Jordi Cuixart: "Ens falta un gran conglomerat industrial"

BarcelonaJordi Cuixart (Santa Perpètua de Mogoda, 1975) és poc amant de sortir als mitjans, especialment si és per parlar de l'empresa que va fundar i dirigeix. Aranow està especialitzada en maquinària per fabricar embalatge flexible, com els sobres que s'usen per a medicaments o aliments. Amb una cinquantena de treballadors, Aranow va facturar poc menys de 7 milions el 2013 i espera créixer un 20% enguany. Tot i les seves reticències, Cuixart accedeix a parlar amb l'ARA per reivindicar el seu sector, la indústria, que considera infravalorat.

¿No defensem prou la indústria com a motor de l'economia?

Els fabricants de béns d'equipament tenim molt de prestigi, però a fora, no tant a Catalunya. Tenim un cert reconeixement internacional, i Catalunya té empreses líders en el sector. El capital en alguns casos ja és italià, però les empreses són aquí i són líders mundials amb un prestigi brutal. Quan nosaltres vam començar, ens va obrir les portes per vendre al món el prestigi dels fabricants catalans, que per al món són de Barcelona. Ara anem per tot el món. Dels EUA al sud-est asiàtic passant per mig Europa. No saben què és Catalunya, però sí l'escola de Barcelona d'embalatgeflexible, que és un subsector. El Vallès n'és el líder mundial amb els fabricants alemanys i del nord d'Itàlia. No hi ha gaire més competència.

Com és que internament desconeixem que tenim aquest prestigi?

Ens passa des de la literatura fins a la indústria. Espriu hauria sigut un premi Nobel de literatura si haguéssim sigut un país normal. És exactament igual amb la indústria, que seria molt més reconeguda internament i prestigiada si tinguéssim un estat al darrere, perquè revaloritzes els teus actius. Ara quedem diluïts.

Alguna culpa devem tenim nosaltres, que vam veure com el pes de la indústria en el PIB queia a la meitat durant els anys de la bombolla.

Ha passat a tot Europa, però la indústria continua sent molt important. El país està recuperant l'orgull de ser industrial, en els últims quatre o cinc anys. Tornem als orígens. És un sistema d'economia poc prestat a l'especulació... Tots tenim una certa vergonya del que ha passat. La millor manera de recuperar l'autoestima col·lectiva com a poble, i això lliga amb el procés polític actual, és tornar a estar orgullosos de la nostra feina, tornar a una cultura de l'esforç i la meritocràcia. La indústria és un dels grans exponents d'això. Allunyem-nos dels sistemes donats a l'especulació i donem valor al talent.

Moltes empreses no donen valor al talent i prefereixen fer contractes temporals perquè són més barats, almenys a curt termini.

El que és barat acaba sortint car. Quan incorporem una persona a la nostra empresa entenem que el seu procés de formació és d'un a dos anys. Una empresa que vol ser líder no pot incorporar algú acomiadable al cap d'un any. Si algú encara no se n'ha adonat està equivocat. És evident que cal invertir en personal, a generar bon clima laboral, oferir reptes, repartir la riquesa que es genera... Només hi ha un camí, la qualitat.

Parla de repartir riquesa. Quines diferències de sou hi ha a Aranow?

El que cobra menys, cobra 22.000 euros anuals. I el que més, 67.000. No vull donar lliçons, però els empresaris vam negligir: s'han guanyat molts diners que no han revertit en els treballadors ni en la societat. Quan les empreses van anar bé vam ser incapaços de compartir el creixement. Estic fastiguejat de la nostra destrossa com a garants del capitalisme: hem fet el ridícul. No hem actuat com ens havien ensenyat els nostres pares. Però tinc l'esperança que la nova fornada d'empresaris sap que el que val és la consciència de fer les coses ben fetes.

Quan les coses tornin a anar bé...

Espero que mai més torni la cultura del diner fàcil. Però això ha de començar a l'escola, a la família i a la tele.

Vostè lamenta que hi ha massa pimes industrials a Catalunya i troba a faltar un gran conglomerat a l'estil de Mondragon, al País Basc.

Ser petits no és un problema per exportar, de vegades les petites empreses exporten el 100% del que fabriquen. Però ser petit t'impedeix influir en les tendències del futur i has de seguir el que marquen els alemanys. A Catalunya som experts, com Israel, a crear empreses. Però quan agafen dimensió, com que són familiars, no les deixem créixer ni ajuntar-se entre elles, i llavors ens les venem. Un cop més, tenir estat hi té molt a veure. No és que l'estat ens hi hagi d'obligar, perquè llavors no ho faríem, però que ho promogui... Una Catalunya estat pot crear l'entorn propici perquè neixi una gran corporació.