Josep González: “Hi ha moltes possibilitats que sigui el meu últim mandat, potser va tocant el relleu”

BarcelonaJosep González (Llimiana, 1945) va camí del quart de segle al capdavant de la patronal Pimec, que presideix des del 1997. Com a representant de l’empresariat petit i mitjà català ja ha viscut diverses crisis i després d’aquesta última, especialment devastadora, diu que ja podem mirar cap al futur amb optimisme. En canvi, el present porta nous reptes, com el de defensar el rol de les patronals com a agents socials o el de recuperar el crèdit malmès pels escàndols a organitzacions empresarials, entre les quals no ha estat, subratlla González, Pimec.

¿La crisi ha desgastat les relacions laborals? Hi ha més desconfiança?

Hem perdut el sistema de benestar que teníem fa set anys. Ara cadascú ha d’assumir les seves responsabilitats: els empresaris han de garantir uns contractes tan estables com sigui possible i els sous més adequats, i els sindicats han d’estudiar quines vies d’acord han de prendre per no estar perpètuament parlant de precarietat. Dit això, ara que l’entorn millora, sempre defenso que toca començar, en la mesura que cadascú pugui, a traslladar la millora als sous. No estic a favor de pujades generalitzades de salaris perquè hi ha empreses que encara no ho poden fer.

Vol una segona reforma laboral?

Només per perfeccionar alguns aspectes, com la contractació. La cantarella de la precarietat la tenim perquè tenir una plantilla de fixos encara és molt car quan ve una baixada de producció i has de regular-la. L’empresari no té passió per contractar temporalment, sinó que hi ha uns motius al darrere. La reforma va posar elements per facilitar-ho que, a la pràctica, no s’estan complint perquè des del punt de vista judicial s’ha sortit de l’esperit de la reforma.

¿Les patronals i els sindicats tradicionals travessen la seva pròpia crisi?

Els casos de corrupció dels últims anys ens han fet mal a tots plegats i jo intento fer entendre que no tots som iguals. Entenc que pugui passar perquè quan ha passat això és evident que no han estat a l’altura, però insisteixo que Pimec està fora d’aquesta dinàmica. I aviso: no ens carreguem ara la representativitat sindical i empresarial. Fem les adaptacions o les reflexions que calgui però no vulguem fer un càstig generalitzat que ens deixi sense una representativitat que avui no hi ha qui la pugui suplir.

Sembla que ni el PP se’n refia. Retiraran als agents socials la gestió dels fons de formació.

Entenc que hi poden haver influït els mals exemples del món patronal i sindical, però hi ha qui ha fet les coses bé. De nou, paguen justos per pecadors. Espero que el govern al final entengui que els agents tenim unes funcions imprescindibles.

Tenim un any ple d’eleccions. Com veu la irrupció i puixança que donen les enquestes a forces com Podem a Espanya? Prometen molts canvis a tots els nivells del sistema.

No he avaluat gaire cap grup. M’agradaria conèixer de manera estable el seu programa econòmic abans de poder valorar res. Les orientacions o pors són uns avui, però els plantejaments ja han anat canviant. Hi ha més d’un partit, i no només Podem, que diu que anul·larà la reforma laboral, per exemple. “I després què?”, em pregunto. ¿Política laboral de tornar a apujar costos i pèrdua d’empreses i feina?

¿Pimec està preparada per encaixar els canvis en els models de negoci que abandera Uber, per exemple?

L’evolució de les empreses és constant. No somiàvem fa anys en els negocis basats en cloud computing o noves tecnologies i ara són a tot arreu. El cas d’Uber és aïllat i no el conec gaire; el que encara tenim a Pimec són empreses clàssiques que es mouen per plantejaments i principis econòmics similars. Però és cert que el factor preu s’ha convertit en clau per a la competitivitat. Això no és nou. Les empreses hauran d’evolucionar cap al que les regles del mercat imposen.

¿Haurà de ser un altre president de Pimec el que torni a intentar la fusió amb Foment del Treball?

No caldria. El problema no és com va dir Gay de Montellà [president de Foment] que es podia tornar a parlar després de fer les eleccions a les patronals; el problema és de model. Vam dir que en faríem un de propi a Catalunya i no va ser així. Pimec no abdicarà ni entrarà en un sistema com el de la CEOE, en què la representativitat de les pimes no existeix perquè el gran s’acaba menjant el petit. Nosaltres, per exemple, critiquem que les empreses de l’Íbex-35 no paguin a 30 dies. ¿El president de Cepyme ho pot dir? No. Perquè rebrà del que mana de dalt: és presoner del seu sistema de finançament.

¿Aquest serà el seu últim mandat al capdavant de Pimec?

No he pres cap decisió però potser ja va tocant que hi hagi relleus. Hi ha moltes possibilitats que aquest sigui el meu últim mandat. Hi portaré més de 25 anys, i ho dic sense cap complex; estic orgullós del que he fet i de la serietat i trajectòria que ha marcat Pimec. També és veritat que la meva responsabilitat és començar a pensar-hi sense posar dates, ja que acabo de sortir reelegit i tinc quatre anys al davant.

Pimec s’ha significat en el procés sobiranista català. Hi ha unitat?

Només ens hem posicionat en el dret a decidir d’un poble, que el respectem. Dret a prendre la decisió que sigui. No hem defensat cap plantejament concret i la resta de lectures que es facin no es basen en cap de les meves declaracions. Jo parlo pel comitè executiu, que és qui es pronunciaria sobre un canvi d’opinió. El que a nosaltres ens preocupa és que els governs treballin i que prenguin decisions, la resta no és un tema que em tingui amoïnat. Reconec que en processos com aquest es generen tensions, però no hi ha por.