Itàlia llança un agressiu pla fiscal per atreure els cervells fugats

RomaItàlia ha respirat tranquil·la aquesta setmana perquè la Comissió Europea ha rebutjat obrir un procés sancionador contra el país per no haver rebaixat prou l’elevat deute públic, superior al 132% del PIB. Les últimes mesures promeses pel govern italià a Brussel·les per quadrar els comptes han aconseguit evitar in extremis una sanció de fins a 3.500 milions d’euros. Un càstig que hauria donat al país el dubtós honor de ser el primer membre de la UE multat per l’Eurogrup.

Roma ha de complir ara el compromís de reduir el dèficit del 2,4% inicialment previst per al 2019 al 2,04%. Per fer-ho, l’executiu acaba d’aprovar un paquet de mesures fiscals que faciliten la tornada dels nacionals residents a l’exterior i l’atracció del talent i la butxaca dels estrangers.

El govern de Giuseppe Conte confia estalviar uns 3.000 milions d’euros aquest any gràcies, d’una banda, al fet que dues de les mesures principals del govern populista italià -la renda de ciutadania i la reforma de les pensions- han tingut un impacte més petit en les arques públiques del que estava previst; i, d’una altra, al pronòstic d’un increment de les entrades tributàries els pròxims mesos sense que augmentin els impostos directes.

Com? Entre altres coses, introduint rebaixes de fins al 70% de les taxes per facilitar la tornada d’italians residents a l’exterior, estrangers i fins i tot jubilats, que en els últims anys han abandonat el país en massa atrets pels avantatges fiscals de països com Portugal.

La nova legislació fiscal italiana, que entrarà en vigor el 2020, introdueix desgravacions fiscals pensades preferentment per facilitar la tornada de nacionals residents a l’estranger, però se’n pot beneficiar qualsevol persona que hagi viscut com a mínim dos anys fora d’Itàlia i es comprometi a fixar-hi la residència durant dos anys o més. D’aquesta manera, tributarà exclusivament el 30% dels ingressos generats al país.

Ajudar les regions pobres

Si, a més, s’instal·la en una regió del sud com els Abruços, Molise, la Campània, la Pulla, Basilicata i Calàbria o a les illes de Sardenya i Sicília, on la taxa d’atur duplica la mitjana italiana, el percentatge es redueix fins al 10%. Per tant, el 90% dels seus ingressos quedarien lliures d’impostos durant el primer lustre. Passat aquest temps, serà del 50% per a les regions del nord i del 10% per a les del sud durant cinc anys més. Aquells que tinguin un fill dependent o comprin un immoble veuran ampliades les desgravacions fiscals.

La mesura no és del tot nova. Des del 2003 uns quants governs italians han activat incentius econòmics per atreure el talent estranger i recuperar la inversió feta per l’estat en la formació de joves professionals emigrats. Aquestes mesures s’adreçaven sobretot a científics i personal altament qualificat que havia abandonat el país buscant millors condicions laborals, coneguts a Itàlia com els cervells en fuga. Ara el govern de Conte l’amplia a tots els professionals que traslladin la residència fiscal al país i en millora les condicions.

Llei Beckham a la italiana

La reforma beneficiarà directament esportistes d’elit i futbolistes de primera divisió, per la qual cosa alguns ja l’han batejat com la llei Beckham a la italiana (en referència a la llei del 2005 que oferia avantatges fiscals als estrangers que treballaven a Espanya). Cal no oblidar que, aquests últims anys, ja disfrutaven d’una “tarifa plana” de 100.000 euros de tributs per a rendes generades fora d’Itàlia -com drets d’imatge i patrocinis-, que en realitat és aplicable a qualsevol estranger que fixi la residència fiscal en aquest país. La mesura ha generat controvèrsia i grups com Els Verds a l’Eurocambra han demanat a la Comissió Europea que obri una investigació per presumpta “incompatibilitat” amb la normativa comunitària.