El creador de les balances fiscals de Zapatero liderarà la nova reforma tributària
L'objectiu del govern central és introduir els canvis als impostos a partir de l’any vinent
El govern espanyol ja ha escollit qui serà la persona que liderarà el grup d’experts que plantejarà la nova reforma fiscal. Segons ha pogut saber l’ARA, el catedràtic Jesús Ruiz-Huerta serà qui capitanejarà aquest grup que analitzarà la fiscalitat a Espanya i traslladarà a l’executiu les seves propostes de modificacions.
Poc conegut per al gran públic, Ruiz-Huerta va tenir un paper decisiu en l’elaboració de les balances fiscals que el govern espanyol va fer el 2008, les úniques que ha publicat en tota la seva història. L'Instituto d'Estudios Fiscales, que en aquell moment presidia aquest economista, va ser l'encarregat d'elaborar les balances, on es reconeixia que Catalunya patia un dèficit fiscal d’entre el 6,6% i el 8,7% del PIB, en funció de quin dels sis mètodes que es van emprar per calcular-les s'escollia.
Des de llavors, Ruiz-Huerta, que té un perfil socialdemòcrata, ha tingut bon cartell a Catalunya. Tot i estar lluny de les reivindicacions polítiques i econòmiques que sovint es plantegen des de la Generalitat, s’aprecia el seu tarannà moderat i comprensiu.
La composició del grup d’experts es coneixerà dilluns vinent, però almenys dos catalans que en formaran part: Guillem López Casasnovas, un especialista habitual en aquests grups de treball, i Antònia Agulló. Tots dos són catedràtics de la Universitat Pompeu Fabra, el primer d’economia i la segona de dret financer i tributari.
Espanya té un enorme problema fiscal: any rere any se situa com un dels països amb una pressió fiscal (recaptació sobre PIB) més baixa de tota la UE. Només països com Xipre, Lituània o Bulgària (a més d’Irlanda, que pràcticament és un paradís fiscal) recapten menys impostos que Espanya.
Els reptes de la reforma
El repte d’aquest grup de treball és no repetir el fracàs dels seus predecessors. El 2014, un equip d’experts liderat per Manuel Lagares, catedràtic de la Complutense madrilenya, va passar gairebé un any elaborant un complet document que servís de base per a la reforma fiscal que volia posar en marxa l’aleshores ministre d’Hisenda, Cristóbal Montoro. A l’hora de la veritat, el govern del PP va fer un cas més aviat escàs a les propostes d’aquell grup. Entre els seus nou membres, per cert, també destacava Pablo Hernández de Cos, que uns anys després es va convertir en el jove governador del Banc d’Espanya.
Les propostes d’aquell grup d’experts tenien aspectes clarament recentralitzadors, com per exemple la supressió d’alguns impostos que tenien comunitats com Catalunya o l’obligació de demanar permís abans de crear-ne de nous. Però també incloïa propostes que ara es tornen a posar sobre la taula, com la d'establir una tributació mínima per a totes les comunitats en l’impost de successions, una idea que va ser mal rebuda a la Comunitat de Madrid.
La reforma del finançament
L’altra gran reforma pendent és la del sistema de finançament, en vigor des del 2009 i que, tot i que en principi s’havia de revisar el 2014, no s’ha modificat des de llavors. La ministra d’Hisenda, María Jesús Montero, va afirmar fa dues setmanes que aviat vol introduir un canvi en el model perquè el finançament de cada comunitat es calculi en funció de la població ajustada (un criteri que inclou diverses variables, com per exemple quanta gent gran hi ha a cada territori, la superfície o la dispersió de la població).
Sigui com sigui, des d’Hisenda admeten que “la reforma fiscal és més viable que la del model de finançament” i asseguren que la “debilitat parlamentària” de l’actual govern espanyol dificulta que aquests canvis es puguin produir. “Llançar projectes i canvis normatius costa moltíssim: ja no és només què vols fer, sinó què pots fer”, s’excusen.