Jordi Gual pronostica pujades d’impostos, però avisa que seran contraproduents

Jordi Gual va reaparèixer ahir com a professor de l’Iese després de gairebé cinc anys sense impartir classes per poder-se dedicar a la presidència de CaixaBank, entitat que va deixar de liderar al desembre arran de la fusió amb Bankia. La reaparició va ser per videoconferència, com marquen els temps del covid, i la va dedicar a analitzar com afecta el deute al futur de l’economia. La seva conclusió: els països més desenvolupats estan atrapats en una trampa de deute de la qual és “improbable” que puguin escapar.

Gual va pronosticar que els impostos s’apujaran per pal·liar el dèficit públic. “No és que ho desitgi, però políticament serà molt difícil que es redueixi la despesa pública”, va explicar. Ara bé, tot seguit va advertir que, en el cas d’Espanya, “posar més impostos serà contraproduent per a una economia que pateix de baixa productivitat”. Per aquest motiu, l’economista va demanar que la reforma fiscal en la qual ha començat a treballar el govern espanyol dissenyi un sistema tributari més “eficient”.

El també professor Pedro Videla, que va acompanyar Gual en la seva presentació, va mostrar les enormes pujades de deute públic que hi ha hagut tant des de l’última crisi fins a l’actual com, específicament, entre el 2019 i el 2020. És un patró que es repeteix a les grans economies del món: els EUA, Europa, la Xina i el Japó.

Aquesta allau de deute normalment hauria fet pujar els tipus d’interès, ja que els inversors considerarien més arriscada la compra del deute d’aquests països: històricament, com més deute, més possibilitats hi ha que es produeixi un impagament. Però no ha sigut així. Al contrari: els tipus d’interès estan en mínims històrics gràcies al fet que els bancs centrals s’han convertit en els principals compradors del deute que emeten els països. “A finals de l’any passat, el 90% dels bons estaven pagant un tipus d’interès inferior a l’1% –va explicar Videla–. Això, tècnicament, vol dir que són tipus negatius [un cop descomptada la inflació]”.

Aquesta escandalosa baixada de tipus ha fet que avui endeutar-se sigui pràcticament gratuït per a la majoria de països occidentals. “Estem en una trampa de deute", va repetir Gual. “Quan el deute és molt alt, és molt difícil que [un país] creixi. S’haurien de fer reformes estructurals per aconseguir-ho, però això és políticament difícil. I uns tipus d’interès tan baixos fan que hi hagi empreses zombis subsistint als mercats, de manera que estem dedicant recursos on no correspon”.

L’economista va desitjar una sortida d’aquesta trampa de deute, però alhora va opinar que això és difícil que succeeixi. “Els EUA haurien de liderar aquesta sortida. Són els que tenen recursos, la influència... –va dir–. Però és improbable que passi”. El motiu? Les pujades dels tipus d’interès, per molt que les facin els EUA, escampen ràpidament el nerviosisme entre els mercats financers. “Tot plegat podria prolongar el problema... fins que un dia tinguem un crac”.

Criptomonedes i MMT

A la sessió encara li va quedar temps per a dues preguntes sobre temes cada cop més candents en el debat econòmic mundial. D’una banda, les criptomonedes, que Gual no considera que puguin tenir “un rol significatiu” en l’economia perquè el seu valor és massa volàtil. Una altra cosa, va dir, serà el diner digital emès pels bancs centrals: ara bé, en aquest cas només servirà per fer petits pagaments i no serà tota una nova moneda, com el bitcoin.

I per últim, li van preguntar per la MMT, una nova teoria que als EUA abanderen Bernie Sanders i Alexandria Ocasio-Cortez, segons la qual els països amb moneda pròpia poden gastar tant com vulguin (amb l’únic límit de la inflació) i imprimir tants bitllets com els calgui per pagar el deute públic. L’opinió de Gual: “Vols una resposta curta? Bullshit”.