Les xifres de la inversió pública realment executada de l’Estat a Catalunya aquest darrer any 2021 han resultat, un any més, baixes i escandalosament desproporcionades en comparació amb la resta de territoris, però hauríem de saber que això no ve d’ara. És un problema “cronificat” en el temps i que va més enllà del color dels partits que governen en cada moment a la Moncloa.
En els darrers set anys (2015-2021) la inversió pública real de l’Estat a Catalunya ha sigut de 105 euros per habitant, quan la mitjana estatal és de 225 euros per habitant. Si mirem els períodes en què ha manat el PP, la mitjana a Catalunya va ser de 102 euros per habitant, i quan ha manat el PSOE, de 107 euros per habitant. No hi ha, doncs, gaire diferència. Tampoc és cert, com diu el ministeri, que l’Estat en aquests darrers anys hagi invertit més a Catalunya que en cap altre lloc. La senyora Ayuso pot dir el que vulgui, però des del 2018 fins ara (període PSOE) l’Estat ha invertit 3.265 milions d'euros a Catalunya i 5.548 milions a Madrid. I això sense tenir en compte la inversió pública no regionalitzada (que suposa un 25% del total) i que, en paraules de la mateixa ministra Montero, beneficia principalment Madrid per raó de la capitalitat (hipercapitalitat, n’hauríem de dir). I tot això es produeix en un moment polític en què el govern espanyol necessita els vots dels partits catalans al Congrés. Què passaria si no fos així?
Algun mitjà català apunta a unes suposades complexitats específiques dels catalans que obstaculitzen les obres de l’Estat per sobre de les altres. No. L’obra en infraestructures de la Generalitat en el període 2001-2019 s’ha executat en un –sens dubte encara millorable– 88% i la de l’Estat a Catalunya (antic grup Foment) en el mateix període en un 75%, i això gràcies a la bona execució al principi de la dècada (fins al 2009), perquè després va baixar dràsticament al 60,9% en el període 2013-2019. Segur que podem gestionar millor les nostres complexitats, però qui té el poder és el primer a qui se li han d’exigir responsabilitats. I l’estat espanyol ens recorda cada dia qui té el poder.
