José Martí Gómez: “No crec que els Lara treguin Planeta de Catalunya”

BarcelonaPossiblement no hi hagi a Catalunya cap altre periodista com José Martí Gómez (Morella, 1937), capaç de fer un llibre sobre la dinastia de Planeta, els Lara, amb entrevistes fetes al llarg de les últimes quatre dècades. Los Lara aprofundeix en una empresa marcada pel fort caràcter dels seus mandataris.

¿Els falta reconeixement social a Planeta i als Lara?

Sí. Quan Lara opta a ser president del Cercle d’Economia es troba amb la perplexitat de molta gent del Cercle que diu “I aquest qui és?”. Els Lara no eren de les 400 famílies clàssiques. I el Lara vell era molt espanyolista, per dir-ho d’alguna manera. No es recorda que els Lara van ser fundadors de l’Escola Aula i el José Manuel va ser-ne president del patronat.

Potser no hi va ajudar el seu tarannà.

Dels rampells dels Lara, sobretot de l’avi, deien que arribava a dir “ Tú eres un cretino y estás despedido ” a gent de l’staff, que marxaven desolats. L’endemà trucava la secretària per dir que el Lara el volia veure.

Al llibre parla de les “putades” que no havia hagut de fer Lara Bosch perquè ja les havia fet el seu pare.

La relació entre el Lara vell i el Lara fill no va ser gaire bona mai. I les putades que havia fet... El pare era un obsessionat per robar autors a les altres editorials. I Planeta, segons la Carmen Balcells, els drets d’autor se’ls passava pel forro fins que van arribar els agents literaris.

En queden, d’empresaris com ell?

Va ser un producte de la postguerra. M’ha vingut gent dient que “va començar la seva fortuna entrant amb una pistola a magatzems de paper”. Això és impossible. Un altre em deia que les primeres 50.000 pessetes per fundar l’editorial els hi va donar Queipo de Llano. Tampoc és creïble, perquè ell entra aquí com a tinent de la Legió, es posa a treballar a Pirelli i viu aquí caic aquí m’aixeco.

Un home peculiar, oi?

Un dia jugava a escacs amb el seu xòfer i el Lara veu que l’altre està a punt de guanyar. I li diu: “ Ve a buscarme un café ”. I ho aprofita i canvia les fitxes. Quan el xòfer torna li diu: “ Esto lo ha cambiado ”, i el Lara s’emprenya i tira les fitxes per terra. Sempre volia guanyar. Juan Marsé diu que era un home que va guanyar calés amb els llibres però que tenia tan sentit del negoci i de l’espectacle que n’hauria guanyat venent sabates.

¿Seria Planeta tan audiovisual si no hagués mort Fernando Lara?

Crec que no. El seu era el món del llibre. Això ve del José Manuel. Segons el Gonzalo Pontón, pel factor psicoanalític, del matar el pare. Volia demostrar que era més potent del que havia estat el seu pare.

Què serà Planeta en el futur?

Després de la defenestració de Lara García [el fill de José Manuel Lara Bosch], els Lara no tornaran a manar a Planeta. Quan [José] Creuheras compleixi el seu cicle entrarà un altre executiu. O potser la família decidirà vendre.

No tornaran els Lara García?

És possible. No ho descarto.

Parli’ns de Creuheras.

És un bon relacions públiques i coneix l’empresa. Diu que personalment és monàrquic, però professionalment, com que no és un Lara, és un republicà presidint una monarquia.

La persona de Planeta a Madrid és Mauricio Casals, figura controvertida, que ha aparegut en casos judicials, amb qui l’empresa mai no ha expressat cap incomoditat.

Casals arriba amb el José Manuel perquè es troba que per penetrar a Madrid no té contactes polítics. I Casals, el príncep de les tenebres, li obre els camins. Diuen que en privat Casals no parlava gaire bé del José Manuel. Però s’entenen perquè tenen característiques comunes: quan han de ser simpàtics, són simpàtics. I quan han de ser durs els dos són durs. I quan han de fer un xantatge els dos saben fer un xantatge.

¿Té sentit pagar 600.000 euros a José Bono per unes memòries?

No.

I per què es va pagar allò?

Devia tenir un pes polític, encara.

¿Els Lara han pres a Planeta decisions pel seu biaix polític?

El José Manuel sí. Jordi Évole em va explicar que un dia va anar al seu despatx i que tenia una hora però van parlar només durant mitja hora perquè la resta d’estona el Lara parlava per telèfon amb Soraya [Sáenz de Santamaría] i altres ministres. I l’Évole al·lucina de la naturalitat amb què ho feia. I el seu pare, no ho crec. Sempre es va definir com a franquista. El Manolo Vázquez Montalbán va treballar-hi abans de ser tan conegut. Deia que alguna vegada el Lara obria la porta ensenyant la casa a les visites i deia: “ Y aquí tengo a los rojos ”.

Planeta va ser de les primeres empreses a fer de la seu social una arma política, avisant que anirien a “Saragossa, Madrid o Conca”.

El problema de José Manuel Lara era que parlava massa. Va dir això i després va rectificar, dient “Potser he d’estar part de la setmana a Madrid i la resta aquí”. No crec que els Lara pensin a treure Planeta de Catalunya. La seu social és una altra cosa.

Lara Bosch deia que l’empresari català prefereix la botiga al passeig de Gràcia al 5% d’El Corte Inglés.

Tenia raó. Aquí l’empresari és de la petita botigueta. Va fer els diners a la guerra del 14 i a la del 39. I després s’ha rovellat: a la cruïlla de Planeta hi ha un banc italià, les forces armades, El Corte Inglés i La Caixa...