Jaume Roures : “Ni per bé ni per mal, jo no em sento empresari”

BarcelonaCorren llegendes sobre el caràcter introvertit de Jaume Roures (Barcelona, 1950). Certament, el covid-19 no ha simplificat com saludar-lo, ni encaixant les mans ni picant de colzes. En qualsevol cas, el fundador de Mediapro, primera empresa catalana de producció audiovisual, no defuig cap pregunta, ni sobre el negoci, ni sobre economia, ni els casos de corrupció, ni sobre ideologies, ni, per descomptat, sobre la seva tempestuosa relació amb Sandro Rosell.

Vostè és empresari, s’ha dedicat al cinema, li interessa el futbol... Està present en totes les sales, no sé si volgudament o involuntàriament.

Jo crec que és Mediapro qui està present en totes les sales, perquè d’alguna manera hem anat evolucionant fins a tocar totes les tecles del ventall audiovisual, que, a més, no s’acaba mai.

Mediapro té més de 7.000 treballadors i factura 1.800 milions. Com ha impactat la crisi del covid-19 en l’empresa?

Ens està afectant molt, vam haver de parar 46 rodatges, després es va parar el futbol aquí i a tot el món. Vam poder recuperar alguns dels rodatges de plató, però el que té a veure amb sèries, amb pel·lícules, etc., encara estem intentant recuperar-ho. La nova manera de treballar té uns costos importantíssims, i ningú sap si al setembre podrem sortir al carrer amb equips de 90 persones a continuar una pel·lícula o si a l’octubre haurem de parar.

Què els pot suposar això de cara al compte de resultats i a la plantilla?

Pel que fa a la gent, no crec que afecti. Sempre ha sigut un dels nostres objectius. Des del punt de vista dels números, ens en anirem a la meitat de tot. L’activitat econòmica s’ha paralitzat durant quatre mesos, això és el 33% de l’activitat de l’any. L’altre dia la [consellera d’Empresa, Àngels] Chacón explicava coses terribles: el 33% del comerç no obrirà, el 50% del turisme, que és el 17% del PIB català, es perdrà. Les transferències que les administracions han de fer directament a la gent són més importants que en altres crisis. I no només perquè no paguin els de sempre: hi ha d’haver ajudes directes als negocis que no van tancar per caprici sinó perquè van ser obligats per la situació i han hagut de pagar els lloguers, la gent... I amb crèdits això no s’arregla, perquè s’han de tornar. Crec que no s’estan orquestrant les mesures per fer-hi front.

¿No som conscients de la gravetat de la crisi, encara?

Crec que no. Aquí hem estat explicant que Suècia era un model i més que un model ha sigut una desgràcia al nivell de la nostra. I ja no parlo d’Anglaterra o de Trump. El desconeixement ens ha deixat despullats. I Europa, siguem clars, ni hi és ni se l’espera: potser d’aquí un any començarem a veure els diners. On serem tots d’aquí un any? I on serà aquest 30% del comerç, el 50% de la indústria turística? On serà l’automòbil? On serà la gent normal?

Mediapro ha aconseguit un préstec de 55 milions.

La quantitat no és exacta, però sí, hem demanat crèdits i els socis hem fet aportacions per intentar que la situació no s’agreugi més. El mateix que ingressem en crèdits ho posem els socis, que és una mica més del que diu aquesta informació. La situació obliga, no podem abaixar la persiana... La nostra gent porta molts anys a la casa i és un capital que sempre protegim al màxim.

Preparaven la sortida a borsa?

No, no. Evidentment quan tens un fons [a l’accionariat] es busca la sortida a borsa o una manera de trobar liquiditat, una sortida a mitjà termini, però no. El fons acaba d’entrar fa just un any, treballen amb un horitzó de 5 o 6 anys.

“Jo no treballo, jo milito”. Ho va dir vostè en una entrevista. ¿És una actitud empresarial?

Bé, jo no tinc res contra els empresaris, però no me’n considero.

No es considera un empresari?

No, ni per bé ni per mal. Em dedico a produir coses que tenen a veure amb l’audiovisual i per això estic a Mediapro. Fa 25 anys vam començar quatre, volíem fer les coses que sabíem fer. No hi havia aquesta perspectiva més empresarial. I això de militar, és que jo crec que tots tenim obligacions cap a la societat i que les hem d’exercir, d’això en dic militar, i potser jo tinc un excés de responsabilitat i em preocupo massa per coses per les quals potser no m’hauria de preocupar tant, però cadascú és com és.

No s’entén que pugui ser trotskista i haver fet una gran empresa.

Tot això són focs d’artifici. Se suposa que soc multimilionari, cosa que no és certa, però encara que ho fos, no se’m tracta com els altres multimilionaris, que són gent respectada i intocable. Forma part d’aquesta comèdia.

¿Hi ha ideologies prohibides a l’hora de fer diners?

Això és històric. El que passa és que després de la crisi del 2008 i de gent com el Piketty i el Krugman, que no són marxistes però que el 80% del que diuen ja ho havia dit Marx fa 150 anys, hi ha menys bel·ligerància. Espanya és un país amb poca cultura i les etiquetes són la manera d’abordar les situacions.

¿Està satisfet del nivell democràtic d’Espanya?

No. No tenim cultura democràtica i no només em refereixo al Procés i a les condemnes de l’Oriol i companyia. Veus l’espectacle cada setmana al Congrés i allò no és una democràcia, són una colla de bàrbars dient tonteries. Jo treballo molt a França i dona gust un debat parlamentari allà. Lògicament la dictadura i els elements que venen del franquisme hi tenen un pes, però tenim una responsabilitat després del 75. Gran part de la responsabilitat és del PSOE de Felipe González, que va tenir molts anys per canviar les estructures mentals de la gent.

