Una de les coses que més sorprèn d’aquest primer any de mandat és el que vostè diu en l’àmbit social. Va posicionar-se a favor d’apujar el salari mínim fins als 900 euros o d’estudiar la possibilitat d’implantar la renda bàsica. ¿L’objectiu és deixar de ser una institució carca?

Hem d’analitzar els problemes de la societat. L’última crisi econòmica ha provocat grans desigualtats socials, no només a Espanya. Si les patronals, la societat civil i les universitats no som capaces de trobar la manera de corregir-ho, quan vingui una altra crisi això impulsarà els populismes. I, si s’imposen, això acabarà amb l’ anarquia. Aquí acaba el capitalisme. La robotització i la digitalització provocaran grans canvis laborals i empresarials en deu anys i hem de pensar en tota la gent que quedarà al marge de les cadenes de producció actuals.

També es va posicionar a favor del pacte PSOE-Podem, mentre que a Madrid la CEOE, al veure la foto de l’abraçada, s’enfilava per les parets. Vostè també és vicepresident de la CEOE. Què li diuen a Madrid?

La CEOE és una confederació de patronals en què tothom té veu pròpia. A més, Foment és fundadora de la CEOE. El que vam dir des de Foment és que nosaltres, com a institució empresarial, no podem decidir quin govern hi ha d’haver. Això ho decideixen els que han guanyat les eleccions! Només diem que no ens podem permetre el luxe d’unes terceres eleccions i que, quan vegem el programa del nou govern, llavors ja ens posicionarem. Però d’entrada dir qui ha de pactar amb qui... Això els empresaris no ho han de fer.

El conflicte Catalunya-Espanya és un tema que plana sobre tot el que fa Foment. Per solucionar-lo, creu que seria millor que el PSOE pactés amb Podem o que ho fes amb el PP?

No em vull pronunciar.

Dit d’una altra manera: ¿el PP és imprescindible perquè algun dia es trobi una solució acordada?

Aquest és un altre plantejament. Això no es resoldrà a curt termini, sinó a mitjà o llarg termini. I per fer-ho caldrà no només la complicitat del partit que ha guanyat, sinó també la del principal partit opositor. Sense la complicitat de tots dos el problema no es resoldrà mai.

Quina creu que és la solució al con flicte?

És que jo només vull parlar d’economia... Només d’economia.

Però la política està constantment present en el discurs de Foment. ¿La patronal no ha de fer cap proposta?

No, almenys en el meu mandat. L’únic que diem nosaltres és que els empresaris necessitem governs estables, amb pressupostos, i que els partits polítics s’entenguin. Nosaltres només construirem ponts.

Un dels seus objectius quan va arribar al càrrec era el retorn de les seus socials que van marxar després de l’1-O.

Vaig dir que els fruits els veuríem al cap de quatre anys i que ho començaríem a veure el 2020. Continuo sent optimista.

Per què van marxar tantes seus?

Jo crec que per protegir els interessos dels seus accionistes. I en el cas dels bancs, els diners dels seus dipositants.

Els bancs són un cas a part que gairebé ningú qüestiona, perquè una fuga de dipòsits pot ser letal. Però, ¿i les empreses d’altres sectors?

Perquè es van espantar pel que pogués passar...

Però ara han passat dos anys i no s’ha complert cap d’aquells temors. Per què no han tornat?

Tornaran, però la decisió és molt personal dels amos de les empreses. Quan vegin que a Catalunya hi ha l’estabilitat que creuen que cal que hi hagi...

De fet, moltes d’aquestes empreses no tenen seus socials de veritat al lloc on teòricament es van traslladar. ¿Això és un frau de llei?

Bé, això va més a favor meu. Vol dir que és molt possible que, quan es donin les condicions, aquestes empreses tornin.

¿Aquesta normalització política de la qual parla en què consisteix? Què ha de passar, que la gent deixi de demanar la independència?

Jo no parlo d’això.

Què vol dir estabilitat?

Tenim un Govern que és el que és, jo no el critico, és el que han triat els catalans. Però hi ha un conflicte polític amb la resta de l’Estat, que no cal que expliqui...

Però aquest conflicte potser seguirà uns quants anys.

O no. Si jo fos pessimista no estaria al capdavant d’aquesta casa.

La crítica a la Generalitat és clara. Però després de l’1-O es va portar a terme una retirada multimilionària de dipòsits d’empreses públiques dels bancs catalans. ¿L’Estat va ser neutre aquells dies?

Jo no era a Foment, però la situació va ser molt fotuda. Per això respecto els que van marxar.

¿Però què li sembla el paper de l’Estat? Retirada de dipòsits, aprovació d’un decret per facilitar la marxa de seus socials sense passar per la junta d’accionistes...

Crec que l’Estat va fer el que havia de fer.

Per què?

És la meva opinió, no sé per què. Amb aquell decret, els que van marxar també poden tornar ara.

Per què el rei Felip es va implicar en aquesta operació?

No en tinc coneixement.

Des de l’ARA, quan ho vam explicar fa poc més d’un any, vam trucar a la Casa del Rei. I un dels seus portaveus, Javier Arenas, ens ho va confirmar.

