Joan Carles Gallego : "S'hauria de crear un impost sobre els productes de luxe i les grans fortunes"

Comencem una nova legislatura. Què n'espera?

Volem que es redrecin les polítiques que s'han fet fins ara perquè no ajuden a reactivar l'economia ni a crear ocupació. El principal problema del país és la gent que vol treballar i no pot.

Tenim l'atur català al 22%, portem un any de reforma laboral i no ha servit per crear ocupació.

La reforma anava en sentit contrari. Ha facilitat que les empreses externalitzin els problemes via acomiadaments més fàcils, s'han duplicat els ERO i s'ha aprofitat per empitjorar les condicions laborals. Entre el 2006 i el 2009 vam pactar polítiques de moderació salarial als convenis i el manteniment del poder adquisitiu, és a dir, no millorar-lo tot i que no estàvem en crisi. Però en aquests moments si el que volem és treballar per la reactivació, les polítiques salarials haurien d'anar en un altre sentit.

Posem-hi un exemple concret. A Nissan ara es torna a demanar una rebaixa salarial a canvi d'un nou vehicle.

Això no funciona des del punt de vista macroeconòmic. Les polítiques de devaluació dels salaris fan que els ciutadans no tinguin poder adquisitiu per fer aflorar l'activitat econòmica. La insistència a situar la competitivitat en termes de sou deixa de banda la innovació, les millores en productes i altres mesures essencials. En el cas de Nissan, hem fet propostes clares per reorganitzar la jornada laboral i rebaixar els costos. I ens oferim, per al pròxim conveni del 2015, a començar a discutir noves categories professionals per veure com ajustem costos amb equilibri.

¿La fusió amb la UGT és un objectiu a mitjà termini?

La unitat sindical orgànica ja la vam intentar al principi de la democràcia però les interferències polítiques ho van fer impossible. Ara el que volem és unitat d'acció per resoldre els casos de divisió. Avui la fusió no està damunt la taula. S'hi pot avançar reforçant la unitat d'acció però caldran canvis normatius per no tenir un sistema de competitivitat sinó que afavoreixi la pluralitat interna de la classe treballadora.

El document del pacte ERC-CiU parla d'un pla contra la pobresa i l'exclusió social. ¿Els sindicats hi seran?

Hem dit [a Mas] que volem abordar els problemes del país des de la concertació social, el diàleg i els acords, però des de compromisos concrets. No anirem a les negociacions com a acompanyants, a riure les gràcies a les propostes que ens facin. No acompanyarem polítiques en què no hem participat.

Parlem de les propostes de nous impostos per tenir més ingressos.

Ja fa temps que plantegem que cal actuar sobre els ingressos i no només sobre la despesa quan s'aborda el dèficit. Estem a favor de reformar impostos que permetin ingressar més, però creiem que encara hi ha més marge en alguns i que se'n podrien afegir d'altres. En successions podríem plantejar tornar al primer tram, o bé fixar una nova taxa de grans fortunes o que es gravi el consum d'articles de luxe.

Perquè Catalunya no hagi de recórrer a fer més retallades en sanitat i educació, cal que Madrid flexibilitzi els objectius de dèficit. Acompanyarien el Govern a Brussel·les per reclamar-ho?

Fa temps que estem demanant a Brussel·les que allargui els terminis d'Espanya i que canviï la lògica que s'està imposant per repartir els esforços de reducció del dèficit. L'altra part del problema és la necessitat de canviar el model de finançament: sigui el concert econòmic, el pacte fiscal o com li vulguem dir. De canviar la situació actual en què Catalunya és titular de les despeses però no ho som dels ingressos. Ja hem fet passos per reivindicar un canvi mantenint l'equilibri territorial i la solidaritat.

Per tant, això que diu Esquerra que fins que no tinguem un estat no ens en sortirem, vostès no ho comparteixen.

Ens en sortirem o no depenent de les polítiques. Podem tenir un estat i fer polítiques antisocials. I llavors no ens en sortirem les persones. Podem no tenir un estat i fer polítiques molt lligades a la gent i ens en sortirem. Una altra cosa és que entenem que aprofundir en més autogovern i més bo ens interessa. El millor que hi pot haver en una societat democràtica és que la solució dels problemes la tinguis ben a prop. Per això ho defensem en el cas de Catalunya.

¿Els sindicats estaran al costat del Parlament quan facin la declaració de sobirania per demanar poder exercir el dret a decidir?

Som favorables a exercir el dret a decidir. Ho vam aprovar al congrés perquè entenem que en una societat democràtica ha de ser la ciutadania qui s'ha d'expressar. Cal buscar mecanismes perquè sigui possible... Estarem a favor que s'exerceixi el dret a decidir i s'ha de fer amb transparència i evitar que es pugui exercir des de la por o la intransigència.

¿Creu que aquest serà un govern estable? Què el pot desestabilitzar?

En aquests moments la societat catalana té molts problemes. Estem perdent condicions de treball, la situació dels aturats empitjora, la dels pensionistes també... O atenem els problemes o hi haurà conflicte social. I si el govern no l'escolta, hi haurà inestabilitat política, vist el Parlament divers i plural que tenim. El 25-N va explicitar una voluntat majoritària d'avançar en el dret a decidir i també una posició majoritària de rebuig a les polítiques de retallades. El govern ha de ser sensible als dos vessants.

¿Creu que el pacte CiU-ERC no afronta els dos reptes, el nacional i el social?

Afronta més el repte del sobiranisme i del dret a decidir, mentre que en l'altre no acaba de deixar clar que s'hagin acabat les polítiques de retallades i que cal redreçar i estimular l'economia i garantir protecció a les persones aturades. Crec que no queda prou clar.