L’Estat ja ha perdut 20.000 milions de les ajudes a Bankia
PeriodistaLa gestió de l’equip de José Ignacio Goirigolzarri a Bankia ha patit un càstig tan fort dels mercats financers durant els seus vuit anys de gestió que divendres -tot i una pujada especulativa dels títols de Bankia del 32%, impulsada per les notícies de fusió amb CaixaBank- les ajudes de l’Estat de 22.424 milions d’euros a canvi del 61,4% de participació quedaven reduïdes a un valor de 2.160 milions.
En realitat, si s’agafen valors mitjans i es calcula el valor de mercat de Bankia en 3.000 milions d’euros, la participació del 61,4% del Fons de Reestructuració Ordenada Bancària (FROB) ascendiria a 1.830 milions. A aquesta quantitat, doncs, es redueixen els 22.424 milions de capital del maig del 2012, fet que suposa pèrdues de 20.594 milions.
Qualsevol gestor d’una empresa pública normalment hauria de donar alguna explicació sobre aquests resultats. Encara més quan tant Luis de Guindos -que va seleccionar Goirigolzarri com a president de Bankia per substituir Rodrigo Rato- com Goirigolzarri defensen la filosofia que el valor de l’acció és el que separa el bon gestor del dolent. I que les accions de Bankia hagin experimentat caigudes més fortes i sostingudes que les altres tampoc s’explica pels efectes del covid-19.
Perquè, sí, amb una participació majoritària de l’Estat a través del FROB, Bankia és una entitat de majoria de capital públic. Però vet aquí que avui dia tant Bankia com el FROB i la Sareb o banc dolent -que va adquirir 22.317 milions d’euros d’actius deteriorats a Bankia a preus de mercat- segueixen amb tres presidents nomenats durant el govern de Mariano Rajoy i la gestió de Guindos: Goirigolzarri (2012), Jaime Ponce (2015) i Jaime Echegoyen (2015). El FROB, per decisió pròpia, mai ha sol·licitat tenir consellers al consell d’administració de Bankia.
En altres termes, Bankia mai no ha funcionat, des del seu rescat el maig del 2012, com un banc de majoria de capital públic, com volia el vicepresident Pablo Iglesias, que, segons fons d’Unides Podem, ahir encara no havia rebut cap explicació del govern. Precisament aquesta independència completa de Bankia -es limita a informar el FROB sobre la seva gestió de tant en tant- ha facilitat que Goirigolzarri es llanci ara al projecte de fusió amb Isidre Fainé, president de la Fundació La Caixa, que mana accionarialment a CaixaBank.
Llum verda del poder polític
Un projecte que, segons diu un banquer consultat per l’ARA, compta amb el vistiplau de la Santíssima Trinitat: el governador del Banc d’Espanya, Pablo Hernández de Cos; la vicepresidenta Nadia Calviño, i, per últim però no menys important, el vicepresident del Banc Central Europeu (BCE), Luis de Guindos. Ves per on, el 28 de juliol passat el departament de supervisió del BCE va fer públic un informe en què s’examinava l’impacte de les conseqüències econòmiques de la pandèmia sobre la situació de 86 entitats financeres europees.
Malgrat que l’informe concloïa que el sector bancari estava “ben capitalitzat per afrontar els problemes provocats per l’estrès pandèmic”, advertia que en el pitjor escenari les autoritats havien d’estar preparades per aplicar mesures. Si bé l’informe no esmenta noms, fonts financeres assenyalen que diversos bancs espanyols, entre ells CaixaBank, no en sortien ben parats. Guindos, uns dies abans de fer-se pública l’anàlisi, va assenyalar a Madrid que “el procés de consolidació és ineludible”. Aquestes fonts assenyalen que l’exministre espanyol va animar sigil·losament Goirigolzarri i Fainé, amb qui manté una relació fluida, a fer el pas inicial.
Deteriorament en els comptes
La fusió es farà amb un intercanvi d’accions per determinar. L’entitat rescatada serà en aquest cas la més gran, CaixaBank. Precisament per la seva mida serà la que absorbeixi la més petita, Bankia. Bankia diu en els seus llibres que el seu patrimoni net val uns 13.000 milions, però el mercat li dona un valor d’entre 2.000 i 3.000 milions. Goirigolzarri -segons va explicar Jerónimo Martínez Tello, ex director general de supervisió del Banc d’Espanya- va demanar més fons dels necessaris per fer el sanejament. Es podria haver cobert amb 13.000 milions més les participacions preferents de 4.465 milions, però els nous gestors van voler un matalàs i ho van aconseguir: 5.000 milions més dels necessaris.
Al seu torn, el mercat cotitza les accions de CaixaBank al 45% del seu valor en els llibres. L’entitat assegura valer uns 24.000 milions, però el mercat la situa en 12.000. “Si l’operació es fa ortodoxament, CaixaBank pagarà amb les seves accions, valorades a preu de mercat. Aquest serà el preu de Bankia. I com que aquestes accions estan per sota del valor en els llibres, hi ha un deteriorament. CaixaBank comprarà un banc sanejat sense reconèixer el seu propi deteriorament”, assenyala un financer consultat per l’ARA. La nova entitat resultant, que seguirà sota control accionarial del 30% de la Fundació La Caixa i del 14% de l’Estat, naixerà, segons altres analistes consultats, amb un deteriorament “no reconegut”.