BarcelonaBon Preu ha viscut un gir històric. Els dos germans propietaris d’aquest grup de supermercats català amb 45 anys de vida han firmat un acord segons el qual Joan Font, posseïdor del 50% de la companyia, comprarà finalment l’altra meitat al seu germà Josep i saldarà així un problema de llarguíssima resolució. La solució a la disputa familiar ha durat anys i ni tan sols s’havia pogut resoldre judicialment. Aquest pacte per salvar el futur de Bon Preu valora la meitat de Josep Font en uns 300 milions d’euros, apunten fonts coneixedores. L’operació, avançada per La Vanguardia i confirmada posteriorment, “assegura la continuïtat” de la cadena de supermercats, segons va dir Bon Preu en un comunicat.
Inscriu-te a la newsletter Primer set per al SabadellInformació que afecta la teva butxaca
Inscriu-t’hi
La xifra pactada queda molt lluny de les pretensions de Josep Font, que finalment, però, “ha prioritzat que l’acord no malmetés la companyia” ja que, en cas que no s’hagués arribat a un pacte, el grup estava abocat a l’escissió. Segons les fonts consultades, Joan Font pagarà a Josep Font amb diners en metàl·lic i també amb immobles (Bon Preu posseeix molts dels espais on s’ubiquen els seus supermercats).
L’acord signat dijous entre en Joan (el germà gran) i en Josep (el petit) suposa l’inici d’una etapa radicalment nova per a Bon Preu. Els orígens de l’empresa estan estretament lligats a la família. Els pares de Joan i Josep Font eren bacallaners i recorrien amb una parada de pesca salada els principals mercats de la seva Osona natal. “Des dels 9 anys, el pare de vegades ja se m’emportava a les cinc del matí i em deixava sol vigilant que ningú no robés”, explicava Joan Font a l’ARA en una entrevista el 2012. El 1974 la família va inaugurar el primer supermercat i amb la professionalització del negoci va ser ell qui va assumir de manera natural el càrrec de director general. El seu germà petit va exercir de vicepresident dins l’empresa, però en un segon pla. Què va passar perquè l’empresa familiar entrés en aquesta crisi?
Amb la bona marxa del negoci (el 2018 va facturar més de 1.300 milions, el triple que una dècada enrere) els dividends van començar a separar els germans Font. El gran volia reinvertir tots els beneficis en l’expansió de l’empresa (tal com ho ha fet sempre), però en Josep, que sempre es va mantenir en un segon pla en la gestió, no ho veia de la mateixa manera. Finalment, va demanar al germà gran -de qui no qüestiona la gestió- que li comprés el seu 50% de l’empresa. El tema central de la disputa era per quin preu i com es valorava l’empresa. En Joan va presentar dues valoracions, una de 380 milions i una altra de 600, i en Josep dues més: una de 960 milions i una segona de 1.100 milions. L’enfrontament es va enquistar i finalment Josep Font va portar la disputa als tribunals.
El protocol intern de la companyia establia que, en cas de desacord entre els dos accionistes, calia que una part li comprés els títols a l’altra. Ara bé, si les diferències de preu eren excessives, s’obria un altre camí: l’escissió del grup en dues parts.
De fet, Joan Font plantejava obertament que, abans que pagar un preu massa alt que posés en risc l’empresa, l’escindiria. La divisió hauria separat la companyia en dues parts iguals (una s’hauria dit Bon Preu i l’altra Esclat), però per a en Josep hauria comportat una enorme dificultat: aver de començar a gestionar des de zero una companyia de supermercats amb una facturació multimilionària i sense equip directiu original, ja que la majoria de l’equip estava alineat amb en Joan.
Mentrestant, Josep Font no ha aconseguit cap victòria judicial i, de fet, aquesta mateixa setmana va trencar relacions amb Tomás Fornesa, el seu advocat. Al final en Josep ha acabat acceptant un preu inferior al que aspirava “per no malmetre” Bon Preu.
L’acord, afirmen fonts properes al grup de supermercats, “no compromet el futur ni les inversions previstes”. “És digerible”, conclouen. Entre les diferents marques, el grup té més de 7.300 treballadors i 185 supermercats i hipermercats, a més de 49 gasolineres.
La tercera generació
Encara que el conflicte a Bon Preu s’ha centrat en les desavinences entre germans, també ha implicat la tercera generació de la família. Al gener, Josep Font va decidir que fos el seu fill Abel el que, a partir d’aleshores, portés les negociacions amb en Joan. Llicenciat en administració i direcció d’empreses, és ell qui va signar l’acord dijous. D’altra banda, Joan Font té dos fills, Adrià i Maria. Aquesta última està assumint galons a la companyia i ja és la responsable del negoci online de Bon Preu.
DOS ANYS PER SIGNAR LA PAU
Setembre 2017 Josep Font demana al seu germà que li compri el 50%
Les disputes entre germans van propiciar que Josep Font demanés formalment a en Joan que li comprés el 50% del capital de l’empresa. Cada germà va encarregar a dues firmes diferents una valoració de la companyia.
Març 2018 El conflicte entre socis arriba a un jutjat mercantil
Després de les desavinences en el preu (un valorava el grup en una forquilla de 380-600 milions i l’altre de 960-1.100), en Josep va demandar en Joan. El primer va demanar a la jutge que obligués el seu germà a comprar-li el 50% dels títols i que fixés un preu.
Juny 2018 Joan Font demana la partició del grup
Per desbloquejar el conflicte, en Joan va demanar de passar al pas següent del protocol familiar: l’escissió. En Josep s’hi va negar. Entre altres coses, li hauria costat gestionar una empresa des de zero.
Novembre 2018 Dubtes sobre el futur de Bon Preu amb la decisió del jutjat
El jutjat mercantil 8 de Barcelona va desestimar la demanda de Josep Font. Tot i recórrer després la decisió judicial, ni el TSJC ni l’Audiència Provincial van estimar la demanda d’en Josep. Els germans es van veure abocats a seguir per la via judicial o pactar entre ells.
Juliol 2019 Fi del conflicte: Joan Font compra la part d’en Josep
Es confirma l’acord entre els germans Font: en Joan compra la meitat de l’empresa a en Josep i en Joan es converteix en l’únic propietari de Bon Preu. El pacte arriba després d’anys de disputes per la valoració de l’empresa, ara fixada en 300 milions.