Joan Font guanya el judici al seu germà sobre la divisió de Bon Preu

BarcelonaLa titular del jutjat mercantil número 8 de Barcelona, Marta Cervera, ha decidit a favor de Joan Font, el president de Bon Preu, i ha desestimat la demanda del seu germà Josep, que demanava l'escissió de la companyia i que el seu germà li pagués 530 milions d'euros.

En una sentència amb data de 2 de novembre, la magistrada desestima la demanda de Josep Font i, a més, el condemna a pagar les costes del procés. La magistrada, en la sentència, entén que "no procedeix declarar que està vigent el dret de separació" atenint-se al que està previst en els estatuts de l'empresa.

Però, a més, el jutjat rebutja fer una valoració de l'empresa i, per tant, del que li tocaria a Josep Font en cas d'escissió. La magistrada interpreta que no pot fer la valoració perquè no es tracta d'un cas d'exercici del dret de separació previst en la llei de societats de capital, sinó que és un procés d'aplicació d'un procediment de conflictes que està incorporat als estatuts de l'empresa i que ha de ser respectat per tots els socis.

De fet, els estatuts de l'empresa ja estableixen els mecanismes de separació, uns mecanismes que s'incorporen en l'article 35 dels estatuts i que inclou fins a quatre opcions diferents en cas de bloqueig.

• El primer mecanisme és obrir un període de negociació de 20 dies entre les parts, que es aquest cas no va arribar a donar resultats.
• El segon mecanisme, que es va fer sense èxit, és el de la valoració de la companyia per part de pèrits de les dues parts i aplicar la mitjana aritmètica de les dues valoracions, amb una excepció: que la diferència de preus sigui superior al 25%, que és el que va passar en aquest cas en dues rondes de valoracions.

Entén la jutge que, amb el bloqueig, s'han de seguir els següents mecanismes que preveuen els estatuts, perquè es plantegen com a procediments successius i, a més, els pot exercir qualsevol dels socis. "Si no s'ha pogut culminar el dret de separació, qualsevol d'ell [els socis] pot acudir al mecanisme següent", indica la sentència, i per això es rebutja la demanda, perquè no s'han acabat tots els mecanismes previstos estatutàriament.

• L'article 35 dels estatuts de l'empresa preveu que en cas de bloqueig, com ha passat amb les valoracions, es passi al tercer mecanisme, la creació d'un comitè d'escissió, format per professionals de reconegut prestigi en el sector del 'retail' que haurien de dividir la companyia al 50%. En aquest cas, cada soci nomenaria un dels experts, i aquests dos designarien un tercer. El comitè actuaria amb independència i, dividida la societat, s'assignaria a cada soci una de les parts en un sorteig davant de notari.
• Però si així i tot es mantingués el bloqueig, l'últim recurs previst en els estatuts seria que un dels socis fes una proposta de divisió d'actius i passius al 50% en dos lots, i fos l'altre soci qui acabés escollint quin dels lots vol. Tota una sèrie de mecanismes previstos en els estatuts que no s'han esgotat i, per tant, la jutge rebutja la demanda de Josep Font contra el seu germà Joan.