Jaume Sanpera: “El 4G també ha nascut amb data de caducitat, el consum de dades es duplica cada any”

BarcelonaVan començar portant internet a zones rurals aïllades de Catalunya i ara són la primera operadora de servei wifi d’aeroports del món després d’haver-se adjudicat el contracte de la xarxa d’Aena. Jaume Sanpera va fundar Eurona Telecom l’any 2001 com una petita empresa d’enginyeria de telecomunicacions però la seva especialització en el servei de senyal wifi, un nínxol de mercat molt concret, l’ha fet créixer en un mercat actualment en expansió fins a arribar a cotitzar al mercat alternatiu borsari (MAB). Per això aquest any consoliden la fusió amb una altra empresa catalana especialitzada en aquesta connexió a la xarxa sense fils, Kubi Wireless.

En què es basa el negoci d’Eurona?

Vam néixer com una operadora d’àmbit rural. Anàvem als pobles petits on no arribaven la resta d’operadores i els donàvem accés a internet amb tecnologia wifi. Després vam començar amb l’internet via satèl·lit per a zones encara més aïllades on no podíem arribar amb wifi. Ara el nostre negoci té tres branques: som líders en internet rural a Espanya, el primer operador de satèl·lit d’Europa i també instal·lem wifi en hotels i complexos turístics del Carib i Sud-amèrica, a més del servei de wifi gratuït en aeroports i ciutats. Proveïm aquest senyal a Barcelona i Saragossa.

¿Com es guanyen diners oferint wifi gratuït?

La connexió de l’usuari queda supeditada a un patrocinador. És a dir, per connectar-te de manera gratuïta has de veure un vídeo o subscriure’t a una newsletter de quatre patrocinadors que oferim. Així és com funciona als aeroports, però també en ciutats i centres comercials. A més, també hi ha l’opció premium per als que prefereixen pagar per una connexió de més qualitat.

Amb qui competeix Eurona?

Som massa petits per competir amb les grans operadores i aquesta és la nostra força. Com que el mercat de les telecomunicacions està dominat per empreses tan grans, també deixen forats molt grans i aquests són els espais que nosaltres cobrim.

Hi ha monopoli?

Hi ha un operador amb molta força que pressiona molt la competència perquè té una posició dominant i molts més recursos. Sembla que Telefónica va a mig gas i la resta fan tot el que poden per atrapar-la.

¿Com s’aconsegueix créixer tant en un mercat tan dominat per pocs actors però molt potents?

Seleccionem nínxols que són massa poc per a les grans i massa grans per a les petites. Al principi crèiem que el nostre àmbit d’actuació s’acabava perquè la banda ampla es va estendre a tot arreu i semblava que la bretxa digital camp-ciutat deixaria de ser un problema. Però el consum de dades es multiplica cada any i el que abans era accés a internet per a una llar ara és insuficient.

I ara que ha arribat el 4G?

Va haver-hi un moment en què semblava que el wifi ja no serviria, perquè el 2G i el 3G funcionaven millor. Però ja s’han quedat curts. Amb el 4G passarà el mateix. Ha nascut amb data de caducitat perquè el consum de dades es duplica cada any. La necessitat de dades és tan bestial que les operadores no ho poden absorbir, cada any les pantalles són més potents, els vídeos tenen més pes i més qualitat. D’aquí dos anys el 4G també quedarà petit.

Per això tothom aprofita per connectar-se via wifi a qualsevol lloc.

L’única tecnologia que és capaç d’absorbir-ho és el wifi, perquè a molt curta distància té molta capacitat. Als Estats Units ja fa temps que detecten aquest fenomen i per això el nostre mercat té un potencial de creixement espectacular. Preveiem créixer un 50% en aquesta àrea de cara a l’any que ve i per al conjunt del negoci el nostre benefici operatiu creixerà un 97%. Ja fa anys que avancem a un ritme del 30% i, de moment, gràcies a la recent fusió amb Kubi, el contracte amb Aena i la compra de la mexicana Ecnex, encara accelerarem més el ritme.

L’any 2010 vau fer el salt al MAB. ¿Va ser per poder assumir aquests objectius d’expansió?

Ser una empresa cotitzada et dóna credibilitat i solidesa com a projecte. Evidentment perds el control de la teva companyia com a tal, però al mateix temps comença a funcionar de manera independent com a projecte i amb un equip que avança sota uns objectius comuns. Per crear una gran companyia s’ha de cedir part del poder de decisió. Per exemple, com a fundador d’Eurona jo només tinc el 5% del capital.