“Quan baixa el nivell de feina tenim un sou garantit de 1.100 euros”

MadridJordi Aragunde és un dels estibadors del port de Barcelona, però fa mesos que viatja sovint a Madrid per participar en la negociació per la reforma de l’estiba que finalment el Congrés de Diputats va convalidar dijous passat. Aragunde ha participat en les negociacions perquè és el coordinador general del Consell Internacional d’Estibadors, una de les organitzacions que aglutina els treballadors d’aquest col·lectiu, fins a 115.000 afiliats a nivell internacional. Amb aquesta organització viatja a ports de tots els continents, i on més sovint va és a Miami, on se celebra l’assemblea general.

Com va arribar al sector de l’estiba?

El meu pare és estibador, soc d’aquells que tant s’ha criticat. Soc el més petit de quatre germans; un és metge, l’altre, advocat, i l’altre, economista. Jo també vaig començar a estudiar per fer INEFC, però es va obrir una convocatòria pública de places al Port de Barcelona quan tenia 19 anys i vaig anar-hi a provar sort. Tenia totes les condicions que es demanaven: un títol acadèmic mínim, el carnet de camió i vaig passar les proves físiques i mèdiques. Va per grups; vaig començar al zero, vaig estar un any fent les tasques bàsiques i després vaig fer un curs de sis mesos per després fer quatre anys de gruista. Més endavant vaig fer de controlador de mercaderies i després vaig ser capatàs.

Per què es diu que l’estiba és un monopoli?

No és un monopoli, i menys dels treballadors. El que s’ha venut com un monopoli és una regulació. Hi ha una societat de l’estiba, que és on han d’estar les empreses portuàries, i s’ha d’escollir a través d’aquesta societat els treballadors formats per fer les tasques concretes.

Però la sentència sí que diu que no hi ha llibertat per contractar.

El que tenim és un sistema regulat per llei que estableix com s’opera als ports i que es va aprovar i reformar sota un govern del Partit Popular. El que abans es considerava una protecció del sistema, ara es considera un monopoli. El que passa és que som un col·lectiu unit i fort, que ens posem d’acord, però nosaltres no ens contractem. De fet, nosaltres estem d’acord que es compleixi la sentència.

Però no hi ha llibertat per contractar qualsevol treballador, ha de ser un estibador.

El meu germà és metge a l’Hospital Clínic. Hi ha una bossa de metges, i si no ets metge no pots treballar com a tal. És el mateix. S’ha de garantir que els professionals que fan una feina estan formats i preparats per fer-la. Per això els ports espanyols i, particularment, els catalans són dels més productius i creixen tant, perquè hi ha un bon sistema que funciona.

Quant cobra un estibador?

Hi ha un sou base de 1.200 euros per conveni. Aleshores cada jornal extra el fa pujar. Això que es diu que els treballadors cobren més de 35.000 euros a l’any és mentida. El sou de l’estibador és baix i s’eleva fins als 2.300 o 2.500 euros a còpia de fer hores extres, dies de festa i nits.

¿Tenen menys possibilitats de ser acomiadats que un treballador d’un altre sector?

Al port de Màlaga fa dos anys va baixar tant la feina que es van acomiadar 70 treballadors. El que passa és que en un moment de crisi vam decidir repartir entre tots la poca feina que hi havia. Quan baixa la feina treballes menys i cobres menys.

Menys és el sou base?

Sí, cobràvem els 1.100 o 1.200 euros de sou garantit treballant menys, però amb el compromís de ser-hi a les set del matí i a les set de la tarda cada dia disponible.

Diu que estan d’acord que es compleixi la sentència. ¿Amb què no estan d’acord?

El primer decret es carregava àmbits de l’estiba, que no és el que demana la CE. Europa només vol que s’eliminin les sagep, no diu que els estibadors hagin de perdre els seus llocs de treball. Volem que es garanteixi la subrogació total. Però potser amb el desenvolupament del reglament que va lligat al nou decret es poden garantir altres àmbits.

Però tampoc estan d’acord amb el que s’ha aprovat.

Hi ha un tema de fons i de forma. El govern no s’ha assegut ni un dia amb nosaltres a negociar des del 16 de març. Ni amb nosaltres ni amb les empreses. Nosaltres ja havíem arribat a un acord amb les empreses durant el procés de mediació i el govern no l’ha afegit al decret, sinó al reglament, cosa que sí que dona les eines per poder parlar, però no ho garanteix.

S’ha negociat a Barcelona amb el PDECat. ¿Hi ha hagut amenaça d’endurir les protestes?

No. Senzillament ha sigut un dels pocs partits que s’han ofert per presentar esmenes i millores per als estibadors al decret. No en tenim cap queixa, a Barcelona. Ha sigut un exercici de responsabilitat.