Xi Jinping s’erigeix en defensor del lliure comerç
En referència a Trump diu que fer marxa enrere en la globalització va contra la història
PequínEl president de la Xina, Xi Jinping, va inaugurar ahir el Fòrum de Davos amb un discurs en defensa del lliure comerç i la globalització. Sense fer referència directa a Donald Trump i a les seves reiterades amenaces d’obrir una guerra comercial amb la Xina, el president xinès va fer un al·legat a favor de l’economia del lliure mercat, va alertar dels perills del proteccionisme i va assegurar que, en una guerra comercial, ningú hi guanyarà.
Mentre des dels Estats Units el president electe defensa l’aïllacionisme, i el mateix dia que el Regne Unit confirmava que el Brexit significarà la sortida del mercat únic europeu, Xi Jinping, el responsable d’una de les economies més intervingudes i planificades del món, es presentava com un ferm defensor del lliure comerç. No hi ha gaire contradicció en el discurs de Xi si es té en compte que l’èxit econòmic xinès es deu, en gran part, a la facilitat que ha tingut per col·locar les seves exportacions a tot el món.
Xi va assegurar que el món ha de mantenir el compromís amb el desenvolupament del lliure comerç, la liberalització i la inversió i “dir no al proteccionisme”. Tot seguit, va advertir que “perseguir el proteccionisme és el mateix que tancar-se un mateix en una cambra fosca on el vent i la pluja poden quedar-ne fora, però també la llum i l’aire”.
El president xinès va demanar no culpar la globalització dels mals del món i va defensar que la crisi financera del 2008 no la va causar la globalització, sinó el fet de buscar massa els beneficis i també la falta de supervisió financera. En el seu discurs va afirmar contundentment que la globalització es pot reequilibrar, però que ja és impossible d’aturar perquè qualsevol intent de tallar l’intercanvi de capital, tecnologies i productes és anar contra l’avenç de la història.
És la primera vegada que un president xinès assisteix a la reunió anual del Fòrum Econòmic Mundial (WEF, en les seves sigles en anglès), que se celebra a Davos fins aquest divendres. El seu discurs d’obertura simbolitza el paper que la segona economia del món vol jugar en l’escena internacional.
Xi Jinping va exposar davant prop de 3.000 líders econòmics i polítics els remeis xinesos als problemes de l’economia mundial.
Portes obertes a la inversió
El president xinès va defensar que el desenvolupament de la Xina és una oportunitat per al món i que el gegant asiàtic mantindrà les portes obertes a la inversió. Xi va voler tranquil·litzar els mercats en assegurar que la Xina no recorrerà a la devaluació de la seva moneda, el iuan, per ser comercialment més competitius.
A més, el president xinès va intentar allunyar els dubtes sobre la fortalesa de l’economia del seu país recordant que ha crescut un 6,7% el 2016, una xifra envejable per a la majoria de les economies desenvolupades, i va mostrar un ferm compromís a seguir treballant per canviar el seu model productiu i reduir el deute. Xi Jinping va advocar per un model de creixement inclusiu amb la innovació com a motor.
El gegant asiàtic aposta per crear una “xarxa global d’acords de lliure comerç” amb tractats oberts i transparents, en clara referència crítica al projecte d’Obama d’un Acord Transpacífica (TPP) que els excloïa i que Trump ha donat per liquidat. En contraposició, la Xina dona suport a la creació d’una zona de lliure comerç regional a l’Àsia-Pacífic.
L’al·legat a favor del lliure comerç de Xi Jinping va ser contestat des de Davos mateix per un membre de l’equip de transició de Trump, Anthony Scaramucci. Durant un debat va puntualitzar que els EUA no volen una guerra comercial amb la Xina però sí crear més simetries en els acords comercials per beneficiar els treballadors nord-americans. Scaramucci va subratllar que si la Xina creu en la globalització, “ha d’acostar-se ara” a ells i permetre’ls “crear aquesta simetria”.
Scaramucci, que a partir de divendres serà assistent i director de l’Oficina de Relacions amb la Ciutadania de Trump, es va remuntar al final de la II Guerra Mundial i al famós Pla Marshall per establir la asimetria dels tractats comercials nord-americans i defensar que ara han de ser revisats o revocats.