Jo no en tinc coneixement i no crec que el rei hi intervingués.

¿I el discurs del rei del 3-O?

Com que és una consideració política, aquesta no la contesto.

Estem veient un degoteig d’acomiadaments a empreses industrials catalanes. Com de preocupant és la situació?

Jo crec que no és preocupant. Hi ha una desacceleració de l’economia, però és menys intensa que a països com Alemanya, França o Itàlia. Ara, què podem fer perquè aquesta frenada no malmeti la competitivitat de la nostra indústria? Home, hem d’intentar que hi hagi pressupostos de la Generalitat, que el pacte de competitivitat industrial tingui dotació pressupostària. I també necessitem pressupostos a l’Estat. Si els empresaris no tenim governs estables ni a Catalunya ni a Espanya, ni tenim pressupostos, és una situació molt més negativa que la d’altres països.

Aquí tenim dos grans fabricants d’automòbils, Seat i Nissan, que segur que són socis de Foment. Hi ha una tendència de fons al sector, fins i tot de gustos del consumidor, que és el cotxe elèctric. A dia d’avui aquest producte té dificultats tècniques, com les bateries, l’autonomia... Però ¿aquestes dues empreses estaran preparades quan el cotxe elèctric sigui una realitat?

Seat i Nissan estan preparades per fer una transició energètica d’acord amb les seves possibilitats, i això no es pot fer en cinc anys. Potser s’ha de fer en deu, quinze o vint anys. L’Anfac [la patronal de l’automòbil] presentarà un pla estratègic per fer una transició industrial i energètica perquè aquestes companyies puguin dur a terme totes les transformacions necessàries.

Però això implicarà la pèrdua de llocs de treball?

Jo crec que no, si l’administració i la indústria automobilística arriben a un acord. Jo no pateixo. L’única cosa que s’ha de fer aquí és que hi hagi una complicitat entre totes dues parts.

Independentment d’aquest pla, que és a futur, ara ja tenim una realitat molt delicada a Nissan. Hem de patir?

No. Les informacions que tenim nosaltres a través de la consellera Àngels Chacón, que els va anar a visitar al Japó recentment, són de tranquil·litat. Que no hem de patir. I el que nosaltres sabem directament de la companyia no és negatiu, sinó tot el contrari.

Una mica vinculat a això hi ha el problema històric de l’atur i l’ocupació a casa nostra. Ara com ara tenim encara més atur que abans de la crisi, malgrat que el PIB català ja fa tres anys que va superar els nivells que hi havia abans que esclatés la bombolla, i fins i tot el PIB per càpita s’ha recuperat. Per què creu que passa això?

A Espanya hi ha un problema estructural entre la demanda i l’oferta de feina. A més, hi ha una part de l’economia espanyola que és submergida...

Però l’economia submergida ja existia abans de la crisi, quan l’atur a Catalunya era del 6,5%. Ara frega l’11%...

Perquè segurament també el que fa falta a Catalunya i a Espanya és una bona implementació de la formació professional i de la formació professional dual.

Això es diu constantment des de fa molts anys, però per exemple tenim un gran centre de FP dual a Martorell que està buit.

El que no pot ser és que cada govern porti una llei de FP nova, una llei universitària nova. S’han de posar d’acord totes les formacions polítiques, i també els sindicats. I hauríem d’aconseguir un canvi de mentalitat perquè les famílies i els joves vegin que, avui, tenir un bon ofici a través de la FP et dona moltes més possibilitats d’integració, remuneració, prestigi social...

El govern socialista en funcions va dir, abans de les eleccions, que volia harmonitzar els impostos de les diferents autonomies. Què en pensa?

Jo crec que a Catalunya no hi pot haver tants impostos, tot i que si n’hi ha no és perquè el Govern vulgui ser confiscatori. N’hi ha perquè no hi ha un bon sistema de finançament. El primer que cal és tenir un bon sistema de finançament, que és una manca important. El Govern s’ha de finançar. En segon lloc, plantejarem que, quan es revisi aquest sistema, també es revisin els efectes positius o negatius de la capitalitat de Madrid. Jo penso que són molt més positius que negatius. Això tampoc és normal i ho hem de racionalitzar. I el que tampoc és normal és que hi hagi diferencies en l’impost de successions i donacions entre comunitats.

I l’impost del patrimoni?

Nosaltres sempre hem dit que s’ha de suprimir. No existeix pràcticament enlloc. Jo entenc que successions i donacions no pot desaparèixer. La gent ha de pagar, però potser de manera més harmònica entre comunitats.

Anem acabant. Antonio Garamendi s’ha posat un salari de 300.000 euros com a president de la CEOE. Vostè se’l posarà?

Jo no.

I quan vostè no hi sigui, trobaria bé que el president de Foment cobri un sou?

Jo crec que el president de Foment o de la CEOE, si no té altres ingressos, llavors ha de cobrar un salari, perquè ningú treballa gratis.

I creu que el salari de 300.000 euros és correcte, o és massa elevat?

Jo crec que és un salari raonable.