La inversió de l’Estat a Catalunya cau a la meitat
La licitació d’obra pública del govern espanyol a Catalunya baixa un 44% fins a l’agost
BarcelonaLa licitació d’obra pública és el termòmetre de la inversió que vindrà. Doncs bé, aquest any s’està tocant mínims històrics en la licitació d’obra pública de l’administració de l’Estat a Catalunya. Almenys aquesta és la conclusió que es treu de les dades de la patronal de les grans constructores, Seopan, que fa les estadístiques recollint els anuncis de les administracions en els butlletins oficials. Segons aquestes dades, les licitacions que l’Estat ha tret a Catalunya fins a l’agost pugen a 269,3 milions d’euros, un 44,2% menys que en el mateix període de l’any anterior. No són les úniques dades que avalen la baixa inversió. La Cambra Oficial de Contractistes d’Obra de Catalunya (CCOC) xifra en un 58% la davallada, però hi afegeix el mes de setembre. En qualsevol cas, el que demostren les dades és que s’està tocant mínims històrics i que la davallada de la inversió prevista és més gran a Catalunya que en el conjunt de l’Estat. La licitació d’obra de l’administració central a tot l’Estat fins a l’agost ha sigut de 2.964 milions, el 35,21% menys que del gener a l’agost de l’any passat. La davallada és gairebé nou punts inferior que a Catalunya.
De fet, la millora de l’economia encara no es reflecteix en l’obra pública licitada, tot i que la construcció és un dels sectors que més milloren. Prova de la poca inversió és que el conjunt de totes les administracions de l’Estat han tret a licitació del gener a l’agost 6.875 milions, quan en el mateix període de l’any passat eren 8.612 milions. Hi ha una caiguda del 20%. En el cas de Catalunya, el conjunt de les administracions han licitat 1.064 milions, enfront dels 1.403 del mateix període de l’any passat, fet que suposa una davallada del 24%. Però la retallada no l’aplica tothom igual. Mentre la licitació de l’Estat a Catalunya cau un 44%, la de la Generalitat augmenta gairebé el 25%, fins als 340 milions. Però l’administració catalana no pot compensar la caiguda de la licitació per part dels ens locals -ajuntaments i diputacions-, que baixa el 29% per situar-se en 455 milions.
Això vol dir que el pes de la recuperació del sector de la construcció recau en l’empresa privada. Segons les últimes dades de l’Idescat, la construcció, entre l’abril i el juny d’aquest any, va encadenar el tercer trimestre seguit de creixement amb un 5,2%, enfront del 4,8% del trimestre anterior i el 2,9% de l’últim trimestre del 2014, el primer que va tornar a taxes positives des de l’inici de la crisi. El sector sembla que revifa després de les fortes caigudes, que encara eren del -6,2% el primer trimestre del 2014 i el -2,1% el segon trimestre de l’any passat.
A més de millorar l’aportació al PIB, l’Idescat destaca l’increment de la inversió en aquest sector, del 4,9% el segon trimestre, enfront del 2,6% del primer trimestre i les taxes negatives que va mantenir fins a l’últim trimestre del 2014. Una inversió que, a la vista de les dades de Seopan i de la Cambra de Contractistes, no l’aporta majoritàriament el sector públic.
El problema s’agreuja perquè, a més de baixar la licitació, tampoc s’inverteix tot el que es pressuposta. El primer avançament de la liquidació dels pressupostos del 2015 dels ministeris de Foment i Agricultura, els dos que inverteixen més, mostra un decalatge de 1.860 milions entre la inversió prevista a tot l’Estat i la inversió real. Segons Ameco, la base de dades macroeconòmiques de la Comissió Europea, el 2014 Espanya va dedicar un 2% del PIB a la inversió pública, igual que Portugal; només dos països de la UE n’hi destinen menys, Irlanda (1,9%) i Xipre (1,8%).
Decisions polítiques
El que queda clar és que la licitació d’inversió pública depèn dels pressupostos i, en última instància, de decisions polítiques. En aquest sentit, la Cambra de Contractistes, en el seu últim comunicat, indica que “els períodes electorals influeixen excessivament en la programació de les obres públiques, en contra del criteri racional de planificació”. Una planificació que, segons els contractistes, hauria de comprendre uns períodes mínims de 10 a 15 anys.
També hi veu influència política el diputat de Convergència Pere Macias, que considera “irrisòria” la inversió de l’Estat a Catalunya. Segons ha explicat a l’ARA, el govern de l’Estat només pensa en inauguracions abans de les eleccions i licita on li interessa. La baixa execució d’obra del ministeri de Foment a Catalunya l’atribueix a una manca de “voluntat política” i al fet que el ministeri té moltes vacants a Catalunya, sobretot de tècnics, “i això fa que l’execució sigui més baixa”.