Mediapro va intentar comprar el Grup Zeta, però no va aconseguir l’operació. Per què se’l va penalitzar?

Perquè hi ha etiquetes que perjudiquen el nom de la casa. Algú devia tenir por que ens mengéssim els nens i peguéssim les velletes. Això que es coneix com les forces vives es va mobilitzar des del punt de vista econòmic i polític perquè això no passés, malgrat que la nostra oferta era millor per al venedor i per al manteniment dels llocs de treball.

¿Entre les etiquetes que van pesar hi ha la d’independentista?

Jo no soc independentista, ho dic sempre, però sí sobiranista. No ho dic ara, ho deia quan això et portava a la presó. Bé, malauradament ara també et porta a la presó. Som nosaltres, els catalanets, els que hem de decidir què hem de fer quan siguem grans, no cal que ens ho diguin des de fora. Però bé, això a determinades esferes ja els sembla un pecat mortal.

Quin pes tenen els drets televisius en la facturació de Mediapro?

Deu ser al voltant del 40%.

¿També és el taló d’Aquil·les de la seva imatge?

L’anomenada guerra del futbol contra Prisa ens va penalitzar molt en això de les etiquetes. En aquella època Prisa era el grup de comunicació que manava a tot arreu. Allò encara ens penalitza. Van sortir informacions falses generades per Prisa. En segon lloc, el món del futbol té un component de frivolitat en què tothom pot dir el que vulgui. Això es va traslladar a la informació política i social i ara ho paguem tots. Tercer: com que és un món desconegut des del punt de vista econòmic, la gent només vol estar pendent de si milers de milions per aquí i molta gent parla de bombolles. Però el futbol té 140 anys, crec, i ha resistit totes les bombolles, és una de les indústries d’oci més importants que hi ha arreu, i així se l’ha de tractar. Nosaltres el que hem fet és intentar professionalitzar-ho.

En una entrevista ahir a l’ARA, Sandro Rosell assegurava que Laporta va signar un contracte amb Mediapro que lligava de mans el Barça fins al 2015.

No diu la veritat. L’últim contracte que tenim amb el Barça es firma el 3 d’octubre del 2011 i el firma Sandro Rosell, pel qual ens atorga els drets audiovisuals de la temporada 2014-2015. És més, aquell mateix dia se signen una sèrie de contractes paral·lels, com el de la publicitat estàtica. Més endavant, amb Bartomeu de president, mentre estàvem negociant una renovació, el Barça va signar amb Telefónica. I, tot i que el senyor Rosell ja no era president, va afirmant que aquest és el motiu de la suposada campanya de Mediapro contra ell. Si ja no era president, quina responsabilitat tenia?

Rosell també insinua que una de les mans negres que hi ha rere la seva situació judicial és Mediapro.

És una basta manipulació. Estàvem junts en una interlocutòria pel tema de la Confederació Centreamericana de Futbol. Van accedir al correu electrònic d’una persona que treballava amb nosaltres. Després la Fiscalia americana va fer la seva investigació amb la nostra col·laboració. És el problema quan creixes molt, que no controles tant. Hi havia gent implicada en uns intents de suborn i els tres implicats van sortir de la casa. Vam assumir la responsabilitat de no tenir mecanismes de control. El que està intentant el Sandro és tirar merda i acomodar-se el judici que tindrà perquè va estar espiant-nos tres anys i mig. Algú s’hauria de preguntar quina és la seva part en el cas de la FIFA. Vam ser dels primers a dir que ningú es pot passar en presó provisional tota aquesta bestiesa de temps, però això tampoc vol dir que cregui que el Sandro és un sant baró, tot el contrari.

¿El va impactar saber que un dels fundadors de Mediapro era investigat per suborn als Estats Units?

Ell va estar investigat, però no està condemnat. L’únic que ha passat són les mesures que nosaltres hem pres per defensar Mediapro i per condemnar aquesta mena de pràctiques. Als documents de la Fiscalia queda clar que no eren impulsats per nosaltres. Ara, no és gens agradable, això ja t’ho puc garantir. Però això els ha passat a totes les grans empreses: Telefónica, Adidas, qui vulguis... No controles tots els mecanismes, tens accionistes minoritaris que busquen vies fàcils per tenir resultats... És evident que hi havia (i no sé si encara hi ha) un gran nivell de corrupció a la FIFA en general i a l’Amèrica Llatina en particular. Però nosaltres no estàvem en aquestes dinàmiques, mai no hi hem estat i la casa no ho permetria.

¿Ha denunciat el Barça pel Barçagate?

Sí. Estem pendents d’una mena de conciliació. No sé quants mesos fa i aquí no apareixen ni les auditories ni res.

¿Per a les pròximes eleccions té candidat vostè?

No. El que em preocupa és que el Barça tingui un forat impressionant que a ningú li preocupa i que fem coses ridícules com això de l’Arthur per fer trampes amb els números.

¿El Barça és una gran marca amb una empresa dèbil?

Això que el Barça és dels socis és mentida. És un regne de taifes i, sigui qui sigui el president, ell i la junta fan el que volen i ningú els exigeix responsabilitat. Ara el Bartomeu se n’anirà, el forat econòmic existirà i no passarà res, cosa que als altres clubs no pot passar.

¿Seria una solució que el club esdevingués una societat anònima?

Ja sé que això és una heretgia. Hem d’estar ben gestionats i això vol dir que quan fas un error l’has de pagar, igual que em passa a mi a casa meva o a la gent normal, no?