Jaume Giró serà el nou conseller d'Economia de la Generalitat

Sorpresa majúscula al Govern: Jaume Giró serà el nou conseller d'Economia després que Junts per Catalunya l'hi hagi ofert i ell hagi acceptat el càrrec, segons ha pogut confirmar l'ARA. Aquest exdirectiu de La Caixa, que darrerament va guanyar una especial notorietat pública com a home fort de la campanya de Joan Laporta a les últimes eleccions del FC Barcelona, ha sigut, finalment, la persona escollida per a aquesta cartera clau del nou Govern.

Inicialment, tot indicava que el càrrec l'ocuparia Elsa Artadi, però ella mateixa va sorprendre tothom aquesta setmana a l'anunciar que es descartava per entrar al Govern. En cas que el càrrec l'ocupés Artadi, la previsió era que la cartera d'Economia també anés aparellada a una vicepresidència, com ha passat des del 2015. Finalment no serà així i Giró, que és independent perquè no està afiliat a cap partit, serà conseller però no vicepresident del Govern. Algunes fonts sostenen que ell mateix havia demanat no ocupar la vicepresidència perquè preferia centrar-se únicament en el departament d'Economia. "La vicepresidència té significació política", sostenen aquestes veus.

Amb la decisió de nomenar Giró s'aclareix un dels principals dubtes que rondaven la formació del nou Govern. Els noms de la resta d'integrants del nou executiu es coneixeran en els pròxims dies.

Jaume Giró Ribas (Badalona, 1964) va ser director general de la Fundació La Caixa entre el 2014 i el 2019, quan va abandonar el càrrec per desavinences amb el president, Isidre Fainé. Una d'aquestes diferències, precisament, va ser sobre el trasllat de les empreses del grup La Caixa fora de Catalunya després de l'1-O. En concret, a la reunió del patronat de la Fundació La Caixa on es va decidir traslladar la seu social a Mallorca, Giró va expressar la seva oposició. En aquell moment, Giró (de qui les fonts consultades destaquen el "clar compromís sobiranista") era director general de la mateixa fundació i membre del comitè d'estratègia de Criteria. Al final, la seu va acabar marxant com gairebé totes les altres del grup de l'estrella. Un parell d'anys després, ell també va abandonar el grup.

Llicenciat en ciències de la informació i diplomat en ADE, Giró va exercir de periodista a Europa Press. El 1990 va entrar a l'equip de comunicació de Catalana de Gas (avui dia, Naturgy) i des d'aleshores va anar ocupant diferents càrrecs a la galàxia d'empreses del grup La Caixa, inclosa la direcció general adjunta a CaixaBank. Algunes fonts asseguren que un dels objectius pels quals se l'ha fitxat és perquè impulsi –aprofitant el seu passat bancari– la conversió de l'Institut Català de Finances en una entitat amb fitxa bancària, un projecte que fa una dècada que s'arrossega. Aquest objectiu apareix als acords de govern que Esquerra ha signat tant amb Junts per Catalunya com amb la CUP.

Des que va sortir de les torres negres de La Caixa, Giró ha obert un despatx que ofereix diferents serveis, entre els quals el de lobi. També es va convertir en editor del mitjà The New Barcelona Post i és conegut per la seva vinculació amb associacions com Open Arms (és amic de l'impulsor d'aquesta ONG, de qui va ser company de classe a Badalona quan eren petits) o la Casa del Raval, per exemple.

Giró va adquirir molt protagonisme durant l'última campanya de Joan Laporta per a la presidència del Barça i tot estava previst perquè ell fos el vicepresident econòmic del club. Però després de les eleccions, i pocs dies abans de la presa de possessió de la nova junta directiva, Giró va decidir fer un pas al costat i, finalment, no entrar al club.

Potser perquè, en part, la seva feina a La Caixa també contenia la funció de relacions institucionals, Giró ha tingut bona relació amb els partits polítics i, específicament, tant amb Junts com amb Esquerra. De fet, Giró ha visitat Carles Puigdemont en alguna ocasió a Waterloo.

Giró serà el 13è conseller d'Economia de la Generalitat des de les primeres eleccions que hi va haver al Parlament de Catalunya a la Transició. Totes les despeses significatives del Govern passen per aquest departament, cosa que li proporciona un gran poder a dins de l'executiu. Al mateix temps, però, és una cartera incòmoda, atès que les restriccions pressupostàries de la Generalitat són constants. A hores d'ara, el Govern català segueix sense poder-se finançar lliurement als mercats.

En l'última etapa que la conselleria ha estat en mans d'ERC (primer amb Oriol Junqueras i després amb Pere Aragonès), la gestió s'ha caracteritzat pel compliment dels objectius de dèficit, un dels grans maldecaps del seu predecessor, Andreu Mas-Colell, al qual li va tocar governar en l'etapa de l'austeritat.

La resta del trencaclosques

Amb el nom d'Economia tancat –a més del de Josep Maria Argimon com a nou responsable de Salut–, queda per resoldre la resta de noms que ocuparan els noms de l'executiu. Junts ha d'escollir qui assumirà la vicepresidència i, a la pràctica, ostentarà el lideratge de Junts a dins l'executiu. Amb els dos fitxatges independents de Junts –tots dos homes–, es complica la continuïtat d'alguns dels consellers actuals, tot i que Jordi Puigneró, titular de Polítiques Digitals, apareix com a possible vicepresident, amb el dubte sobre si es mantindrien al consell executiu Damià Calvet, Miquel Sàmper i Ramon Tremosa. Josep Rius, que es perfilava per Exteriors i vicepresident, ha decidit com Elsa Artadi quedar-se fora de l'executiu -tal com ha avançat La Vanguardia i ha confirmat l'ARA-.

Complir la paritat és un dels temes clau per quadrar el trencaclosques de Junts: com a mínim ha d'incorporar tres o quatre dones. Una de les que té possibilitats és Gemma Geis, actual portaveu adjunta, així com alcaldesses com Anna Erra o Marta Madrenas. També la secretària de Finances, Teresa Pallarès, o l'actual consellera Meritxell Budó serien opcions.

Pel que fa a Esquerra, la voluntat és mantenir la incògnita fins que Aragonès hagi pres possessió dilluns al vespre. Amb Laura Vilagrà, Roger Torrent i Teresa Jordà amb el lloc assegurat, el punt de tensió és que difícilment podran seguir diversos dels consellers actuals que aspiren a continuar-ho sent, com per exemple Chakir el Homrani i Ester Capella.