Canadell, preocupat per la possible fusió bancària: "CaixaBank s'allunya encara més de Catalunya"

BarcelonaLa Cambra de Comerç es mostra "preocupada" per la possible fusió entre CaixaBank i Bankia. El seu president, Joan Canadell, està amoïnat per la implicació que aquesta operació, avançada per l'ARA, pugui tenir en el teixit econòmic català i en el model bancari estatal.

Canadell, en un dur comunicat remès a aquest diari, opina que, amb la fusió, "CaixaBank s'allunyaria encara més de Catalunya i de les seves arrels", en referència al trasllat de la seu social del banc a València arrel del Procés. Bankia també hi té la seu. La Cambra és entitat fundadora de La Caixa, i, com a tal, Canadell afirma que els preocupa aquest "allunyament" i proposen que, si es fa la fusió, "es torni la seu a Barcelona, d'on mai no hauria d'haver marxat". "Els òrgans de decisió s’haurien de mantenir el més a prop de l’origen de l’entitat i la fusió hauria de servir per reforçar l’arrelament de CaixaBank a Catalunya, així com per apropar-se més a la societat catalana, sobretot a la petita i mitjana empresa", defensa Canadell.

Per altra banda, el president de la Cambra alerta de les conseqüències que pot tenir aquest moviment en l'ecosistema bancari estatal. "Representaria una major concentració del sector", esgrimeix Canadell, que sosté que "això va en detriment d'una competència real del mercat i reforça la situació d'oligopoli". El dirigent creu que "l'estat espanyol s'ha anat carregant" el sistema de caixes implantat a Catalunya i que, defensa, és "l'origen del sistema bancari actual". El model de concentració que ara s'intensifica més va en detriment, segons Canadell, d'aquest sistema original, i, per tant, el que cal és "una remodelació del sistema bancari per afegir més competència i més ajudes a les pimes per poder sortir de la crisi".

Finalment, Canadell opina que la possible fusió "posa en relleu quina serà la participació accionarial de l'Estat al nou grup", i recorda que Bankia va ser "rescatada" amb 24.000 milions d'euros públics, dels quals "només se n'han recuperat 3.000".