Jordi Sevilla, nou president de Red Eléctrica, frena la compra d’Hispasat a Abertis
Red Eléctrica de España (REE) no veu clara la compra d’Hispasat. I si cal fer l’operació, el seu nou president no vol ser-ne el responsable. Així ho va indicar ahir Jordi Sevilla, que des del juliol està al capdavant de l’empresa que gestiona les infraestructures de la xarxa elèctrica.
En una reunió amb els treballadors de l’empresa, el president de la companyia des d’aquest juliol va afirmar que la compra no és prioritària perquè “es desvia en part dels objectius” de l’activitat principal del grup. Segons va afegir, REE, participada en un 20% per l’Estat a través de la Societat Estatal de Participacions Industrials (SEPI), no accelerarà l’operació, però tampoc no la bloquejarà. Sevilla deixa la decisió en mans de l’actual govern, segons van indicar fonts sindicals a Europa Press.
L’empresa de satèl·lits Hispasat està avui en dia en mans d’Abertis, la companyia d’origen català adquirida aquest mateix any per la constructora ACS i la italiana Atlantia. La situació genera una certa incomoditat al govern espanyol, ja que Hispasat està considerat un actiu estratègic en termes de país: és la principal accionista d’Hisdesat, operador de satèl·lits militars i de defensa estatal.
Els últims mesos s’havia donat per fet que per acabar amb aquesta anomalia de tenir actius estratègics de defensa en mans d’una empresa que en part és estrangera s’utilitzaria Red Eléctrica de España. L’empresa pública, que cotitza a l’Íbex-35, té un marcat caràcter polític i el seu president és, des de fa uns mesos, l’exministre socialista Jordi Sevilla.
Operació milionària
La venda d’Hispasat no és senzilla d’afrontar. Aquest mateix any, Abertis va valorar el 57% que tenia en la companyia en 1.149 milions d’euros. Mesos després del càlcul, Abertis va reforçar encara més la seva posició ampliant-la fins al 89%. Utilitzant el mateix multiplicador, el preu de la participació seria de 1.800 milions d’euros.
L’any passat, Red Eléctrica de España va guanyar 670 milions d’euros i tenia un deute financer de gairebé 4.800 milions. Aquestes xifres expliquen en part per què el nou president de REE marca distàncies amb una operació que durant el mandat del PP es donava pràcticament per segura.
