La italiana Atlantia vol comprar la catalana Abertis

BarcelonaLa primera jornada borsària després de les vacances de Setmana Santa va tenir una sorpresa: la cotització de les accions d’Abertis es va disparar un 6,6% fins que, passades les quatre de la tarda, la Comissió Nacional del Mercat de Valors, el supervisor de la borsa, va suspendre la negociació d’aquestes accions. Poc després, Abertis confirmava a la CNMV el que fins aleshores era un rumor: la italiana Atlantia li havia fet arribar una proposta d’operació corporativa, un eufemisme per dir que la companyia controlada per la família Benetton amb un 30% vol fer una oferta per comprar Abertis i constituir-se com a líder mundial en el sector de les autopistes i negocis concessionals.

Mentre l’acció de la companyia que presideix Salvador Alemany es disparava a la borsa, la d’Atlantia, al mercat de Milà, es deixava prop d’un 4%, seguint el patró habitual que l’empresa que fa l’oferta de compra es deprecia, mentre que la que la rep guanya valor.

Una dècada després, es gira la truita. L’any 2006 Abertis va intentar comprar Atlantia -llavors es deia Autostrade-, però els impediments posats pel govern italià de Romano Prodi van fer que la catalana tirés la tovallola el desembre del 2006. I uns anys després, el 2011, Abertis es venia el 6,6% que li quedava d’Atlantia per 626 milions. Abertis marxava d’Itàlia, on no va tornar fins que fa uns mesos va comprar A4 Holding per 594 milions.

Fonts pròximes a l’operació van reconèixer ahir que la posició dels italians és compradora. Després de la forta pujada en borsa d’ahir, l’acció d’Abertis era de pràcticament 16,3 euros, cosa que comporta que el valor total de la companyia en borsa superaria els 16.000 milions d’euros, mentre que el valor total d’Atlantia fregaria els 20.000 milions d’euros.

Ahir cap de les dues companyies va informar d’una oferta concreta d’Atlantia, però donada la dimensió que tenen totes dues, fonts del mercat especulaven amb una oferta mixta d’accions i efectiu. Atlantia només va acceptar un “genèric i preliminar interès per valorar projectes comuns”, però va dir que “no s’ha assumit cap compromís ni tampoc ha estat debatuda o posada en coneixement dels òrgans socials d’Atlantia cap hipòtesi”.

Paper de La Caixa

La qüestió és quina posició prendrà la Fundació Bancària La Caixa, que a través de Criteria és el primer accionista d’Abertis, amb un control de poc més del 22,3% del capital, una part (15%) de manera directa i la resta a través d’una societat conjunta amb la família Godia.

Malgrat que l’entitat que presideix Isidre Fainé -que presidia Abertis quan va intentar adquirir Autostrade- no va fer ahir cap comentari, fonts coneixedores de l’operació veien molt difícil una opferta (opa) hostil per part d’Atlantia i apostaven per una operació pactada, en la qual Criteria podria fer calaix o mantenir-se en el capital de la societat resultant, de la qual seria possiblement el segon accionista.

Per a Criteria la participació a Abertis és important. L’any passat la companyia d’autopistes va aportar 112 milions d’euros als resultats de Criteria. Però, a més, la situació accionarial a Abertis ha canviat l’últim any. Abertis, que té Francisco Reynés com a vicepresident i conseller delegat, sempre havia tingut com a mínim un parell de socis de referència, amb La Caixa comandant i companys de viatge diversos. Primer va ser ACS, després el fons d’inversió CVC i finalment OHL. Dos socis de referència com a mínim feien molt difícil que triomfés qualsevol oferta per la companyia. Però això ja no existeix.

El grup Villar Mir va acabar sortint del capital i ara són els fons d’inversió, més proclius a vendre si hi ha una bona oferta, els principals accionistes després de Criteria. A banda de la filial de La Caixa, els principals paquets d’accions d’Abertis estan en mans de Capital Group (12%), Lazard Asset Management (3,54%), BlackRock (3%) i l’autocartera, que puja a més del 8%.

LES CLAUS

1. Per què la suma d’Atlantia i Abertis crearia un líder mundial?

Les dues companyies són líders en els seus mercats, però, a més, estan força internacionalitzades. Juntes sumarien un valor a borsa de més de 35.000 milions d’euros i explotarien uns 13.600 quilòmetres d’autopistes a Espanya, Itàlia, França, el Brasil, Xile, l’Índia, Puerto Rico i Polònia. A més, Atlantia controla els aeroports de Fiumicino i Ciampino a Roma, i els de Niça, Canes i Saint-Tropez a la Costa Blava, mentre que Abertis controla la companyia de satèl·lits Hispasat.

2. Quines són les xifres agregades de les dues companyies?

Abertis és una mica més petita que Atlantia. La catalana va facturar 4.936 milions d’euros el 2016, amb un benefici net de 796 milions. Atlantia va facturar 5.484 milions d’euros i va aconseguir un benefici de 1.122 milions d’euros. Abertis va avançar Atlantia en deute, 14.377 milions de la catalana en el tancament del 2016 per 11.677 milions de la italiana.

3. Són companyies complementàries?

En alguns estats, sí. Abertis és líder a França (a través de Sanef), on Atlantia no té autopistes. En altres països, com el Brasil, Xile i l’Índia, hi són presents les dues companyies, cosa que pot comportar sinergies, però també problemes amb les autoritats de competència.