Catalunya pot complir l'objectiu de dèficit per primera vegada aquest 2017, segons l'Airef

MadridDesprés de reduir fins al 0,9% el dèficit públic el 2016, Catalunya està més a prop de complir per l'objectiu del 0,6% aquest 2017, segons ha explicat aquest dimarts l'Autoritat Independent de Responsabilitat Fiscal (Airef), en la seva compareixença a la comissió de pressupostos del Congrés. El seu president, José Luis Escrivá ha destacat l'esforç de reducció de comunitats com ara Catalunya o el País Valencià, que "representen un pes important al PIB". Cal recordar, que a finals del 2016, Espanya va aconseguir baixar del 4,6% del dèficit públic gràcies en bona mesura a la reducció del desviament per part de les comunitats autònomes (a més dels ajuntaments, que ja fa anys que compleixen).

Per això, l'Airef ha apuntat especialment directament contra l'adminsitració central, la més incomplidora juntament amb la Seguretat Social, i les que encara veu lluny de les possibilitats de compliment. Sobre l'Estat, ha criticat que aquesta hauria de ser l'administració que "doni exemple" de control i compliment pressupostari. Al febrer, l'Airef considerava que les previsions pressupostàries de Catalunya convertien en "improbable" el compliment de l'objectiu d'estabilitat del 2017, però aquesta vegada ha millorat la previsió i ho considera "factible" tot i que encara no arriba al nivell de "probable". Tot i això, en conjunt encara hi ha tres comunitats, Cantàbria, Extremadura i Múrcia per les quals complir amb l'objectiu del 0,5% és "molt improbable".

Inversió pública, sota mínims

"Les retallades en les inversions públiques de l'Estat està tocant límits i no poden anar més enllà". Aquest ha estat un dels avisos de José Luis Escrivá. Segons Escrivá, continuar reduint la ràtio d'inversió pública en infraestructures "és molt complicat". Així, l'Airef secunda l'estudi que ahir va presentar la Cambra de Comerç de Barcelona en què ja denunciava que els nivells d'inversió de l'Estat estan han retrocedit a nivells del 2000.

Aquesta ha estat una de les principals crítiques d'aquest òrgan de fiscalització dels comptes de l'Estat per els pressupostos que el Congrés ha d'aprovar els propers mesos. Tot i això, "per primera vegada en els últims exercicis", com ha explicat Escrivá, els comptes presenten uns objectius de dèficit, de despesa i d'ingressos "factibles". Així, per al conjunt de les administracions públiques, l'objectiu de compliment de dèficit públic del 3,1% és possible de complir a ulls de l'Airef, encara que suposi evidents desigualtats en el tractament de les diverses institucions que conformen les administracions públiques.

Una previsió "optimista" de recaptació per IRPF i de la Seguretat Social

I si bé fa unes setmanes la mateixa Autoritat Independent de Responsabilitat Fiscal avisava que l'Estat tendeix a "inflar" les previsions d'ingressos pressupostaris, per primera vegada Escrivá ha qualificat de més realista la previsió d'ingressos per a l'Estat. Segons Escrivá, la previsió de recaptació per IRPF "és optimista", de la mateixa manera que ho són els ingressos previstos per a la Seguretat Social. Al mateix temps, però, considera que la recaptació de l'IVA prevista als pressupostos de Montoro és fins i tot "conservadora". En conclusió, doncs, "aquest any hauríem d'estar en línia amb el pressupostat o lleugerament per sota, però no tan lluny com els exercicis anteriors", ha conclòs.

Les assignatures pendents als comptes de l'Estat, segons l'Airef

1. Endeutament excessiu. "No és bo tenir una llei vigent amb objectius impossibles", ha etzibat Escrivá fent referència a la impossibilitat d'incompliment de l'objectiu que la llei d'estabilitat fixa d'assolir una reducció del deute públic fins al 60% del PIB de cara al 2020. De fet, aquest organisme ja ha avisat diverses vegades que no ho aconseguirà fins al 2039.
2. El forat de la Seguretat Social. Tot i que queda a l'espera de les mesures que s'aprovin al Pacte de Toledo, l'Airef ha alertat que la Seguretat Social tindrà un dèficit similar al del 2016, és a dir d'un 1,6% o no de l'1,4% previst, un incompliment que ve impulsat per una despesa creixent difícil de retallar i una necessitat d'ingressos lligada a la creació d'ocupació que l'Airef tampoc considera realista. De fet, per a aquest 2017, l'Estat ha hagut de pressupostar un crèdit de prop de 10.000 milions per garantir el pagament de les pensions.
3. L'incompliment i falta de transparència de l'administració central. Segons Escrivá, hauria de servir d'exemple de compliment pressupostari i, en canvi, és de les més incomplidores. A més, considera que ha de ser més transparent a l'hora d'aportar dades de comptabilitat nacional a qualsevol organisme. Precisament l'Airef considera injust que ajuntaments i comunitats estiguin sotmeses a normatives tan estrictes i que acabin "compensant" amb superàvit o més ajust el desviament de l'administració central i la Seguretat Social.
4. Objectius de dèficits diferenciats i flexibilitat per als ajuntaments. És una altra de les reclamacions històriques d'aquest organisme que avisa de la necessitat de fixar objectius de dèficit heterogenis per a les comunitats autònomes i també alerta de la "falta d'adequació de l'objectiu d'estabilitat a la situació financera del sector local i la no consideració de la regla de despesa", cosa que provoca "inconsistències entre l'aplicació individual del marc de disciplina fiscal i la valoració conjunta de totes les administracions.