La nova vida de Josep Maria Àlvarez justificant-se per creure en el dret a decidir

MadridAixí que va ser triat secretari general de la UGT, Josep Maria Àlvarez va dir que "la catalanofòbia" que havien fet servir contra ell els seus adversaris, liderats en l'ombra pel secretari general sortint, Cándido Méndez, "no havia funcionat". Pel que fa als resultats, tenia raó. Va imposar-se al candidat oficialista en aquell congrés (tot i que per la mínima) i s'ha convertit en el líder del sindicat més antic d'Espanya. Però hi ha alguna cosa del seu passat com a líder a Catalunya que no encaixa a la ment d'un cert Madrid i que obliga Àlvarez a invertir bona part de la seva nova vida a la capital espanyola a defensar-se per haver donat suport al dret a decidir.

Aquest dimarts, Àlvarez oferia un dinar amb premsa, organitzat per l'Associació de Periodistes d'Informació Econòmica (APIE), i ho ha pogut comprovar. Tot i que en la seva intervenció inicial no ha fet cap referència al procés ni al dret a decidir –era un dinar sobre el mercat de treball–, així que han tingut l'oportunitat, diversos periodistes s'han abraonat sobre Àlvarez per qüestionar-lo sobre les seves postures respecte a la independència de Catalunya.

"Com es poden defensar els valors sindicals i a la vegada ser independentista?", li preguntava en primer lloc un periodista d'OK Diario, el digital del mediàtic Euardo Inda. Donava per fet a la pregunta que Àlvarez és partidari de la independència, un extrem que el sindicalista mai ha defensat. I la resposta ha sigut contundent: "Sóc, era i seré favorable al dret a decidir", va dir. Però ha afegit que "necessitem més diàleg entre Espanya i Catalunya, perquè s'han d'entendre, però en el sentit més ampli de la paraula". És a dir, Àlvarez és partidari d'una solució acordada, però sense límits.

El sindicalista sexagenari no vol defugir els postulats a favor de l'autodeterminació que va defensar durant la seva etapa com a líder de la UGT a Catalunya. Al cap i a la fi, com ell mateix va constatar després del congrés, això no li va passar factura per ser escollit. Però la incomprensió a Madrid del que vol dir dret a decidir fa que no se li acabin els maldecaps que va haver de patir durant la campanya per accedir al nou càrrec: després de la primera pregunta que el feia passar per independentista n'ha vingut una altra: "És partidari de la unitat de mercat i de la caixa única de la Seguretat Social?", li ha preguntat un altre assistent. "Sí i sí", ha hagut de respondre. Un asturià de naixement –com ell– que no hagués viscut mai a Catalunya segurament mai hauria d'haver contestat a aquesta pregunta.

La demanda constant de justificacions sobre el seu passat, però, comença a fer-se pesada. Potser per això Àlvarez s'ha desdit, a mitges, d'haver pronunciat la paraula 'catalanofòbia' després de ser investit. "No vaig reflexionar la paraula. Em vaig posar en un jardí. Però no em vaig equivocar per dir el que pensava, sinó perquè els afiliats no creuen que això sigui un debat central que s'hagi de tenir al sindicat", ha dit.

Més enllà de Catalunya, Àlvarez ha mostrat la seva cara més 'antisistema', tot i defugir aquesta etiqueta. "Hem de tenir menys pes institucional –ha afirmat– perquè el que hem tingut fins ara li ha anat molt bé al sistema, i el sistema no és el nostre objectiu". Amb això, Àlvarez anticipava més conflictivitat social, i un allunyament més gran dels polítics, respecte als seus predecessors. Perquè, tot i que ell ho nega, queda clar per les seves paraules: Àlvarez té ganes de passar comptes amb l'antiga direcció confederal del sindicat.