Jordi Pujol: “Sí que vam demanar el concert econòmic”

BarcelonaNo havia de participar en el debat organitzat per l'ARA sobre el finançament de Catalunya, però, des del seu seient a la quarta fila l'ha seguit atentament. Ja al final, l’expresident de la Generalitat, Jordi Pujol, no se n’ha estat d’intervenir per deixar clara una cosa: que durant la Transició, especialment durant la negociació de l’Estatut, el seu partit, Convergència, sí que va demanar el concert econòmic. “Perdonin. No assisteixo a actes públics i menys hi parlo, però això ho he viscut directament, soc el que en sap més”, s'ha excusat l’expresident per parlar-ne.

L’exconseller Antoni Castells és qui ha posat el tema sobre la taula quan ha explicat que l’aleshores conseller basc, Pedro Luis Uriarte, li havia explicat que el govern català no va voler el concert.

I Pujol, des del públic, s'ha alçat de la cadira per dir que això calia matisar-ho molt. Ha deixat el bastó, els papers que duia i, com anys enrere, ha agafat el micro per dirigir-se als assistents. “S’ha remenat molt tendenciosament aquest tema”, ha sentenciat Pujol, i ha explicat com havien anat les coses des del seu punt de vista. Durant la Transició –ha dit– va mantenir una reunió al Congrés dels Diputats amb el llavors president espanyol, Adolfo Suárez, i els seus ministres Joaquín Garrigues Walker i el general Gutiérrez Mellado. Segons la versió de Pujol, li van dir que no podien donar el concert econòmic a Catalunya perquè l’economia catalana era massa important per a Espanya, més que la basca. Pujol ha assegurat que en aquella reunió li van dir que si Catalunya obtenia el concert “es desequilibraria tot”. Els seus interlocutors li van deixar clar que el fet característic de l’estatut basc seria el concert econòmic i el del català seria la llengua.

Negatives

L’expresident també s'ha referit a un altre moment de la Transició, quan es negociava l’Estatut de Sau. Llavors, ha dit Pujol, el seu partit també va posar sobre la taula el concert econòmic com a model de finançament. Però pràcticament tota la resta dels partits catalans que estaven negociant li van donar l’esquena. Només quatre dels presents, segons Pujol, tres de Convergència i un d’Esquerra, hi van votar a favor. “Tots els altres en contra”, ha reblat.

Fins i tot, ha explicat, Ramon Trias Fargas ho va tornar a provar més tard, amb un discurs més elaborat, però tampoc se’n va sortir. De fet, Pujol ha rebatut els que li deien que el concert significava recaptar els impostos, cosa que hauria comportat un desgast polític, sobretot en aquells primers anys d’autonomia. Segons Pujol, recaptar els impostos és "exercir el poder polític". Al final de la seva intervenció, Pujol ha defensat la llengua catalana, “sobre la qual ara tornem a tenir amenaces”, i ha esperonat a buscar una millora del finançament, perquè és “un tema substantiu”.