José Antonio Segarra, ‘l’Oracle de Pearson’

Barcelona“Jo crec que l’optimisme és un deure”. Aquest era un dels principis que van regir la manera de fer de José Antonio Segarra, mort a Barcelona el 8 de maig passat als 62 anys. El traspàs de l’empresari, directiu i professor ha generat una allau de mostres de reconeixement a la seva figura en el món econòmic i acadèmic.

Nascut el 1956 a Barcelona, Segarra es va llicenciar en Enginyeria Industrial i a principis dels 80 es va incorporar com a professor a l’Iese, una activitat que va compaginar amb la seva trajectòria com a directiu. La seva capacitat de treball li va fer possible despuntar en tots dos àmbits. I això gràcies a una mateixa convicció: el de l’empresa no és un món de teories sinó de treballar molt.

Això, afegit a l’apassionament amb què defensava els seus posicionaments, va fer que destaqués a la prestigiosa escola de negocis. “Hi havia discussions, de vegades aferrissades; el José Antonio sempre volia arreglar les coses com més ràpid millor des del pragmatisme”, recorden Josep Maria Rosanas i Rafael Andreu, amb qui va compartir hores de feina.

Una prova de la seva desbordant energia la trobem en el seu periple professional: directiu a Telefónica, fundador d’Europraxis i directiu i conseller d’empreses de tots els sectors i mides. Rere els èxits d’empreses exemplars com La Fageda o Àrea de Guissona s’hi encara s’hi coneix el granet de sorra que hi va aportar.

Segarra mantenia nexes familiars i d’amistat amb alguns dels principals empresaris de Catalunya i tenia una agenda certament impressionant: incloïa des d’Isidre Fainé fins a José Manuel Lara, passant per Antoni Brufau i alguns dels grans directius de l’Íbex madrileny.

Li quedava temps per implicar-se a fons amb l’associació de pares de l’escola de les seves filles i per atendre absolutament totes les peticions dels centenars d’alumnes que va tenir al llarg dels anys: per citar-se amb ell només calia demanar-l’hi i pagar el peatge de ser a les 8 del matí a la seu de l’Iese, a l’avinguda Pearson de Barcelona, per veure’l arribar, impecable i vigorós, a respondre tota mena de neguits, habitualment recerques de feina dels alumnes. Van ser ells els que li van posar el sobrenom de l’Oracle de Pearson.

Segarra no va amagar mai que en els temps de més tensió pel Procés s’havia quedat políticament orfe, però va tenir un paper clau en la decisió de l’Iese de no manifestar-se sobre el tema, malgrat les pressions que l’escola va rebre per fer públic un posicionament constitucionalista.

Obsessionat amb les successions

Professor de l’àrea de comercial i de gestió de pimes, es va especialitzar en els òrgans de govern i les successions. “Tinc l’obsessió que les empreses no perduren”, explicava als seus alumnes en la classe dedicada a l’abadia de Montserrat, en què posava com a exemple de bon govern les normes internes dels benedictins.

Segarra, convençut defensor del relleu generacional, recordava sovint una conversa amb un empresari: “Té 85 anys i ha cremat tots els fills, li queden els nets. I li dic: «Has de preparar el relleu, que et moriràs». I em respon: «Ja ho veurem»”.

Tot ho transmetia amb força desbordant a les seves classes, veritables exhibicions aeròbiques i de coneixement emprenedor des del pragmatisme més cru. Una de les seves frases predilectes s’hi referia: “Tens raó intel·lectual, passa molt al màster; està molt bé, però no resols res”.

Els seus aforismes, que podrien omplir llibres, revelaven un profund coneixement de les persones i un agut sentit de l’humor. “Els contactes violents amb la realitat són saníssims”, “Sempre parlem d’excel·lència, però d’empreses n’hi ha de dolentes o de molt dolentes”, “Som les nostres habilitats menys les nostres vanitats, i el resultat sol ser negatiu”, “Les decisions importants a la vida no es prenen per percentatges ni per números”.

A Segarra el va acompanyar sempre una aura d’invencibilitat i el seu prematur adeu ha omplert les xarxes d’homenatges espontanis. Deixa per al record els seus principis: “En la família i en l’empresa, l’única manera d’educar és l’exemple”.