Joan Torras Ragué: “En les criptomonedes tot és atzar, però en la gestió financera també”

BarcelonaEls entrebancs de projectes com libra -la polèmica criptomoneda de Facebook- han obert nous interrogants sobre l’univers de les divises digitals. Ara l’economista i expert en criptomonedes Joan Torras Ragué vol posar ordre en aquest debat amb la guia autoeditada La nueva revolución digital: criptomonedas y blockchain. Torras és el director general de la Fundació Vila Casas, creada per l’empresari (i accionista de l’ARA) Antoni Vila i Casas.

Com ha acabat en aquest món venint de la inversió tradicional?

No és el meu sector, però el 2012 el vaig començar a analitzar a fons per decidir si el dia de demà el podia incorporar a una cartera per diversificar. Em vaig fer un moneder i vaig comprar el meu primer bitcoin, sense cap intenció especuladora, tan sols per veure com funcionava.

Li va anar bé?

Em va anar molt bé.

Recomanaria a un inversor tradicional que tingui criptomonedes?

Vinc del món de les finances pures i avui dia en aquest sector hi ha la falsa il·lusió que, quan un expert et diu que entén el passat, pot prendre bones decisions en el futur. Està demostrat que un mico llançant dards té més probabilitats d’encertar que el millor gestor. No et recomano entrar en les criptomonedes si ho fas perquè ho has llegit al diari. Ha de ser amb diners que estiguis disposat a perdre. Igual que en tot el sector financer, hi predomina la sort. En les criptomonedes tot és atzar, però en la gestió d’altres actius també.

¿Que en deu anys el bitcoin no hagi arribat a un ús massiu és un fracàs?

Depèn. Des del punt de vista de la raó de ser de les criptomonedes -altruïsta i descentralitzada-, ja són una realitat. S’estan movent centenars de milions d’euros cada dia. La tecnologia que ho sustenta tot és blockchain, per a mi la veritable revolució que ho explica tot, perquè al final la criptomoneda és més residual.

L’estan adoptant bancs i grans empreses per millorar en eficiència.

El vessant tecnològic que no afecta l’establishment ja s’està desenvolupant en moltes multinacionals. Wallmart fa un seguiment dels seus productes amb blockchain. Va veure que els seus productes frescos a vegades arribaven en mal estat, però anar a l’origen de tot plegat era molt difícil i trigaven dies a recol·lectar les dades. Ara ho fan en qüestió de segons.

Quant de màrqueting hi ha en aquesta eclosió del blockchain?

En alguns casos n’hi ha, esclar. Però té sentit aplicar-lo quan hi ha un intermediari del qual vols prescindir. Per què necessites un notari per donar fe de la compra d’un pis? Amb blockchain tot això s’acaba.

A Facebook li agradaria esquivar la banca amb la seva moneda, la libra. En lloc d’eliminar l’intermediari el canvies per un altre, no?

No. A mesura que la libra es fes servir en el dia a dia ja no estaria controlada per aquest consorci de grans empreses. La reserva està pensada com un organisme extremadament democràtic en què cap d’elles pot incidir. Cada euro que entra es posa en un compte corrent per si alguna cosa va malament, com un fons de garantia.

Què passa amb aquests diners?

Tots els diners de la reserva s’inverteixen en renda fixa governamental i es fa un cistell de monedes de tots els països que hi participen. Els ingressos derivats d’aquests diners serveixen per pagar els costos d’estructura i destinar-los a finalitats socials sense distribuir beneficis, només amb fees [quotes]a parts iguals entre els socis fundadors.

Els reguladors han alertat dels greus riscos que les criptomonedes podrien suposar per als mercats financers. Per què confiar-hi?

Per sortir de la crisi s’han fet servir mecanismes com abaixar els tipus, introduir liquiditat en el sistema i revifar el consum. Quan tens una moneda com la libra, que baixis el tipus d’interès no té un gran impacte en l’economia, perquè tens una divisa més estable. S’acabarien problemes com la hiperinflació en països emergents. Però restringeixes la capacitat de política monetària dels governs i això no ho permetran mai, és el seu cavall de batalla.

Però els diners sempre han passat per algun tipus de control públic. No té cap risc deixar-ho en mans d’un consorci d’empreses?

Què canviaria respecte al que hi ha ara? De la manera en què s’estructura sembla difícil que les empreses hi puguin incidir en un segon estadi. El que volen les companyies és tota la informació integrada de qualsevol individu. Ara no tenen la foto completa i amb la libra sí. Creuarien les dades per saber-ho tot, seria la veritable revolució del màrqueting.

El benefici per a les empreses és obvi, però què hi guanyen els usuaris?

Te’n podries anar a qualsevol país del món sense fer un canvi de moneda, la teva tarifa mòbil seria sempre la mateixa, t’acceptarien diners en tots els comerços i les targetes i els comptes bancaris serien gratuïts.

En el cas de l’euro és complicat harmonitzar economies molt diferents en una sola moneda. Com podria funcionar a escala mundial?

És la gràcia. El problema de la zona euro és que són països massa heterogenis per estar junts. Per això costa tant tirar endavant polítiques monetàries. Per a la libra ja s’han posat d’acord els que hi havien de ser. Amb els milions d’usuaris que sumen, la implantació és immediata, no cal parlar amb altres agents.

¿Creu que tirarà endavant?

No sé si hi arribarem, perquè els interessos perquè no funcioni són massa. Lluites contra governs, bancs centrals i el sector financer. Però contra la desigualtat sorgeixen iniciatives en la revolució tecnològica que intenten substituir el sistema on aquest no arriba. És més fàcil que ho vegem a l’Àfrica que no aquí.